HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 11 de febrer de 2014

Bernardo Bertolucci. Itàlia, 2012
amb: Jacopo Olmo Antinori i Tea Falco
VO en italià amb subtítols en castellà. 97 minuts

Lorenzo, un adolescent de 14 anys, decideix tancar-se en el
soterrani de casa seva per passar la seva setmana de vacances
allunyat de tothom. Vol que aquesta decisió esdevingui
un somni de felicitat, sense conflictes ni companys de classe
empipadors. Vol que el món, amb les seves regles incomprensibles,
es quedi a l’altre costat de la porta. Fins que, un
dia, la seva germanastra Olivia, 9 anys més gran que ell,
irromp en el soterrani amb la seva efervescència i vitalitat
juvenil i capgira el món de Lorenzo, obligant-lo a acceptar el
joc caòtic que és la vida.
«Tancats en el soterrani, els dos personatges fugen de la
seva incapacitat per relacionar-se amb elmón, construint-se
un refugi que és, alhora, cabana de la infantesa i cau suïcida.
No és la primera vegada que Bertolucci confina els seus personatges
en un espai reduït (Asediada o Soñadores), aspirant
a què, en la seva marginalitat, en la fràgil bombolla del seu
desconcert, puguin construir una identitat consistent. El millor
de la pel·lícula és que el clima d’intimitat està aconseguit
i que l’aventura fraternal respira autenticitat.»



Aquesta pel·lícula es projectarà també
dilluns 10 de febrer en sessió única a les 19:00 h.


dimarts 18 de febrer de 2014



Alexandre Arcady. França, 2012
amb: Nora Arnezeder, Anne Parillaud, Vincent Pérez i Fellag
VO en francès amb subtítols en castellà. 159 minuts

«Aquest llibre no és únicament una història d’amor, és també
una novel·la sobre l’honor: l’honor del pare; l’honor de Younes,
que manté la seva paraula a costa de la seva felicitat; l’honor
d’Emilie, que no entén perquè és objecte de tal rebuig, l’honor
de Jean-Christophe, que es compromet perquè va ser traït; l’honor
de Djelloul, que lluita per la identitat del seu poble…
Aquesta era l’Algèria de l’època. Vaig voler reunir-me amb
aquestes persones, viure amb elles sense cap exclusió; contràriament,
hauria estat negar-me a mi mateix.»
YASMINA KHADRA, autor de la novel·la
«És una novel·la que parla del jovent, sobre nois i noies en la
flor de la vida, per als qui tot és possible i als qui tot els arriba:
l’amor, la passió, la mort, la tristesa, la tragèdia… El meu fill,
que té l’edat d’aquests personatges, em va comentar després
d’haver vist la pel·lícula: “Sabia moltes coses d’Algèria, per
l’àvia, per tu i per les teves pel·lícules. Però ara ho he entès. He
entès aquest lligam, el que va significar aquell trencament, l’esquinç,
la revolució i la guerra. Ho he entès perquè m’he identificat
amb aquests personatges”. Aquest és el motiu pel que la
pel·lícula pot arribar als joves d’avui.»

ALEXANDRE ARCADY, director de la pel·lícula


Únicament dues sessions: 17:00 i 19:50 h.



dimarts 25 de febrer de 2014

Margarethe von Trotta. Alemanya, 2012
amb: Barbara Sukowa, Axel Milberg, Janet McTeer,
Julia Jentsch, Ulrich Noethen i Michael Degen
VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 113 minuts

Hannah Arendt, filòsofa, pensadora i periodista, jueva exiliada
als Estats Units, és enviada a Jerusalem pel The New
Yorker a cobrir el judici del criminal de guerra nazi Adolf
Eichmann, qui és jutjat i condemnat a mort. Durant quatre
anys treballa, marcada per la controvèrsia, escrivint un llibre
titulat Informe sobre la banalització del mal, el qual provoca
immediatament un escàndol internacional.
Arendt va gosar escriure sobre l’Holocauste en uns termes
que mai ningú no havia vist abans. Malgrat que tant els
seus amics com els seus detractors la critiquen, Arendt es
manté ferma en les seves conviccions. Tanmateix, mentre
l’alemanya jueva emigrada lluita per reprimir qualsevol
associació amb el seu dolorós passat, el llargmetratge
posa en evidència la seva seductora barreja d’orgull i vulnerabilitat,
i revela el seu esperit marcat per l’exili.
El coneixement que aporta l’obra d’Hannah Arendt al món
contemporani segueix enlluernant. En uns temps difícils
on la majoria se sentia obligada a seguir una ideologia específica,
Arendt va ser un exemple brillant d’algú que es
va mantenir fidel a la seva perspectiva singular sobre el
món.


Aquesta pel·lícula es projectarà també
dilluns 24 de febrer en dues sessions: 17:00 i 19:30 h.

dimarts 7 de gener de 2014


Arie Posin. Estats Units, 2013
amb: Annette Bening, Ed Harris, Robin Williams i
Amy Brenneman
VO en anglès amb subtítols en castellà. 92 minuts

Annette Bening i Ed Harris donen un recital interpretatiu en
aquest drama romàntic amb un lleuger toc sobrenatural.
«Aquesta és una pel·lícula que parla sobre la pèrdua i el dolor. I
sobre com aquests dos elements li serveixen de combustible almeu
personatge per desenvolupar la seva obsessió. No crec que Nikki
sigui conscient de quant de profunda és la desesperació de perdre
el seu marit fins que coneix algú i transforma la seva obsessió en
quelcom emocionant: se sent com una noia jove novament i torna
a enamorar-se.
Hi ha un cert element fantàstic que sobrevola durant tota la trama.
Però, curiosament, està basada en un episodi real. Des del
meu subjectiu punt de vista, Nikki està perseguint una cosa que li
ha passat i de la qual no n’és responsable… I és quelcom que no
vol entendre, perquè va més enllà de la raó.
Allò de la química a la pantalla és un completmisteri. En el nostre
cas, Ed Harris i jo ens portem extremadament bé: ell és una persona
molt oberta, molt disposada a explorar cada moment i a
canviar… Si jo proposava fer coses diferents, ell és dels que responen
de forma molt receptiva. Ed sapmolt bé quan se sent a gust
i quan treballa en un ambient de confiança. És molt generós. Va
ser un procés de treball fantàstic, molt, molt especial.»

