dimarts 13 de març de 2018
amb: Núria Prims, Marcel Borràs, Oriol Pla i Bruna Cusí
VO en català. 115 minuts
És
evident que Incerta glòria és més
a prop de Pa negre en la
trajectòria
del realitzador Agustí Villaronga que de Tras el
cristal o El niño de la luna. Pa negre, segons la novel·la d’Emili
Teixidor,
estava ambientada en els primers anys de la postguerra
i
reinventava a la sevamanera el drama rural. L’acció
d’Incerta glòria, a partir de l’obra homònima de
Joan Sales
publicada
originàriament el 1956, passa al 1937 al front estratègic
d’Aragó,
del qual es diu al relat que Franco el manté
en suspens
perquè la guerra duri més.
Però
tot i la diferència temporal, el to que utilitza Villaronga
és
similar al de Pa negre i la guerra, doncs, hi té
un papermés
secundari
tot i que la història s’ambienta en plena guerra
civil:
els bombardejos a Barcelona i a la zona aragonesa, les
trinxeres
i la rivalitat entre bàndols es converteixen en una
mena
de commutador que posa en marxa tota la resta.
Villaronga
se sent còmode en aquest espai entre aquests
personatges,
en els límits de la raó infectada per la violència.
A Incerta glòria hi ha elements morals i escènics
que ens fan
pensar
abans en un film de terror que en un drama rural: la
imatge
del personatge de Núria Prims—que desplega el seu
arsenal
d’ardits per enredar, seduir i obtenir el reconeixement
patrimonial,
encara que no deixa de ser una supervivent
que
lluita pel que considera seu—, vestida de negre dalt
de la
muralla del castell; o els cossos momificats a l’església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada