dimarts 12 de gener de 2016
Jafar
Panahi. Irán, 2014
VO en
farsi amb subtítols en castellà. 82 minuts
Un taxi groc recorre els animats carrers de Teheran. Al taxi
hi pugen tota mena de passatgers, a quin més diferent. I parlen
amb el conductor amb absoluta franquesa, sense adonarse’n
de que qui els està entrevistant, a través d’una minúscula
càmera oculta col·locada a la part davantera del vehicle,
és el mateix director Jafar Panahi. Aquests trajectes en taxi
on es barregen el drama i la comèdia li permeten al cineasta
prendre el pols a la societat iraniana.
«El rodatge va començar el
27 de setembre de 2014 i va durar
quinze dies. Cap dels actors no és professional: són coneguts o
coneguts de coneguts. La petita Hana, l’advocada i activista en
favor dels drets humans Nasrin Sotoudeh i el venedor de DVD
Omid s’interpreten a si mateixos. L’estudiant cinèfil és el meu nebot.
La mestra, la dona d’un amic. El lladre, l’amic d’un amic. El
ferit ve de províncies…
Cada nit editava les imatges a casa meva. Així que al final de
cada dia de rodatge ja disposava d’un primer muntatge, del qual
en feia una còpia de seguretat i l’anava amagant en llocs
diferents.
També vaig fer còpies de seguretat del muntatge final i les
vaig amagar en ciutats diferents. D’aquesta manera em vaig
assegurar
que la meva pel·lícula no corria cap perill perquè ningú
podria trobar-la.»
Jafar Panahi té prohibit fer cinema al seu país per part del
govern iranià. És considerat persona non grata i les seves
pel·lícules són catalogades de
propaganda antiiraniana per
les autoritats del seu país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada