HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre
dimarts 12 de març de 2013


Thierry Binisti. França/Israel/Canadà, 2011
amb: Agathe Bonitzer, Mahmoud Shalaby i Hiam Abbass
VO en francès, hebreu i àrab amb subtítols en castellà. 99 minuts

Tal és una jove francesa que viu a Jerusalem. Quan un
atemptat suïcida trastorna la seva existència, decideix escriure
una carta a un palestí imaginari, la posa dins d’una
ampolla i li demana al seu germà que la llenci al mar prop de
Gaza. Sorprenentment, rebrà la resposta d’un enigmàtic “gazaman”.
«L’única manera de donar sentit als sentiments contradictoris
que vivien en el meu interior era a través de la ficció i sota la
forma del diàleg», raona l’escriptora francesa Valérie Zenatti,
que el 2005 va publicar la novel·la en què es basa el film, a
partir dels seus records d’Israel, on va viure entre els 13 i els
21 anys. «Fou l’època en què va despertar la meva consciència
política.» I afegeix: «A ambdós costats hi ha gent que només veu
l’altre com un ens hostil, salvatge i indiferent.» Thierry Binisti
també tenia els seus motius per dur el llibre a la pantalla:
«Tant a Israel com a Cisjordània no existeix únicament la preocupació
política. També viuen, s’enamoren i satisfan els seus desitjos.
Tenia ganes de mostrar-ho. Quan vaig descobrir el llibre,
vaig tenir la sensació de que expressava un estat d’ànim i una
mirada molt propera a la meva, el desig d’estar a favor dels dos
costats, d’atorgar la paraula a personatges que mai no tenen la
possibilitat real de parlar ni d’entendre’s.»


dimarts 19 de març de 2013


Emanuele Crialese. Itàlia, 2011
amb: Filippo Pucillo, Donatella Finocchiaro, Mimmo
Cuticchio, Giuseppe Fiorello i Claudio Santamaría
VO en italià amb subtítols en castellà. 88 minuts

Terraferma és la història d’una Sicília sense contaminar,
fonamentalment habitada per pescadors. Malgrat que
pràcticament no coneixen el turisme, els illencs estan començant
a canviar dementalitat en adonar-se’n del potencial
d’aquesta nova indústria. Al mateix temps han d’enfrontar-
se a l’arribada d’estrangers sense papers i a una
nova llei que els obliga a rebutjar tots aquells que demanen
ajut. Aquesta política topa directament amb la llei del mar,
que obliga a rescatar qualsevol que es trobi en dificultats.
«Vaig decidir contar aquesta història a través dels ulls de Filippo
un noi de 20 anys nascut i criat en una illa de la que mai no
ha sortit. Filippo parla la llengua de la seva gent, la gent del
mar, gent de poques paraules. El seu avi li va ensenyar a respectar
la llei del mar, a sobreviure pescant per poder ser lliure,
a viure d’allò que el mar ofereix i a allunyar-se dels diners, el
consumisme i els excessos. Al pare de Filippo el mar se l’endugué
dos anys abans i, a part dels records d’un home que ha
arribat a mitificar, ha heretat la seva vella barca de fusta, les
seves xarxes de pescar i el seu ofici de pescador. Mentrestant
Giulietta, la seva mare, voldria allunyar el seu fill d’aquesta
forma de vida.»

TRÀILER                                                                                EMANUELE CRIALESE



dimarts 26 de març de 2013


Ken Loach. Gran Bretanya, 2012
amb: Paul Brannigan, John Henshaw, Gary Maitland,
William Ruane i Jasmin Riggins
VO en anglès amb subtítols en castellà. 101 minuts

«Aquesta història em va interessar perquè a finals de l’any
passat, a Anglaterra, el nombre de joves en atur va superar el
milió per primera vegada. Volia parlar d’aquesta generació de
joves, molts dels quals no tenen cap perspectiva de futur. Estan
gairebé convençuts de que mai no trobaran feina, una ocupació
fixa i estable. Quin efecte pot tenir això sobre els joves i la
imatge que tenen d’ells mateixos?
La pel·lícula transcorre a Glasgow. Podria haver discorregut a
ciutats com Liverpool, Newcastle o Manchester, però el meu
guionista Paul Laberty és de la costa oest i és un univers que
coneix molt bé i que li resulta inspirador. I Glasgow és una
ciutat amb tanta força que ens semblava el lloc ideal per a
situar l’acció. Té una identitat molt marcada, encarnada per
la cultura dels seus habitants, pel seu sentit de l’humor, pel seu
punt de vista sobre la vida i amb llocs plens d’història. És una
terra solidària, gens individualista, tot i que els seus habitants
estan passant per les mateixes dificultats que en altres llocs.
En aquesta ocasió he triat fer una comèdia per esperit de contradicció
i perquè sempre tinc ganes d’intentar noves vies. El
procés és el mateix: fer que l’espectador comparteixi les experiències
dels meus personatges.»

