HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre


dimarts 7 d’abril de 2015

França, 2014
amb: Sebastião Salgado, Juliano Ribeiro Salgado (narrador) i
Wim Wenders (narrador)
VO en anglès i portuguès amb subtítols en castellà. 109 minuts

«A la “cambra fosca” vàm recórrer durant una bona setmana
tota l’obra fotogràfica de Sebastião, en ordre més o menys cronològic.
Per a ell va ser molt difícil estar darrera de la càmera i per
a nosaltres també, perquè alguns dels relats i viatges són molt
inquietants, i alguns realment terribles. A Sebastião li va semblar
que estava tornant a aquells llocs, i per a nosaltres, tots aquells
viatges “al cor de la foscor” també foren aclaparadors. En allò
que es refereix a si les seves fotografies són massa maques o estètiques,
no estic gens d’acord amb aquelles crítiques. Quan fotografies
la pobresa i el patiment has de donar-li certa dignitat al
subjecte i evitar caure en el voyeurisme. No és fàcil. Només es
pot aconseguir si estableixes una bona relació amb la gent que
està davant de la càmera i aconsegueixes entrar en les seves vides
i en la seva situació. Molt pocs fotògrafs ho aconsegueixen. La
majoria arriben a un indret, fan unes quantes fotos i se’n van.
Sebastião no treballa així. Passa temps amb la gent que fotografia
per comprendre la seva situació; viu amb ells, simpatitza amb
ells i comparteix les seves vides en la mesura del possible. Crec
que Sebastião sabia com revestir de dignitat tota aquella gent que
es posava davant de la seva càmera. Les seves fotografies no són
sobre ell, sinó sobre tota aquella gent!»

TRÀILER                                          WIM WENDERS


dimarts 14 d’abril de 2015



Pascal Plisson. França, 2013
amb: Jackson i Salome Saikong (Kenya); Zahira Badi, Noura
Azaggagh i Zineb Elkabli (Marroc); Samuel, Gabriel i Emmanuel
J. Esther (Índia); Carlitos i Micaela Janez (Argentina)
VO en àrab, hindi, castellà i swahili amb subtítols en castellà. 75 minuts

«Narra la història real i extraordinària de quatre nens, herois
quotidians —Jackson, Samuel, Zahira i Carlitos— que han d’enfrontar-
se diàriament a un munt d’adversitats i perills per arribar
a l’escola. Aquests nens viuen en quatre punts molt distants de la
terra, però comparteixen les mateixes ganes d’aprendre i són
conscients de que només l’educació els obrirà les portes a un futur
millor.
Camino a la escuela neix d’una trobada inesperada que em va
commoure profundament. Un dia, mentre em trobava al llac Salat
de Magadi (Kenya), per necessitats d’una pel·lícula, vaig veure
tres joves que duien una bossa estranya en el cinturó. Quan els
vaig preguntar què era, un d’ells es va avançar i amb molt d’orgull
va treure una flamant ploma, una pissarra i un guix. Exultant,
em va confessar que anava camí a l’escola. Feia dues hores
que havia deixat el poble i corria cap a l’escola sota una calor
sufocant.
He viatjat molt i he conegut molts nens arreu del món, a prop de
la carretera, a la sabana, a la selva, però fins aquell dia mai no
havia estat conscient de les proeses que aquests nens han de realitzar
per tenir accés a una educació.»

TRÀILER                                           PASCAL PLISSON


dimarts 21 d’abril de 2015

Abderrahmane Sissako. Mauritània/França, 2014
amb: Ibrahim Ahmed (Pino), Toulou Kiki, Abel Jafri,
Fatoumata Diawara, Hichem Yacoubi, Mehdi Ag Mohamed i
Layla Walet Mohamed
VO en àrab, bambara, songhay i tamasheq amb subtítols en castellà.
97 minuts

Les rodalies de Tombuctú han caigut en mans d’extremistes
religiosos. Kidane viu tranquil·lament a les dunes amb
la seva esposa Satima, la seva filla Toya i Issam, un nen
pastor de 12 anys. A ciutat, els habitants pateixen el règim
imposat pels gihadistes. Prohibit escoltarmúsica, riure, fumar
i fins i tot jugar a pilota. Les dones han esdevingut
ombres que intenten resistir amb dignitat. Cada dia, uns
tribunals improvisats dicten sentències tan absurdes com
tràgiques. Tot aquest desgavell no sembla afectar Kidane,
fins el dia en què accidentalment mata Amadou, un pescador
que ha acabat amb la vida de “GPS”, la seva vaca preferida.
Ara ha d’enfrontar-se a les lleis improvisades pels
ocupants estrangers.
La pel·lícula manté l’exquisit gust per la posada en escena
i la composició dels plans del seu director, que es va inspirar
en un esgarrifós crim esdevingut a Aguelhok (Mali)
el 2012 a l’hora de concebre-la.
«Encara que a la pel·lícula es retrati una situació dramàtica,
sempre hi ha esperança, perquè aquesta forma part de la Humanitat.
Cadascú de nosaltres té un costat positiu, fins i tot els
membres de la Gihad. Timbuktu només recrea uns fets reals,
però no jutja cap de les parts implicades en la història.»




dimarts 28 d’abril de 2015

Alice Rohrwacher. Itàlia, 2014
amb: Maria Alexandra Lungu, Sam Louwyck, Alba
Rohrwacher, Sabine Timoteo, Agnese Graziani i Monica
Bellucci
VO en italià amb subtítols en castellà. 111 minuts

És aquesta una pel·lícula de comiats, desintegracions i paradisos
perduts. Dins dels marges d’El País de las Maravillas
s’apaga l’estiu, es desdibuixa l’arcàdia de la infantesa,
s’altera l’statu quo de les dinàmiques familiars viciades,
trontollen les opcions de vida alternativa, es desvirga l’entorn
natural, es corromp i espectacularitza la pau rural…
Que tot aquest rèquiem per un final de cicle no aparegui
en la pel·lícula com un conjunt de rituals traumàtics és un
dels encerts més notables i bonics de la directora.
Tots els elements i episodis significatius de la pel·lícula es
disposen a través d’un detallisme poètic tan naturalista
que amb prou feines es diria que el film arrossegui tant de
discurs.
La col·lecció d’instantànies hipersensibles que inclouen,
entre d’altres, un camell regalat, una coreografia amateur
en un estable, un joc amb un raig de llum, una estratègia
de protoseducció d’abelles, una festa-concurs de poble
molt floral o una aparició felliniana d’un equip de televisió
(amb Monica Bellucci com a semideessa del kitch) és la
principal garantia d’una pel·lícula feixuga però lleugera,
complexa però senzilla, dramàtica i alhora alegre, lletja i,
tanmateix, preciosa.