dimarts 19 de
novembre de 2013
Canadà/França, 2012
amb: Evelyne Brochu, Sabrina Ouazani, Sivan Levy, Yousef
Sweid i Hammoudeh Alkarmi
VO en àrab, hebreu i francès
amb subtítols en castellà. 101 minuts
Amb Incendies (2010) Denis Villeneuve va inaugurar una forma
d’aproximar-se a Palestina, Líban i Israel, sense renunciar a allò que, en el
fons, sempre serà la mirada d’un estranger. Si Professor Lazhar (Philippe Falardeau, 2011) obria una porta a
l’esperança per a aquest nou cinema canadenc compromès amb Orient Mitjà, Inch’Allah suposa una immersió en el cor
de les tenebres: un drama esquinçat, implacable, sense zones de seguretat ni
interludis reconfortants. La càmera documenta l’impacte humà del conflicte amb
la urgència d’un reportatge de guerra.
Inch’Allah adopta
el punt de vista extern d’una metgessa canadenca que aterra enmig d’un
territori que desconeix i acaba ficada de ple en una guerra que no té res a
veure amb ella: <<No hauria gosat
realitzar una ficció sobre la regió si no fos des del punt de vista d’algú de
Québec>>, reconeix la directora. <<De fet és el que m’interessa de la pel·lícula: fins a quin punt pot el
conflicte d’altri convertir-se en propi?>> Un conflicte que Chloé, la
protagonista, és incapaç d’observar sense acabar implicada en ell d’una manera
molt més profunda del que podríem imaginar. Quelcom que, de forma semblant, li
va passar a la pròpia Barbeau-Lavalette durant la seva estada a Palestina:
<<El conflicte s’apodera de Chloé
gradualment, perd el rumb, la situació l’aclapara. A mi em va passar el mateix,
em vaig sentir profundament pertorbada en diverses ocasions, i per això vaig acabar
fent aquesta pel·lícula>>.
