Hong
Sangsoo. Corea del Sud, 2017
amb: Kim Min-Hee, Seo Yung-Hwa,
Jeong Jae-Yeong
i Mun Seong-Kun
VO en coreà amb subtítols en castellà. 101 minuts
Aturada
davant la porta d’un cafè, Younghee fuma. El sol
d’hivern
il·lumina el seu rostre mentre canta una cançó
malenconiosa.
Després de la melodia arriba el silenci i
Younghee
apaga la cigarreta i torna a entrar al cafè. L’escena
és
d’una bellesa incontestable: el rostre il·luminat, el
fred,
l’escalfor del sol i la lletra de la cançó, que estableix
el
desamor com a objecte de la cançó i de la pròpia pel·lícula.
La
música, de fet, juga un paper essencial en el film
més
íntim de Hong Sangsoo, enganxat més que mai a la
seva
pròpia experiència, entre d’altres coses, per la
presència
de Kim Min-hee, actual companya del director.
No
importa la xafarderia: som davant d’una pel·lícula on
ella
interpreta una actriu que viatja a Hamburg, on espera,
en va,
el director casat amb qui manté una relació.
El
film es divideix en dos episodis que transcorren entre
Alemanya
i Corea. Entre ambdós es dibuixa un trajecte
emocional
narrat a partir d’elements senzills que retraten
moments
complexos: l’alcohol com a catarsi, l’amor com
quelcom
que es discuteix, el cinema dins del cinema i la
platja
com a fugida. I la música, l’adagio del quintet per a
corda
de Schubert, un compositor entre el classicisme i el
romanticisme,
també hi juga un paper important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada