HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

dimarts 4 de setembre de 2012







MARTHA MARCY MAY MARLENE
Sean Durkin. Estats Units, 2011
amb: Elisabeth Olsen, Christopher Abbot, Brady Corbet, Hugh Dancy, Maria Dizzia i Julia Garner
VO en anglès amb subtítols en castellà. 102 minuts

Notable thrillerminimalista sobre els devastadors efectes psicològics d’una secta en la fràgil ment de la seva protagonista.
Martha, una noia de vint-i-pocs anys acaba de fugir d’una secta, refugiant-se en la llar de la seva germana gran Lucy i del seu cunyat
Ted. Tanmateix, si oblidar li resultarà extremadamanet difícil, el més complicat serà tornar a “encaixar” en un món normal i, sobretot,
assimilar què fou el que realment li va passar durant el seu captiveri.
Martha Marcy May Marlene no és una altra pel·lícula sensacionalista sobre cultes místics suposadament hedonistes, capaços d’anul·lar
la voluntat dels seus adeptes, de sotmetre’ls, on els abusos sexuals es disfressen d’alliberament i on la violència apareix amb terrible
naturalitat. La pel·lícula pot ser —i és— dura, aspra, lleugerament sòrdida, gradualment inquietant —el seu format de thriller així ho
exigeix—, però mai sensacionalista. Potser per això, en ella, el seu guionista i realitzador Sean Durkin ens descriu, de manera minuciosa
i detallista, gairebé antropològica, com és una secta.
A partir d’aquesta premissa, el cineasta alterna amb notable habilitat i força dramàtica dues línies narratives: una ancorada en el passat
—les traumàtiques experiències de Martha en la secta— i una altra en el present —la turbulenta relació de la noia amb la seva
família—, en ocassions difícils de distingir, ja que els records comencen a dominar la ment de la noia i, en conseqüència, la sevamanera
d’actuar.
Una allau de situacions pertorbadores, de sentiments i temors estranys accentuen la incapacitat de la protagonista per a reaccionar,
perduda en el laberint de les normes i responsabilitats heretades del seu pas per la secta: encara és MarthaMarcyMayMarlene, mare,
amant, germana, filla… Així mateix, la identitat fracturada, escindida, de Martha, es troba marcada per dos espais antagònics: una
cabana luxosa en un lloc de Connecticut i una granja aïllada en les muntanyes Catskill, al nord-est de l’estat de Nova York.
La pel·lícula no és només unminuciós relat de suspense, sinó també una inquietant reflexió sobre la identitat, la vulnerabilitat de l’ànima
humana i l’ànsia per establir forts lligams familiars en un món implacable. Parla sobre la necessitat que té qualsevol ésser humà de
pertànyer o formar part d’alguna cosa. Tothom assumeix rols diferents al llarg de la seva vida, Igual que molta gent, Martha no està
segura de qui és realment, però la seva situació és extrema.
LA GRAN ILUSIÓN




dimarts 18 de setembre de 2012




TENEMOS QUE HABLAR
Lynne Ramsay. Gran Bretanya/Estats Units, 2011
amb: Tilda Swinton, John C. Reilly, Ezra Miller,
Jasper Newell i Rock Duer

VO en anglès amb subtítols en castellà. 112 minuts
La maldat humana i la complexa i turbulenta relació entre
una mare i un fill són els dos temes centrals de la pel·lícula.
Dos pols (la violència i el remordiment) l’estructuren a nivell
formal i narratiu. La resta del film es divideix en dues parts
ben definides: les escenes anteriors al “succès”, on descobrim
la infantesa de Kevin i la seva relació amb la seva mare,
i les posteriors al “succés”, en les que Eva apareix sumida en
una espiral de desesperació, depressió i deixadesa.
No sabrem pràcticament res del que pensa directament Kevin
ni contemplarem gairebé els seus actes salvatges, sinó
que assistirem a les seves dramàtiques i devastadores conseqüències
a través de la seva mare, la narradora principal i
veritable protagonista de la pel·lícula.
«Un psicòpata no es fa, neix», sembla dir la realitzadora. I per
il·lustrar la seva idea, l’espectador observarà el protagonista
amb cara d’enfadat negar-se a jugar amb la pilota, cridant
«mor!» davant dels videojocs o enxampant els seus pares en
ple acte sexual. El missatge és clar: pot explicar algun
d’aquests tòpics el comportament de Kevin? No, com tampoc
no semblen poder fer-ho les poques ganes que té Eva de
tenir un fill o la relació de domini que instaura Kevin.

TRÀILER                                                               DIRIGIDO



dimarts 25 de setembre de 2012


Jeff Nichols. Estats Units, 2011
amb: Michael Shannon, Jessica Chastain i Tova Stewart
VO en anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

Take Shelter constitueix una metàfora apocalíptica de la situació
emocional de la societat occidental contemporània, creada
a partir del personatge de Curtis i recreada en un poble
d’Ohio. Allí resideix aquest home, amb la seva dona Samantha
i la seva filla de sis anys Hannah, que és sorda. Una família
normal que duu una existència plàcida. Fins que Curtis
comença a tenir esgarrifosos malsons sobre l’arribada d’una
tempesta apocalíptica. La inquietud i el temor comencen a
afectar els seus hàbits, i aleshores decideix canalitzar el seu
neguit construint un refugi en el pati de darrera de la seva
casa. Només vol protegir la seva dona i la seva filla d’allò que
s’esdevindrà.
L’angoixa d’imaginar una vida sense feina, sense possibilitat
de respondre a les exigències econòmiques creades, els problemes
del sistema sanitari nord-americà, la certesa d’assumir
que no hi haurà solució per a tot això i que amb la desfeta
hom arrossegarà els éssers estimats es van alternant en
aquest relat, on el ritme de la follia del personatge va
augmentant sense aturador en una ascensió insuportable per
a la seva bona salutmental.
Així podem catalogar Take Shelter comun reflex de la societat
amoïnada per aquesta crisi, però també ens planteja una
pregunta fonamental: el protagonista, ¿intenta protegir la
seva família del terrible futur que s’imagina o, més aviat, lluita
per defendre’s dels seus propis malsons i evitar el contagi en
els altres de la por que el paralitza?

 TRÀILER                                                     LA GRAN ILUSIÓN

dimarts 7 d’agost de 2012






MARIGOLD (THE BEST EXOTIC
MARIGOLD HOTEL)
John Madden. Gran Bretanya/Estats Units, 2011
amb: Judi Dench, Bill Nighy, Tom Wilkinson, Maggie Smith i
Celia Marie
VO en anglès amb subtítols en castellà. 124 minuts

Quan els set primers esperits intrèpids arriben a l’Índia per
inaugurar aquest peculiar hotel concebut per a ciutadans britànics
en procés de jubilació, s’adonen que no s’assembla gens
a allò que la publicitat especificava. El director de l’allotjament
els promet realitzar una profunda transformació, la qual afectarà
no només l’edifici, sinó també les seves vides.
«No es tracta simplement d’una comèdia —afirma Madden. També
aborda temes com el dolor, la soledat i la marginació, i planteja
l’interrogant de què és possible fer quan arribes a vell. Com que tots els personatges tenien certa edat, tinguerem l’oportunitat de triar actors que es troben en el cim de la seva capacitat actoral —assenyala Madden. El seu delicat talent còmic, la seva habilitat interpretativa i la seva enorme experiència foren realment insuperables. L’única cosa que vam haver de fer va ser ajuntar-los amb una selecció d’actors indis igualment apropiats i observar després com interactuaven plegats amb aquest magnífic país que és l’Índia.»
»En aquesta història, la clàssica definició de majoria d’edat igual a maduresa queda completament desterrada —resumeix Madden— perquè els protagonistes tornen a sentir-se joves degut a les situacions per les que travessen.»



dimarts 14 d’agost de 2012













KILIMANJARO (LES NEIGES
DU KILIMANDJARO)
Robert Guédiguian. França, 2011
amb: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin, Gérard Meylan,
Grégoire Leprince-Ringuet i Marilyne Canto
VO en francès amb subtítols en castellà. 107 minuts

Michel i Marie-Claire viuen feliços, malgrat que ell, sindicalista
veterà, acaba de perdre la seva feina en el port deMarsella. Per
celebrar el seu aniversari de noces, els seus amics els regalen
un viatge al Kilimanjaro, però tot es torça quan són assaltats
per un parell de joves emmascarats.
«De sobte, les lluites obreres, la il·lusió dels projectes per realitzar, la convicció en uns valors socials, tot sembla caure per terra. I des de la maduresa, els personatges de Guédiguian es qüestionen què han esdevingut i si l’edat els ha fet conservadors sense adonar-se’n, si ja no tenen dret a contemplar la vida amb il·lusió. Guédiguian aconsegueix commoure, emocionar i fer reflexionar des de la senzillesa amb aquesta faula realista, radiografia càlida i melanconiosa en la que
aborda els problemes d’una societat devastada amb un bri d’esperança i amb una irrenunciable confiança en la solidaritat.»
FOTOGRAMAS
«Visc a París, pèrquè seria impossible fer cinema a Marsella, però
sempre necessito tornar a l’Estaque, el barri marsellès on vaig néixer i el món en què he crescut, el món obrer dels anys 60, amb els valors de fraternitat, dignitat, consciència de classe i orgull de pertànyer a aquesta classe social. Hi torno per comprovar l’estat de les coses.»
ROBERT GUÉDIGUIAN


TRÀILER



dimarts 21 d’agost de 2012














Hirokazu Kore-Eda. Japó, 2011
amb: Koki Maeda, Ohsiro Maeda, Nene Ohtsuka, Joe Odagiri,
Kirin Kiki i Isao Nashi Zume
VO en japonès amb subtítols en castellà. 126 minuts

Ens va tocar la fibra sensible amb Nadie sabe i ens va captivar
amb Still walking. Ara Hirokazu Kore-Eda reprèn a Kiseki (Milagro) dos dels ingredients que l’han convertir en llegítim hereu del llegat de Yasujiro Ozu: el poder de la família i la innocència infantil.
Koichi, de 12 anys, necessita un miracle. El seu germà petit
viu lluny i vol que tornin a ser una família. Els seus pares s’han
divorciat. Koichi viu amb la seva mare i els seus avis a Kagoshima,
mentre que el seu pare i el seu germà estan a
Fukuoka. Els dos germans tramen un pla en el que han de
participar amics, parents i les persones que els envolten. Esperen
que hi hagi un miracle.
Conta la llegenda que quan dos shinkansen (trens bala) es
creuen, qualsevol desig que demanis en poc temps serà satisfet.
Aquesta idea li va venir al cap al realitzador nipó quan
va rebre l’encàrrec de realitzar una pel·lícula ambientada en
la línia ferroviaria de Kyushu, inaugurada el març de 2011.
Això no obstant, els productors no volien un film promocional
ni basat en el món dels trens, sinó una pel·lícula amb la
que qualsevol pogués sentir-se identificat. Llavors, Kore-Eda
va escriure Kiseki (Milagro), la història de dos germans separats
pel divorci dels seus pares que contemplen en el miracle
dels trens la possibilitat de reunir novament a la família.


dimarts 28 d’agost de 2012





Tom Tykwer. Alemanya, 2011
amb: Sophie Rois, Sebastian Schippe i Devid Striesow
VO en alemany amb subtítols en castellà. 118 minuts

L’autor de l’aclamada Run Lola run torna als seus orígens
amb aquesta pel·lícula que barreja ciència, filosofia i sexualitat
per narrar-nos de manera fascinant, a voltes divertida, la
crisi d’una parella de mitjana edat.
Berlín, època actual. Hannah i Simon són una parella que
viuen junts des de fa anys. L’amor, la feina, el sexe i el dia a
dia es barregen en una combativa harmonia. Són atractius,
moderns, madurs, refinats, no tenen nens i toquen de peus a
terra. Però Hannah coneix Adam. I Adam coneix Simon. I,
inesperadament, els tres s’enamoren.
«L’amor, el treball, la vida quotidiana i la mort es fonen en aquesta
història d’una forma molt diferent. És una pel·lícula sobre la
proximitat i la distància, sobre la soledat i la pressió de la parella,
sobre els perills de la intimitat i la temptació de les responsabilitats
familiars. Three gira al voltant dels desitjos, les esperances, els
enigmes i les contradiccions de tres persones de trenta anys i escaig
que han hagut de replantejar-se el suposat èxit de les seves vides.»
»Three és un intent tendre i contundent, irònic i seriós, de descriure
el sentiment que la gent contemporània té quan la vida es va apropant
a la mort. Els mètodes utilitzats per narrar la història són a
vegades el·líptics, sovint fragmentats i sempre molt precisos, depenent
del sentiment que hom estigui explorant en cada ocasió.
D’aquesta manera, la pel·lícula investiga la condició d’una generació
que encara lluita per fugir dels patrons que socialment ens
han imposat.»


TRÀILER                                                                            TOM TYKWER