TRÀILER                                                                   KEN LOACH



dimarts 5 de febrer de 2013

Paolo Genovese. Itàlia, 2011
amb: Raoul Bova, Barbora Bobulova, Ambra Angiolini, Luca Bizzarri, Paolo Kessisoglu, Anita Caprioli, Ricky Memphis i Luisa Ranieri
VO en italià amb subtítols en castellà. 108 minuts

Què tenen en comú Giorgio, Lorenzo, Piero, Luisa, Virgilio i Francesca? Tots estan a un pas de la crisi dels quaranta, no volen sentir parlar de la maduresa i fa 20 anys que anaven junts a classe, però per damunt de tot eren amics.
Un dia el gran malson de l’estudiant torna a les seves vides: un tribunal anul·la el seu examen de graduació i tots han de presentar-s’hi novament. Els vells amics ho veuran com una excusa perfecta per retrobar-se i tornar a assaborir els seus anys de joventut, bo i que reprendre les seves antigues vides d’estudiants els farà reviure conflictes i desitjos enterrats durant molt de temps…
Una bona comèdia que sap trobar l’equilibri entre l’acudit i l’estudi de personatges, entre el “gag” burleta i la nostàlgica mirada petitburgesa. Nostàlgia és allò de què tracta amb encert Immaturi, més enllà d’una tornada a l’escola o al campament d’estiu. Nostàlgia pels anys escolars, l’amistat i el tòpic de què qualsevol temps passat va ser millor… o quasi. Ben resolta en l’apartat còmic i políticament correcta amb els temps moderns (addicions al sexe, irresponsabilitats de parella, fracassos econòmics…) treu importància a les petites mentides perquè, en el fons, idealitza la joventut perduda. I qui no ho fa?


Aquesta pel·lícula es projectarà també el dilluns 4 de feber de 2013 en dues sessions: 16:30 i 18:30h.


dimarts 12 de febrer de 2013



Marçal Forés. Catalunya, 2012
amb: Oriol Pla, Augustus Prew, Dimitri Leonidas, Roser Tapias, Javier Beltran i la col·laboració especial de Martin Freeman
VO en català. 91 minuts

Narra els conflictes de l’adolescència a partir de la peripècia d’un adolescent que es mou entre l’univers infantil de la imaginació i el món adult de la raó i de la descoberta de la pulsió sexual.
En Pol, un noi que viu amb el seu germà i estudia secundària  a l’institut britànic, té un secret: Deerhoof, un tendre ós de peluix que pensa i es mou, amb qui comparteix els seus millors moments.
La seva vida transcorre amb normalitat fins que apareix l’Ikari, un  enigmàtic alumne per qui en Pol queda fascinat.
Una mort inexplicable i una sèrie d’estranys esdeveniments transformen l’afable vida estudiantil en una aventura fantàstica que absorbeix els seus protagonistes.
Comparada amb Donnie Darko (Richard Kelly, 201) i fins i tot amb Elephant (Gus van Sant, 2003), Animals és una no gens complaent proposta visual. La presència de referents com el manga, els videojocs i la música són altres dels seus valors.
Marçal Forés és un nou exponent de la prestigiosa escola catalana de cinema ESCAC, de la qual l’Espai VO ja ha projectat Lo mejor de mí (Roser Aguilar, 2008), Tres dies amb la família (Mar Coll, 2009) i Eva (Kike Maíllo, 2010).



dimarts 19 de febrer de 2013

Philippe Falardeau. Quebec, 2011
amb: Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Danielle Proulx i Brigitte Poupart
VO en franès amb subtítols en castellà. 94 minuts

Basada en l’adaptació de la peça teatral d’Evelyne de la Chenelière, Monsieur Lazhar narra la trobada de dos mons molt distants i el poder de l’autoafirmació.
Bachir Lazhar, de 55 anys i origen algerià, és contractat per una escola de Mont-real com a substitut d’un mestre de primària que ha mort en tràgiques circumstàncies. El carisma i la forma molt particular d’ensenyar del professor Lazhar resultaran fonamentals per treure endavant el curs i canviar la vida dels seus joves alumnes.
Mitjançant una gran sensibilitat i amb un gran sentit de l’humor, el realitzador segueix la trajectòria d’un home senzill disposat a superar les seves pròpies contradiccions per acompanyar uns nens més enllà del silenci i el tabú de la mort.
Bachir és un immigrant nord-africà profundament secular que no busca solucions ni en la religió ni en la moral ni en els seus referents culturals, sinó en allò que fa referència a l’ensenyament, a la seva relació comuna amb l’idioma i la literatura franceses, i després en l’acte essencial de la comunicació en si.
També hi ha ironia en el fet que Bachir va a ensenyar a una antiga colònia (Quebec) que manté una relació particular amb el francès, quan ell mateix procedeix d’una antiga colònia (Algèria).



dimarts 26 de febrer de 2013

Brian Klugman i Lee Sternthal. Estats Units, 2012
amb: Bradley Cooper, Jeremy Irons, Dennis Quaid, Olivia Wilde i Zoë Saldana
VO en anglès amb subtítols en castellà. 102 minuts

El jove escriptor Rory Jansen aconsegueix finalment l’èxit en publicar la que serà considerada la nova gran novel·la americana. Només hi ha un problema: no l’ha escrita ell. Mentre el passat torna per perseguir-lo i la seva estrella literària segueix creixent, Rory es veu forçat a enfrontar-se a l’alt preu que haurà de pagar per haver-li robat el treball a un altre home i per haver-se deixat portar per l’ambició.
<<Els realitzadors intenten englobar el fenomen de la creació literària a partir de contraposar tres tipologies d’autor: l’escriptor que gaudeix de gran reconeixement, el jove amb aspiracions a ser-ho però de dubtós talent i aquell altre que, sense una aparent vocació literària, va ser capaç, amb un cop d’inspiració, de crear una obra mestra.
Sens dubte l’episodi dels records parisencs del vell escriptor, concebut en forma de flashbacks i narrat en veu en off per ell mateix, és el que posseeix una intensitat major que la resta. També manté l’interés el que correspon a l’exitós Clay Hammond i la seva trobada amb l’estudiant que desitja saber més coses sobre la seva novel·la. El capítol de Rory resulta el més feble, perquè tant ell com la seva atractiva dona desprenen insubstancialitat davant la densitat dramàtica que posseeixen les altres dues parelles.>>
                                                                                                                      DIRIGIDO