dimarts 10 de
desembre de 2013
Ben
Lewin. Estats Units, 2012
amb:
John Hawkes, Helen Hunt i William H. Macy
VO en anglès amb subtítols en castellà. 95 minuts
Las sesiones aporta una
mirada transparent i normalitzadora
a un tema que podria haver derivat en escabrós. I resulta
estimulant que sigui així fins i tot en aquelles “sessions”
queMarkmanté amb una terapeuta que l’ajudarà a culminar
el seu aprenentatge sexual, i que contenen escenes
bastant explícites, fins i tot un sorprenent nu integral de
Helen Hunt.Malgrat tot, les imatges no s’aturen en la
incomoditat,
sinó que desprenen una sensació d’estranya
placidesa. Podríem pensar que són acomodatícies i que
l’únic que pretenen és no escandalitzar massa l’audiència.
La pel·lícula adopta la forma del sagrat drama independent
de bones intencions capaç de despertar tant un
somriure com de provocar en l’espectador alguna llàgrima.
Tanmateix, posseeix una qualitat força complicada
d’aconseguir en el cinema actual: la naturalitat.
En aquest aspecte, Ben Lewin ha aconseguit una màxima
complicitat amb els seus dos actors principals, John Hawkes
i Helen Hunt, generosos davant d’una càmera que només
necessita enregistrar la senzilla evolució dels seus
personatges per assolir un alt nivell de delicadesa en el
traç de les relacions humanes que s’estableixen entre ells.
Las sesiones és una
pel·lícula petita sobre la necessitat de
donar i rebre afecte. En ella, una carícia o un simple frec
desprenen calidesa i esperança. I encara que sapiguem
que tot ésmentida, almenys aconsegueix fer-ho d’unamanera
franca, sense enganyar l’espectador ni manipular-lo
emocionalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada