HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre

dimarts 03 de juliol de 2018


Suècia/Dinamarca/Alemanya/França, 2017
amb: Claes Bang, Elisabeth Moss, Dominic West, Terry Notary
i Christopher Laessø
VO en suec amb subtítols en castellà. 144 minuts

Al director artístic d’un museu d’art contemporani li roben
el mòbil camí de la feina. El seu desig de venjança pel que
ha succeït contrasta amb el missatge de concòrdia que hom
promou des de les exposicions del museu.

«Vaig decidir que el món de l’art era l’escenari perfecte per aques-
ta història que aborda en to satíric les misèries de les societats
occidentals. Aquest és un món que ha perdut la capacitat de pro-
vocar. Avui dia, tot museu d’art modern té els seus rètols de neó
amb missatges suposadament transgressors, les seves muntanyes
de sorra, les seves sales de miralls... La primera vegada que Mar-
cel Duchamp va presentar un urinari en una exposició, va supo-
sar una gran ruptura. Però, avui, els museus es limiten a repetir
rituals convencionals que no plantegen cap diàleg profund amb
la realitat exterior.

M’encanta la idea d’un grup de persones vestides d’etiqueta que
comencen a comportar-se com salvatges. Més que la incorrecció
política, allò que em resulta interessant i divertit és incomodar.
Portada a l’extrem la incomoditat pot revelar quelcom profund,
com els instints salvatges que amaguem sota les nostres conductes
civilitzades.

TRÀILER                                        RUBEN ÖSTLUND

Es projectarà només en 2 sessions: 17.00 i 20.00 h


dimarts 10 de juliol de 2018


Robin Campillo. França, 2017
amb: Nahuel Pérez Biscayart, Arnaud Valois i Adèle Haenel
VO en francès amb subtítols en castellà. 144 minuts

París, principis anys 90. Un grup de joves activistes in-
tenta generar consciència sobre la sida. La pel·lícula co-
mença retratant un grup d’activistes i la seva lluita, però
a poc a poc es va centrant en la relació entre dos dels
seus integrants. Un d’ells és partidari del diàleg mentre
que l’altre és més radical i aposta per l’acció.


Es projectarà només en 2 sessions: 17.00 i 20.00 h


dimarts 17 de juliol de 2018
Maria Schrader. Àustria/Alemanya/França, 2016
amb: Josef Hader, Barbara Sukowa i Aenne Schwarz
VO en alemany amb subtítols en castellà. 106 minuts

Stefan Zweig va ser un dels personatges més emble-
màtics del segle xx. Escriptor, biògraf i activista, aquest
intel·lectual austríac i jueu es va veure obligat a fugir del
seu país degut al regim nazi. Es va refugiar primer a París
i, més tard, a Londres, instal·lant-se finalment a Brasil, on
acabaria suïcidant-se el 1942, degut a la seva por a què
el nazisme s’estengués per tot el món.


dimarts 24 de juliol de 2018


Paolo i Vitorio Taviani. Itàlia, 2015
amb: Melissa Bartolini, Eugenia Costantini, Vittoria Puccini,
Ricardo Scamarcio i Kim Rossi Stuart
VO en italià amb subtítols en castellà. 120 minuts

Florència, Itàlia, 1348. La pesta s’instal·la en els nuclis
urbans de la Toscana i una colla de joves s’instal·la en
una mansió allunyada de tot en els turons que envolten
la ciutat. Per distreure’s, se’ls acut que cadascú d’ells
haurà d’explicar una història cada dia basant-se en la
imaginació. L’amor és possible. Res no té un final. I tot
gràcies a aquells joves que es lliuren a una vida sentimen-
tal, tot i que es consideri immoral.



dimarts 31 de juliol de 2018
Martin McDonagh. Estats Units, 2017
amb: Frances McDormand, Woody Harrelson i Sam Rockwell
VO en anglès amb subtítols en castellà. 112 minuts

Mildred Hayes, una dona de 50 anys, la filla de la qual ha
estat violada i assassinada, decideix emprendre una guer-
ra personal contra el xèrif local, davant la inoperància de
la recerca policial del crim.

Per a l’actor Woody Harrelson «aquesta és una pel·lícula de
personatges complexos i contradictoris on el seu prodigiós equi-
libri tragicòmic procedeix del guió. La seva escriptura és tan
contundent com plena de matisos, el que li permet explorar
l’essència de l’esperit humà». Per la seva banda, el realitza-
dor i autor del guió Martin McDonagh confessa que aquest
film suposa un retorn a la senda marcada per la seva òpera
prima, Escondidos en Brujas (2008). «He recuperat la proxi-
mitat amb els personatges. Volia veure el món a través de la
seva mirada. També volia fer un film plenament americà, no
llançar una mirada europea sobre Amèrica.»

Harrelson confirma el compromís de McDonagh amb els
seus personatges: «Malgrat la visceralitat i violència de la
història, cap personatge queda simplificat». Quant a la barre-
ja de comèdia i de tragèdia que conté, el realitzador apunta
que «bo i que la pel·lícula té tocs d’humor, durant el rodatge
teníem molt clar que el to havia de venir marcat pel record de
l’assassinat de la filla de Mildred, que és el punt de partida i el
motor anímic de tota la resta».


dimarts 5 de juny de 2018


Andrei Konchalovsky. Rússia/Alemanya, 2016
amb: Yuliya Vysotskaya, Christian Clauss, Philippe Duquesne,
Jakob Diehl, Peter Kurth i Viktor Suchorukov
VO en alemany, rus i francès amb subtítols en castellà. 130 minuts

Olga, Jules i Helmut són tres personatges les vides dels
quals coincideixen en plena devastació de la Segona Guerra
Mundial: Olga, una aristòcrata russa membre de la Resistèn-
cia; Jules, un bon vivant francès transformat en un corrupte i
abominable funcionari nazi; i Helmut, membre d’una repu-
tada família alemanya, esdevingut un oficial de les SS que
exerceix el seu poder sense importar-li les conseqüències
morals. Moguts per la magnitud de la tragèdia, cada perso-
natge es veu obligat a prendre decisions existencials segons
la ideologia que sostenen.
«La història és plena de grans tragèdies, moltes de les quals estan
presents en la nostra memòria com a fets delictius que mai no
haurien de repetir-se en els temps actuals. Un dels moments més
esgarrifosos de la història recent va començar quan va sorgir el
partit nazi amb l’extermini de milions de jueus i persones d’altres
que no encaixaven en els ideals nazis del “paradís ale-
many”.
El que va succeir és una advertència que ha de ser contínuament
recordada. Va ser possible que succeís i és possible que torni a
esdevenir en qualsevol moment, però només podrem prevenir-ho
mitjançant el coneixement. El perill es troba en la nostra incapa-
citat per indagar, en la urgència per oblidar i en la incredulitat
de què això realment fos possible...»



dimarts 12 de juny de 2018


Dalibor Matanic. Croàcia/Eslovènia/Sèrbia, 2016
amb: Tihana Lazovic, Goran Markovic, Nives Ivankovic,
Dado Cosic, Stipe Radoja i Trpimir Jurkic
VO en croat i serbi amb subtítols en castellà. 123 minuts

Tres històries d’amor en tres èpoques diferents; en la
Croàcia d’abans de la guerra, de després de la guerra i en la
dels temps actuals, quan les ferides encara no han cicatritzat.
Dos pobles fronterers, entre Croàcia i Sèrbia, i tres parelles
interpretades pels mateixos actors, experimenten, en tres
dècades successives, l’amor, la guerra i l’odi racial.
«Al final, la política i el nacionalisme extrem mai no guanyen.
Triomfa l’amor. En el nostre jove segle el problema de l’odi vers
l’altre està molt estès: islamofòbia, neonazisme, racisme, xovinis-
me... No hi ha millor manera de fer una pel·lícula sobre això que
creant una història d’amor, contrastant la intolerància amb l’ac-
ceptació, i la por i l’odi amb l’esperança, el perdó i l’amor. A la
meva pròpia família va haver diversos matrimonis entre ètnies
diferents, però s’acabaren trencant per culpa de l’odi.
Vaig utilitzar els mateixos actors per a la parella protagonista i
també els mateixos secundaris en cada una de les tres històries
amb l’objectiu de què es pugui veure el moment històric no com
a part d’una història lineal, sinó com a part d’un cicle sencer. El
món segueix canviant, però els fantasmes del passat poden sor-
prendre’ns just quan hem començat a creure que vivim en una
època moderna i progressista.»

                                             DALIBOR MATANIC
«Aposta per una mirada senzilla i un esquema narratiu ja
conegut, però el magnífic desplegament d’imatges i la seva
poètica visual la redimeixen de la sensació de déjà vu.»
                                                   FOTOGRAMAS



dimarts 19 de juny de 2018


Tomasz Wasilewski. Polònia/Suècia, 2016
amb: Julia Kijowska, Magdalena Cielecka, Dorota Kolak,
Marta Nieradkiewicz, Andrzej Chyra i Lukasz Simla
VO en polonès amb subtítols en castellà. 106 minuts

