HORARIS SESSIONS DIMARTS I DIMECRES D'OCTUBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS I DIMECRES D'OCTUBRE
Descarrega't aquí el tríptic d'octubre


dimarts 4 de desembre de 2012



David Trueba. Espanya, 2011
amb: José Sacristán, María Valverde i Ramón Fontseré
VO en castellà. 104 minuts


En un calurós dia de juliol de 1987, amb la ciutat mig buida, Miguel, un veterà articulista, temut i respectat, es cita en un vell café amb l’Ángela, una jove estudiant de periodisme. Obligats per l’atzar a compartir una jornada molt particular, entre tots dos es desencadenarà un duel de personalitats.
Ja fa uns quants anys, en els cercles periodístics de la capital corria la llegenda de que un veterà articulista de la premsa s’havia quedat atrapat en el bany del pis d’un amic amb una de les seves conquestes. Aquella anècdota li ha vingut que ni pintada a
David Trueba per tancar en un bany els dos personatges i fer que es despullin per dins i per fora davant l’espectador. I a partir d’aquella situació, el cineasta ha dibuixat un sucós retrat de dues generacions d’un moment molt concret del país, l’any 1987.
Segonamajoria absoluta del PSOE, el país estava a l’OTAN i havia ingressat al Mercat Comú…Molts dels periodistes que havien lliurat la batalla durant els anys del franquisme començaven a mostrar símptomes de desencís i un cert cinisme. Els joves que arribaven a la professió continuaven admirant-los i apareixien amb la il·lusió i les ganes de menjar-se el món que aquells ja no tenien.
Madrid 1987 enfronta aquelles dues escoles a través dels personatges de Miguel i Ángela, interpretats per José Sacristán i María Valverde. Un expert i reconegut articulista i una jove aspirant a periodista. Ambdós es queden tancats en un bany durant un dia i mig de forma fortuïta. Sónmoltes les hores de què disposen per coneixe’s a fons i poder parlar de periodisme, literatura, cinema, d’emocions, sexe, veritats i mentides, de l’avui, del passat i del demà… Temps per confessar-se, atacar-se, donar-se suport, entendre’s i, sobretot, per absorbir joventut i experiència.
                                                                                LA GRAN ILUSIÓN
«Al principi, el meu desig era enfrontar els personatges. Volia fer una pel·lícula nua, en la que pogués aprofitar el record que jo tenia d’aquell moment, d’aquells anys de la fi de la transició. Alguns ja es podien quedar tranquils, mentre que per a altres era el començament d’alguna cosa. Crec que el malestar que s’ha instal·lat avui contra el sistema té a veure amb l’excessiva satisfacció d’aquells anys. Hem viscut sense adonar-nos de que no ens havien ensenyat que la democràcia és un sistema que s’ha de posar sempre en qüestió, que ha de ser autocrític.»
                                                                                  DAVID TRUEBA
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada