dimarts 22 de desembre de
2015
Yoji
Yamada. Japó,
2014
amb:
Takako Matsu, Haru Kuroki, Kotaro Kataoka, Hidetaka
Yoshioka, Chieko Baisho i Satoshi
Tsumabuki
VO en japonès amb subtítols en castellà. 136 minuts
La principal troballa de La
casa del tejado rojo és condensar
en poc menys de dues hores bona part de la història més
recent del Japó, establint alhora un profund diàleg amb la
societat nipona del present a través de la figura dels joves.
Basada en una novel·la de Kyoko Nakajima, el veterà director
relata en ella les vivències d’una família burgesa durant
part de l’era Showa, concretament els períodes que
abasten la
Segona Guerra Sinojaponesa i la Segona Guerra
Mundial. Es detecta al film una emergent nostàlgia en què
conviuen present i passat a través d’infinitat de flashbacks
que fan visibles els relats que Taki, la minyona de la casa
ara convertida en àvia, li descriu al seu nebot Takeshi.
A través d’una història d’amor prohibit, Yamada suggereix
alguns temes tabú de la societat de l’època, com l’adulteri
o el lesbianisme, prenent també prestades algunes de les
inquietuds temàtiques del cinema d’Ozu (la dissolució dels
lligams familiars o el pas del temps, situant la càmera a
l’alçada del tatami en les escenes familiars, com ho feia el
mestre japonès). L’ús d’una il·luminació dura com a intent
d’unificar el film acaba dotant el temps passat (mostrat en
tons sèpia esquitxats de subtils saturacions cromàtiques)
d’una pàtina d’irrealitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada