dimarts 2 d’agost de 2016
Paula
Ortiz. Espanya, 2015
amb:
Inma Cuesta, Álex García i Asier Etxeandia.
VO castellà. 96 minuts
Basada en Bodas de
sangre de Federico García Lorca és,
sobretot,
una gran història d’amor, una de les tragèdies més
belles de l’imaginari espanyol, on el paisatge hipnòtic envolta
uns personatges fascinants, equiparables al Romeo i Julieta
de la cultura anglosaxona, dins de l’univers mediterrani.
«Les dones lorquianes són
deesses… porten dins de si mateixes
tot l’amor i tota la destrucció humana. Totes elles tiren de les
grans forces del desig i la mort en totes i cadascuna de les
històries
del poeta. La dona lorquiana és una dona en una cruïlla, amb el
dubte a flor de pell…
Lorca evoca un cavall, un ull en el cel, punyals, deserts,
fargues,
cristalls… crea un ressó que travessa els arrels dels arbres,
s’esmuny
pel moll dels ossos i arriba fins als astres. Federico ens fa
cantar i ballar al voltant del foc que xiuxiueja hipnòticament:
“Perquè m’arrossegues…
vaig… i em dius que em giri… i et segueixo
per l’aire… com una espurna d’herba…” Havíem de traduir-
ho en imatges, les més boniques que poguéssim imaginar…
i fabricar. Intentàrem provocar una experiència estètica, visual
i
sonora, situant la història en un desert rural sense nom, en un
temps sense data…, entre el real i l’irreal. Un món on la terra
parla i el cel escolta. I l’alé de la núvia es queda surant… com
una espurna d’herba.»