TRÀILER CAST.                                          ANNETTE BENING

dimarts 14 de gener de 2014


Josh Boone. Estats Units, 2012
amb: Greg Kinnear, Jennifer Connelly, Lily Collins,
Logan Lerman i Nat Wolf
VO en anglès amb subtítols en castellà. 96 minuts

Aquells que tenen una sensibilitat especial per a la creació
literària no saben com afrontar les seves pròpies emocions.
Aquesta és la tesi que defensa el debutant Josh Boone en
aquesta comèdia romàntica inspirada en la història dels seus
propis pares. «El guió és bastant autobiogràfic, i està basat en
gran mesura en el seu divorci. Aquesta història em va oferir
l’oportunitat de donar un final diferent a la seva relació.»
Precisament un divorci, el del veterà novel·lista Bill de la
seva esposa Erica, hamarcat per sempre la llar dels Borgens.
Els seus fills Samantha i Rusty han heretat el do del seu pare
per la literatura, i també la seva poca traça a l’hora d’afrontar
el seus propis sentiments.
Afectada pel divorci dels seus pares, Samantha es resisteix
als encants del seductor Lou. És molt reservada amb les seves
emocions i no es permet sentir allò que realment desitja
sentir. Rusty Borgens s’enamora apassionadament de la típica
noia 10 que mai no presentaries als teus pares: la problemàtica
Kate. Ha viscut molt de pressa i s’ha ficat en embolics
degut a les males companyies però al costat de Rusty
se n’adona que pot canviar la seva mala vida per la felicitat
i l’estabilitat.


dimarts 21 de gener de 2014


Richard Linklater. Estats Units, 2013
amb: Ethan Hawke i Julie Delpy
VO en anglès amb subtítols en castellà. 108 minuts

Jesse i Céline es tornen a trobar, aquesta vegada durant
l’estiu a la bella Grècia. Han passat nou anys des del seu
segon i darrer retrobament romàntic a París, des que van
coincidir en un tren amb destinació a Viena. Encara els
queda una oportunitat?
Un dia de 1994, durant els primers passos de la producció
d’Antes del amanecer, Richard Linklater va demanar a la
seva jove parella protagonista que decidís els noms dels
seus personatges. Una anècdota que cobra certa magnitud:
18 anys i dues continuacions d’aquella història (Antes
del atardecer i, ara, Antes del anochecer) més tard, Ethan
Hawke i Julie Delpy han crescut amb els seus personatges,
participant activament en el procés de desenvolupament
creatiu. Allò que inicialment va ser triar un nom ha acabat
resultant un treball que integra interpretar i escriure, en un
projecte atípic que fusiona, en certa manera, una ficció
romàntica amb elements molt reals. Ja en aquell llunyà
rodatge en el que es cremaren els seus camins, Delpy es
va adonar que, perquè funcionés, havia de ser molt més
emocional, personal i amb més elements de la nostra
pròpia experiència…
Lamàgia de la pel·lícula estava en la sinceritat que desprenia
i en la capacitat d’empatia amb l’espectador. I també
s’ha traslladat a les dues posteriors entregues.




dimarts 28 de gener de 2014



Yaron Zilberman. Estats Units, 2012
amb: Christopher Walken, Philip Seymour Hoffman,
Catherine Keener i Mark Ivanir
VO en anglès amb subtítols en castellà. 105 minuts

«Volia fer un drama sobre les relacions humanes, que explorés
els profunds lligams que es creen entre pares i fills, entre germans
i entre les parelles que porten casadesmolt de temps. Com
a gran entusiasta de la música de cambra que sóc, vaig pensar
que l’estreta dinàmica que s’estableix entre els membres d’un
quartet de corda podia ser l’escenari ideal per a tal viatge.
Convertir-se en un quartet de corda estable implica anys d’actuacions
i assajos íntims i intensos, salpicats amb discussions
freqüents sobre cada nota i cada opinió. Cada individu pot
ocupar el paper estel·lar de solista, però el seu èxit depèn de
l’habilitat que tinguin per passar per sobre dels seus egos i complementar-
se malgrat les diferències individuals.
Per a fixar la pel·lícula musicalment vaig triar com a plat fort
l’Opus 131 en do sostingut menor, una de les peces més conegudes
i innovadores de Beethoven. Un element sorprenent és
que aquest va indicar que havia d’interpretar-se “attacca”, sense
descans entre els set moviments. Quan es toca una peça de
gairebé 40 minuts sense interrupcions, els instruments acaben
desafiant-se, cadascun d’una forma totalment diferent. Des del
punt de vista musical, l’Opus 131 ens transporta en una muntanya
russa d’emocions: des d’intenses profunditats de la contemplació
interior a alçades catàrtiques d’energia explosiva.»

TRÀILER  ENG.                                          YARON ZILBERMAN