Polònia, 1990. El país està canviant. Són els primers anys
de llibertat, però també d’un futur incert. Àgata és una jove
mare atrapada en un matrimoni infeliç que es refugia en
una altra relació impossible. Renata és una professora fas-
cinada per la seva veïna Marzena, una solitària exmiss el
marit de la qual treballa a Alemanya. La germana de Mar-
zena és la directora d’un institut i està enamorada d’un
dels seus alumnes. Quatre dones aparentment felices de-
cideixen que ha arribat l’hora de canviar de vida i de com-
plir els seus somnis.
«Els estats units de l’amor a que es refereix el títol de la pel·lí-
cula fa referència a les històries de les protagonistes, a les expe-
riències que viuen. I que les uneixen en aquella convicció de què
l’amor, la passió, la pena, el dolor i totes les emocions que les
sacsegen i les treuen de les seves vides grises són la força única
de l’existència.
Les protagonistes són dones perquè vaig pensar que eren elles
les que millor podrien exemplificar la fi del comunisme, al 1990,
a Polònia.
De sobte, tots ens vàrem sentir lliures, lliures per sortir del país,
per opinar d’una altra manera... però moltes dones varen se-
guir tancades a les seves cases atrapades en vides que no les
satisfeien. Per a elles, en aquells anys, fou un acte de valentia
assumir la seva infelicitat i lluitar per canviar el seu estat
d’ànim.»

TRÀILER                          TOMASZ WASILEWSKI


dimarts 26 de juny de 2018


Romania/França/Bòsnia/Croàcia/Macedònia, 2016
amb: Mimi Branescu, Judith State, Bogdan Dumitrache,
Dana Dogaru, Sorin Madeleni i Ana Ciontea
VO en romanès amb subtítols en castellà. 173 minuts

Quaranta dies després de la mort del seu pare, Lary —40
anys, metge de professió— es disposa a passar el dissabte
amb la seva família, reunida en memòria del difunt, tal i
com mana la tradició ortodoxa. La vetllada, tanmateix, no
transcorre com estava previst. Obligat a afrontar les seves
pors i el seu passat i forçat a reconsiderar el lloc que ocupa
dins de la família, Lary haurà de confessar la seva veritat.
«Durant el funeral en homenatge al meu pare hi havia gent a
la qual no havia vist mai: amics amb els que anava a fer una
copa, veïns... Aquest va ser el punt de partida de la pel·lícula.

Vaig rodar càmera en mà dins d’un pis petit, convidant l’espec-
tador a participar com a observador, perquè se sentís part in-
tegral d’aquesta família tan disfuncional com qualsevol altra.

En aquest cas l’espectador pren el punt de vista del mort. En la
tradició ortodoxa, el mort segueix vagant durant 40 dies. Es
belluga...

Tot plegat, una bona mostra d’aquell humor romanès que re-
corre aquesta atrafegada reunió familiar que només pot inter-
pretar-se com el microcosmos de una societat permanentment
confrontada al seu passat.»

TRÀILER                                             CRISTI PUIU

Degut a la seva durada, els seus horaris de projecció
seran: 17.00 i 20.30 h



dimarts 5 de juny de 2018

Andrei Konchalovsky. Rússia/Alemanya, 2016
amb: Yuliya Vysotskaya, Christian Clauss, Philippe Duquesne,
Jakob Diehl, Peter Kurth i Viktor Suchorukov
VO en alemany, rus i francès amb subtítols en castellà. 130 minuts

Olga, Jules i Helmut són tres personatges les vides dels
quals coincideixen en plena devastació de la Segona Guerra
Mundial: Olga, una aristòcrata russa membre de la Resistèn-
cia; Jules, un bon vivant francès transformat en un corrupte i
abominable funcionari nazi; i Helmut, membre d’una repu-
tada família alemanya, esdevingut un oficial de les SS que
exerceix el seu poder sense importar-li les conseqüències
morals. Moguts per la magnitud de la tragèdia, cada perso-
natge es veu obligat a prendre decisions existencials segons
la ideologia que sostenen.
«La història és plena de grans tragèdies, moltes de les quals estan
presents en la nostra memòria com a fets delictius que mai no
haurien de repetir-se en els temps actuals. Un dels moments més
esgarrifosos de la història recent va començar quan va sorgir el
partit nazi amb l’extermini de milions de jueus i persones d’altres
que no encaixaven en els ideals nazis del “paradís ale-
many”.
El que va succeir és una advertència que ha de ser contínuament
recordada. Va ser possible que succeís i és possible que torni a
esdevenir en qualsevol moment, però només podrem prevenir-ho
mitjançant el coneixement. El perill es troba en la nostra incapa-
citat per indagar, en la urgència per oblidar i en la incredulitat
de què això realment fos possible...»