dimarts 5 de novembre de 2013

FILL DE CAÍN

           

Jesús Monllaó. Catalunya, 2013

amb: José Coronado, David Solans, Julio Manrique i Maria Molins

VO en català i castellà. 92 minuts

Una de les idees més atractives que planteja Fill de Caín parteix de l’enfocament que el psicòleg Julio Beltrán li dona al tractament del trastorn de personalitat antisocial que exhibeix Nico Albert. A través d’aquesta elecció terapèutica, que sorgeix d’una interpretació purament psicològica en lloc de psiquiàtrica del que li passa a l’adolescent, el llargmetratge també fa referència a una confrontació entre una visió humanista, positivista, sobre la maldat humana i la noció clàssica de la mateixa. Beltrán busca corregir aquell comportament antisocial buscant la seva arrel en una disfunció familiar, apropant-se al noi amb el seu mateix llenguatge, però en realitat ensopega amb un problema molt més greu d’allò que aparenta.

L’apassionant no és que Nico personifiqui la maldat absoluta, sinó la possibilitat que la seva aparent vulnerabilitat no sigui més que una carota sota la que amagar les seves autèntiques intencions. Així doncs, sota la seva aparença de thriller psicològic, el que la pel·lícula proposa és una certa reflexió sobre les arrels del comportament humà des d’una perspectiva psicopatològica.

A primera vista, la subtrama sobre els escacs de Fill de Caín pot semblar un detall insignificant respecte a l’atractiu enfrontament psicològic entre Julio i Nico, però en realitat conté les claus principals que ajuden a entrendre tota la seva macroestructura dramàtica.

TRÀILER                                                                   DIRIGIDO

dimarts 12 de novembre de 2013

CÉSAR DEBE MORIR

(CESARE DEBE MORIRE)

Paolo i Vittorio Taviani. Itàlia, 2012

amb: Cosimo Rega, Salvatore Striano, Giovanni Arcuri, Antonio Frasca i Juan Dario Bonetti

VO en italà amb subtítols en castellà. 76 minuts

En una presó de Roma, un grup de presos prepara la representació de Juli César de Shakespeare, una obra amb la que s’identifiquen fàcilment, mentre obliden, per un temps, que viuen tancats.

El film fusiona amb tremenda coherència dos mons tan allunyats com el teatre i la institució penitenciària. A Vittorio i Paolo Taviani la idea els va sorgir després d’assistir a una representació de la divina Comèdia de Dante, a Rebibbia, una presó romana d’alta seguretat. <<Vàrem voler descobrir a través d’una pel·lícula com podia sorgir una interpretació tan bella d’uns marginats tan allunyats de la cultura>>, recorden.

Ambdós van tornar a Rebibbia per proposar-li al seu director Fabio Cavalli i als presos, la majoria condemnats per delictes de sang, el rodatge d’una pel·lícula que seguís el procés de construcció, els assajos i l’estrena de Juli César de Shakespeare. Tots van acceptar sense dubtar, permetent als Taviani introduir-se no tan sols en la seva representació, sinó també en les seves cel·les, les seves pors i els seu passat obscur. Rodada en blanc i negre i color, la pel·lícula barreja documental i ficció per oferir una nova lectura de l’obra de Shakespeare en particular i del teatre en general.

TRÀILER                                                                            FOTOGRAMAS

dimarts 19 de novembre de 2013

INCH’ALLAH

Anaïs Barbeau-Lavalette

Canadà/França, 2012

amb: Evelyne Brochu, Sabrina Ouazani, Sivan Levy, Yousef Sweid i Hammoudeh Alkarmi

VO en àrab, hebreu i francès amb subtítols en castellà. 101 minuts

Amb Incendies (2010) Denis Villeneuve va inaugurar una forma d’aproximar-se a Palestina, Líban i Israel, sense renunciar a allò que, en el fons, sempre serà la mirada d’un estranger. Si Professor Lazhar (Philippe Falardeau, 2011) obria una porta a l’esperança per a aquest nou cinema canadenc compromès amb Orient Mitjà, Inch’Allah suposa una immersió en el cor de les tenebres: un drama esquinçat, implacable, sense zones de seguretat ni interludis reconfortants. La càmera documenta l’impacte humà del conflicte amb la urgència d’un reportatge de guerra.

Inch’Allah adopta el punt de vista extern d’una metgessa canadenca que aterra enmig d’un territori que desconeix i acaba ficada de ple en una guerra que no té res a veure amb ella: <<No hauria gosat realitzar una ficció sobre la regió si no fos des del punt de vista d’algú de Québec>>, reconeix la directora. <<De fet és el que m’interessa de la pel·lícula: fins a quin punt pot el conflicte d’altri convertir-se en propi?>> Un conflicte que Chloé, la protagonista, és incapaç d’observar sense acabar implicada en ell d’una manera molt més profunda del que podríem imaginar. Quelcom que, de forma semblant, li va passar a la pròpia Barbeau-Lavalette durant la seva estada a Palestina: <<El conflicte s’apodera de Chloé gradualment, perd el rumb, la situació l’aclapara. A mi em va passar el mateix, em vaig sentir profundament pertorbada en diverses ocasions, i per això vaig acabar fent aquesta pel·lícula>>.

