HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre
dimarts 6 d’agost de 2019


Peter Farrelly. Estats Units, 2018
amb: Vigo Mortensen i Mahershala Ali
VO en anglès amb subtítols en castellà. 130 minuts

Història d’amistat i superació interracial, és el Paseando Miss
Daisy dels temps moderns.
Si els trinxeraires de la Gran Depressió nord-americana dels
anys 30 posseïen una guia plena de codis i signes que només
ells reconeixien, els afroamericans dels 60 utilitzaven l’anomenat
Green Book per trobar bars i motels on poder-se allotjar
sense problemes quan recorrien les zones més racistes
del país.
El llibre verd l’utilitzaven totes les persones de raça negra,
fossin treballadors de la construcció, metges, advocats o artistes.
Artista es precisament un dels protagonistes d’aquest
film que reconstrueix, com manen els cànons actuals, una
història real. Es tracta de Don Shirley, refinat pianista, afroamericà
i homosexual en un món racista i homòfob.
A l’altre protagonista d’aquesta història, Tony «Lip» Vallalonga,
un xerraire i expeditiu porter de discoteca d’origen
italoamericà, l’interpreta de forma convincent l’actor Vigo
Mortensen. Lip esdevé el xofer i guardaespatlles de Shirley
quan aquest realitza una gira pels estats del sud que serveix,
en el film, per mostrar l’autèntic contrasentit d’un altre submón,
el de les convencions racistes: Shirley és idolatrat durant
els concerts en mansions privades però, quan necessita
anar al servei, els mateixos que l’han aplaudit l’envien a un
barracó en el jardí, perquè no pot fer les seves necessitats en
els serveis destinats als blancs.

TRÀILER                                        EL PERIÓDICO

dimarts 13 d’agost de 2019


Bryan Singer. Estats Units, 2018
amb: Rami Malek, Lucy Boynton, Gwilym Lee, Ben Hardy i
Joe Mazzello
VO en anglès amb subtítols en castellà. 133 minuts

Bohemian Rhapsody no es recrea en els aspectes més foscos
de Mercury. Dona les pinzellades justes per exhibir les seves
relacions homosexuals o les sorolloses festes en les que convidava
desconeguts per omplir la seva creixent soledat.
També el tema de la sida està tractat amb total respecte, des
que Freddie és conscient de la seva prematuramort a l’emotiva
trobada abans del Live Aid en què comunica la malaltia
als seus tres companys de viatge.
La pel·lícula transcorre sempre a bon ritme, combinant els
aspectes personals del protagonista amb les crisismantingudes
amb els altres integrants del grup, degudes especialment
al seu desenfrenat estil de vida.Mercury no sols va ser la veu
de Queen dalt de l’escenari, sinó que duia el lideratge en les
seves venes i era qui dirigia la batuta a l’hora de negociar els
contractes.
La personalitat aclaparadora d’aquest músic segur de si mateix
que mai no va mirar enrerre i va saber reinventar-se al
llarg d’una meteòrica carrera, està fora de dubtes, i el director
se’n fa ressó en tot moment. Va aguantar estoicament
que li diguessin “paki” en les seves primeres actuacions pel
seu origen indi, una condició a la que va donar la volta desplegant
l’artilleria d’un veritable showman dalt de l’escenari.

TRÀILER                                       LA VANGUARDIA



dimarts 20 d’agost de 2019


Barry Jenkins. Estats Units, 2018
amb: Kiki Layne, Stephan James, Regina King i
Teyonah Parris
VO en anglès amb subtítols en castellà. 119 minuts

La pel·lícula comença citant uns versos de James Baldwin.
Per Baldwin, tot afroamericà ha nascut i en certa manera
pertany a Beale Street, Memphis. Encara que l’actor no
negui el sentit de la individualitat, es tracta de fer un recorregut
col·lectiu per la comunitat afroamericana i utilitzar
una història d’amor entre dos joves interrompuda per una
injustícia per parlar d’un relat major. Baldwin, i també Jenkins,
ofereixen veu als vençuts i ho fan sense cap tipus de
victimisme, confiant en que les accions i tradicions del
passat puguin significar el triomf de la generació que vindrà.
Jenkins en cap moment s’apropia de les paraules del
poeta, sinó que, com a narrador, dona un sentit nou precisament
a aquelles paraules a través de les imatges.
Malgrat la translació de l’ànima i l’esperit de les paraules
de Baldwin, Jenkins no sacrifica res de la seva personalitat
ni dels trets característics del seu estil cinematogràfic. Personatges
que desafien les regles bàsiques de la cinematografia,
mirant a càmera i despullant la seva ànima i els seus
sentiments —sovint en silenci— davant l’espectador.
Llargs tràvel·lings visuals que recorren els personatges i
primers plànols de llurs emocions. Un estil visual gairebé
únic en què predominen les emocions per damunt de l’artifici
cinematogràfic.

TRÀILER                        IMÁGENES DE ACTUALIDAD


dimarts 27 d’agost de 2019


Ludovic Bernard. França, 2018
amb: Lambert Wilson, Kristin Scott Thomas, Jules Benchetrit
i Karidja Touré
VO en francès amb subtítols en castellà. 106 minuts

Quan Pierre, director del Conservatori de Música de París,
escolta a Mathieu tocar el piano en una estació de tren,
ràpidament reconeix el seu excepcional talent. Un dia,
Mathieu acaba a la garjola per un robatori menor i només
Pierre aconsegueix treure’l a canvi que faci serveis comunitaris
en el conservatori. Tanmateix el director té una altra
idea pensada pel jove: vol que perfeccioni la seva tècnica
i participi en el concurs nacional de piano. El nou
alumne se les haurà de veure llavors amb les classes de la
intransigent “Comtessa”, mentre s’enamora d’una companya,
Anna.
«Aquest projecte va néixer de la forma més senzilla: estava esperant
el tren a l’estació de Bercy i vaig escoltar un jove tocant
el piano. Era un jove que, a primera vista, no semblava apassionat
per la música clàssica, però estava tocant un vals de
Chopin de forma excel·lent. Va ser un moment màgic. Hi havia
força gent escoltant-lo. Vaig pujar al tren i em vaig posar a
escriure sobre el passat i el futur d’aquell noi, preguntant-me
com hauria pogut arribar a tocar així de bé. Així fou com va
néixer la pel·lícula. I la història la vaig traslladar a l’estació de
París nord.
La pel·lícula és un acte de fe i una declaració d’amor a la música
clàssica.»

TRÀILER                                        LUDOVIC BERNARD


dimarts 2 de juliol de 2019
(AT ETERNITY’S GATE)
Julian Schnabel. Estats Units, 2018
amb: Willem Dafoe, Rupert Friend, Mads Mikkelsen,
Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner i Oscar Isaac
VO en anglès amb subtítols en castellà. 110 minuts

Arlès, 1886. El pintor holandès post impressionista Vincent
Van Gogh fuig de l’enrenou de París i es refugia en un poblet
francès. Allí és tractat afablement per uns i brutalment per
altres.
Madame Ginoux, la propietària del restaurant del poble,
s’apiada de la seva pobresa i li regala un llibre de comptabi-
litat que Van Gogh omple de dibuixos. Però els seus continus
canvis d’humor fan que diversos veïns li tinguin por. El seu
millor amic, Paul Gauguin, l’adora, però acaba fugint del seu
costat degut a l’aclaparadora personalitat de Vincent. El seu
germà i comerciant d’art Theo li dona suport incondicional-
ment, però no aconsegueix vendre ni una sola de les pintu-
res de l’artista.
És en aquesta tumultuosa època quan Vincent pinta les
obres mestres espectaculars que són reconeixibles per tot el
món avui dia.
Amb la seva mesurada recreació, Willem Dafoe deixa a un
costat anteriors referents interpretatius sobre l’artista i li
transmet una humanitat commovedora al personatge. El seu
Van Gogh ja no viu entre esclats emocionals, sinó que es
manté hermètic i reconcentrat. Passa de ser “el loco del pelo
rojo” a ser el màxim exponent de la creativitat.


