dimarts 12 de gener de 2021

dimecres 13 de gener de 2021

O QUEARDE (LO QUE ARDE)

Oliver Laxe.Galícia, 2019

amb: Amador Arias, Benedicta Sánchez, Inazio Abrao,Elena Fernández i David de Poso

VO en gallec amb subtítols en castellà. 89 minuts

 

O que arde observa el comportament d’un home que torna al seu poble, a les muntanyes de Lugo. Ha estat uns quants anys tancat a la garjola per haver provocat un incendi. Laxe fixa la seva mirada en la relació amb la seva anciana mare, la forma de tractar el seu gos i les seves vaques, l’inicid’amistat que sorgeix amb la veterinària i el rebuig no violent de la resta d’habitants del poble.Però Amador és un personatge estigmatitzat. És un piròmani quan, cap a la fi de la pel·lícula, torna a produir-se un incendi, ell n’és el principal sospitós. És lògic, malgrat que la lògi-ca no sigui sempre la millor solució. Que sigui ell el responsable o no de la salvatjada no importa. Laxe incrusta el seu relat en una ficció pseudo documental prenyada de matisos, des de la contemplació rural a la possibilitat de ser acceptat o no. Des de Días del cielo, rodada per Terrence Malik el 1979, no es filmava tan bé un incendi, amb el poder hipnòtic, encara que devastador, de les flames. La fotografia de Mauro Herce és d’una altra dimensió, com ho demostren els plans d’obertura, de caire fantasmagòric, en què els arbres d’un bosc comencen a caure durant la nit sense que percebem encara els tractors que estan arremetent contra ells.

TRÀILER                                                                                     EL PERIÓDICO

 

dimarts 19 de gener de 2021

dimecres 20 de gener de 2021

LAS NIÑAS

Pilar Palomero. Aragó, 2020

amb: Andrea Fandos, Natalia de Molina, Zoe Arnao,Julia Sierra, Elisa Martínez i Ainara Nieto

VO en castellà. 97 minuts

 

La història transcorre a principis dels 90, quan amb les Olimpíades i l’Expo o amb la campanya del Póntelo, pónselo ens crèiem ja supermoderns mentre en molts col·legis i llars delpaís els nois i noies seguien rebent una formació gairebé tan carca com la del franquisme. Pilar Palomero (Zaragoza, 1980) ens exposa així el seu plantejament inicial: «El 92 ens sembla molt recent i llunyà alhora. D’una banda podem pensar que llavors ja havíem superat moltes coses, però quan rasquem una mica veiem fins a quin punt érem encara conservadors i de quina manera determinats prejudicis i ensenyaments religiosos seguien tenint un pes específic en gran part de nosaltres.» La realitzadora va decidir fer aquesta primera pel·lícula per contar com fou l’educació que va rebre tant en el col·legi i a casa com en les limitades parcel·les de l’exterior que compartia amb les seves companyes de classe. L’impuls li va venir quan es va topar amb un vell quadern amb redaccions dictades per les monges. Una d’elles portava per títol La sexualitat al servei del señor i el seu missatgecentral era que el sexe “forma part d’un pla diví, sempre dintre del matrimoni”,recorda la cineasta.

TRÀILER                                                                              LA VANGUARDIA

 

dimarts 26 de gener de 2021

dimecres 27 de gener de 2021

 

LA HIJA DE UN LADRÓN

Belén Funes. Catalunya, 2019

amb: Greta Fernández, Eduard Fernández, Àlex Monner i Tomàs Martín

VO en castellà. 102 minuts

 

Construïda a partir de la relació directa que la càmera enconstant moviment estableix amb l’actriu protagonista, una magnífica Greta Fernández, La hija de un ladrón avança ferma, tensa i dolorosa, recorrent el dur dia a dia d’una jove que ha de tenir cura del seu nadó, trobar feina, visitar el seu germà petit internat i, sobretot, enfrontar-se amb el seu pare, a qui estima però amb qui no pot entendre’s, que acaba de sortir de la presó i torna a aparèixer de manera abrupta en la vida dels seus fills. La pel·lícula se sosté així en la complicitat familiar entre els seus dos principals protagonistes, el feeling de la protagonista amb la càmera i, sobretot, res de demagògia i res de miserabilisme en retratar de forma tan nítida l’existència d’un personatge tan colpejat que mira de cara les coses, les persones, el present que li toca viure. L’òpera prima de Belén Funes és una mostra excel·lent de cinema social despullat de tot artifici. La duresa de les situacions capturades sobrepassa els límits de l’emoció i tots els personatges acaben sent compresos i respectats per l’espectador. I tot això s’aconsegueix amb uns rostre si una càmera en modèlica sintonia.

TRÀILER                                                                                                       EL PAÍS