TRÀILER                                                          FOTOGRAMAS

dimarts 26 de novembre de 2013

BARBARA

Christian Petzold. Alemanya, 2012

amb: Nina Hoss, Ronald Zehrfeld i Rainer Bock

VO en alemany amb subtítols en castellà. 105 minuts

Estiu de 1980 a la República Democràtica Alemanya. Bàrbara, una metgessa, ha demanat autorització per marxar definitivament a Occident. Com a càstig, la traslladen de la capital a un poble. Jörg, el seu amant, que resideix a l’Oest, prepara la seva fugida.

Bàrbara espera. El pis, els veïns, l’estiu, el camp, res no sembla importar-li. Treballa en el departament de pediatria a les ordres d’André, un cirurgià. Es mostra afable amb els pacients, però distant amb els seus companys. Està convençuda que el seu futur començarà en un altre lloc.

Però André la sorprèn. No entén per què confia en ella, en la seva professionalitat. Per què no la denuncia per voler ajudar una adolescent fugitiva? Li han encarregat que la vigili? Està enamorat d’ella? El dia de la fugida s’apropa i Bàrbara comença a perdre el control de si mateixa, dels seus plans i del seu cor.

La premsa ha dit:

<<Un àlbum de fotos dels 80, quan Alemanya estava partida en dos.>>

TRÀILER                                                          MARIANNE

Aquesta pel·lícula es projectarà també el dilluns 25 de novembre de 2013 en dues sessions: 17:00 i 19:30 h.

dimarts 1 d’octubre de 2013

Únicament 3 sessions: 16.00, 18.45 i 21.30 h

MÁS ALLÁ DE LAS COLINAS

(DUPA DEALURI)

Cristian Mungiu. Romania/França/Bèlgica, 2012

amb: Cosmina Stratan, Cristina Flutur, Valeriu Andriuta i

Dana Tapalaga

VO en romanès amb subtítols en castellà. 150 minuts

En un aïllat convent ortodox a Romania, Alina acaba de reunir-

se amb la seva amiga Voichita després d’haver passat

diversos anys treballant a Alemanya. Les dues dones s’han

donat suport i s’han estimat des que es van conèixer de petites

en un orfenat; de fet ho han estat tot l’una per l’altra.

Ara Alina pretén que Voichita, l’única persona que ha estimat

i que l’ha estimada de debò en la seva vida, torni amb

ella a Alemanya, però Voichita, que ha trobat refugi en la fe

i una família en lesmonges i el capellà d’aquella petita església,

es nega a abandonar la seva vida. Alina, en el seu intent

de convèncer la seva amiga, s’enfronta al capellà d’aquella

comunitat.

«Parla de l’amor i de la llibertat de triar, especialment de la forma

en què l’amor pot apropar-se als conceptes del bé i del mal. La

major part de les grans errades d’aquestmón s’han comés en nom

de la fe i amb la convicció absoluta que hom servia a una bona

causa. Parla també de les diferents maneres en què el mal pot

manipular la gent i de les formes subtils en què pot manifestar-se.

Em pregunto si la indiferència n’és una d’elles.

Abans de res, parla de les opcions i de les eleccions de vida en

funció de l’educació o de la manca d’educació i fins a quin punt

hi ha un gran nombre de coses en la vida que es deriven d’elements

sobre els que no tenim cap control, dels que no som responsables.

Com, per exemple, el nostre lloc de naixement, els nostres

pares i la nostra comunitat.»

TRÀILER                                                       CRISTIAN MUNGIU

Únicament 3 sessions: 16.00, 18.45 i 21.30 h

dimarts 8 d’octubre

LA CAZA (JAGTEN)

Thomas Vinterberg. Dinamarca/Suècia, 2012

amb: Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen i Annika Wedderkopp

VO en danès amb subtítols en castellà. 110 minuts

Després d’un divorci complicat, Lucas, de quaranta anys,

ha conegut una altra dona, té un nou treball i es disposa

a reconstruir la relació amb Marcos, el seu fill adolescent.

Paral·lelament, un comentari innocent, una mentida fortuïta

es propaga com un virus. La sorpresa i la desconfiança

creixen en un estat d’histèria col·lectiva. Lucas no

tindrà més remei que lluitar en solitari per defensar la

seva dignitat i la seva vida. L’autor de l’aclamada Celebración

torna amb aquesta pel·lícula sobre la mentida.

TRÀILER

dimarts 15 d’octubre

CAUTIVA (CAPTIVE)

Brillante Mendoza. Filipines/França, 2012

amb: Isabelle Huppert, Kathie Melville, Marc Zanetta,

Rustica Carpio i Ronnie Lázaro

VO en tagal i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

Mendoza s’ha inspirat en els històrics segrests d’Abu Sayyaf,

una de les divisions islàmiques integristes de les Filipines,

que va tenir un grup de turistes d’un resort de l’illa

de Mindanao vagant per la selva durant més d’un any.

«Volia apropar-me als cors i ments dels ostatges i també dels

seus agressors. Per això, perquè tot fos més creïble, no vaig

deixar que els actors es coneguessin abans del rodatge. No hi

va haver assajos. Les mirades de por i sorpresa són reals.»

TRÀILER                                    BRILLANTE MENDOZA