dimarts 9 de juliol de 2019


(GAUGUIN, VOYAGE A TAHITÍ)
Édouard Delouc. França, 2018
amb: Vincent Cassel, Thuei Adams, Malik Zidi i Pua-Tai Hikutini
VO en francès i polinesi amb subtítols en castellà. 102 minuts

París, 1891. Paul Gauguin se’n va a Tahití. Vol trobar una
nova forma de pintar com a home lliure, en un entorn
salvatge, lluny dels codis morals, polítics i estètics de
l’Europa civilitzada i de la seva pintura clàssica i artificial,
Durant dos anys s’instal·larà a l’aldea de Mataiera i s’en-
dinsarà en la jungla, afrontant la soledat, la pobresa i la
malaltia. Però també coneixerà Tehura, una jove nadiua
que esdevindrà la protagonista de les seves obres més
memorables.




dimarts 16 de juliol de 2019


Cordula Kablitz-Post. Alemanya, 2016
amb: Katharina Lorenz, Katharina Schüttler i Alexander Scheer
VO en alemany amb subtítols en castellà. 113 minuts

Biopic de l’escriptora, filòsofa i psicoanalista russa Lou
Andreas-Salomé, una de les dones més instruïdes i prolí-
fiques de principis del segle xx. Lou Andreas-Salomé fou
una dona excepcional, heterodoxa per als models cultu-
rals i morals del moment. En els seus escrits descobrim
una profunda reflexió vital sobre ella mateixa, sobre la
condició de la dona i sobre la psicologia humana en ge-
neral. La seva personalitat, intel·lecte i impuls vital va
fascinar tres dels grans personatges de la cultura de
l’època: Nietzche, Rilke i Freud.



dimarts 23 de juliol de 2019


Wash Westmoreland. Estats Units, 2018
amb: Keira Knightley, Dominic West, Denise Cough, Fiona
Shaw i Eleanor Tomlinson
VO en anglès amb subtítols en castellà. 111 minuts

Sidonie-Gabrielle Colette és possiblement una de les es-
criptores franceses més importants i innovadores del se-
gle xx, i les seves dotzenes de volums de ficció provoca-
tiva, memòries, articles periodístics i peces teatrals
sacsejaren les restriccions socials imposades a les dones.
Colette va arribar a presidir l’Acadèmia Goncourt, fou
condecorada amb la Legió d’Honor i és l’única escriptora
francesa que ha rebut un funeral d’estat.



dimarts 30 de juliol de 2019


Dieter Berner. Àustria, 2016
amb: Noah Saavedra, Maresi Riegner, Valeri Pachner,
Marie Jung i Cornelius Obonya
VO en alemany amb subtítols en castellà. 110 minuts

A principis del segle xx, Egon Schiele era un dels artistes
més provocadors de Viena. Les dones eren el tret més sig-
nificatiu del seu art, sobretot la seva germana petita, Gerti,
i Wally Neuzil, la dona immortalitzada en una de les seves
pintures més famoses: La mort i la donzella. La seva vida i
el seu treball estaven farcits d’erotisme fins al punt de ser
jutjat per les seves radicals pintures.
Produïda per Ulrich Seidl, basada en la novel·la de Hilde
Berger i dirigida per Dieter Berner, Egon Schielle ens mos-
tra un dels artistes austríacs més importants del segle xx.
El nou talent Noah Saavedra dona vida al jove i provoca-
dor artista que va escandalitzar la societat vienesa i encara
ho fa a dia d’avui, cent tres anys després de la seva mort.
Realitzada amb molt bon gust, la pel·lícula ens mostra
l’home per damunt de l’artista i les dones que l’estimaren
com a les veritables artífexs de la seva imatge.
Un magnífic retrat íntim i també un reflex de la identitat
artística del protagonista, una obra carregada de sensuali-
tat i erotisme amb una fotografia exquisida i una direcció
artística impressionant.