dimarts 14 de juliol de 2020
Ken Loach. Gran
Bretanya, 2019
amb: Debbie
Honeywood, Kris Hitchen, Rhys Stone I Katie Proctor
VO en anglès amb subtítols en castellà. 101 minuts
Un pare de família de classe
obrera, en l’àmbit dels falsos autónoms, amb un treball i un horari fix i
extenuant. Una mare que té cura d’avis i malalts. Treballant de sol a sol en
ple segle XXI.
Allunyada de les seves obres
més retòriques en la dicotomia entre el bé i el mal, aquesta vegada la parella
artística formada per Loach i el seu guionista habitual, Paul Laverty, ha compost
un retrat de personatges admirable on cadascú troba, al llarg del relat, un
camí cap a la defensa de les seves actituds. Uns, és clar, amb més convicció
que d’altres. Són les febleses de l’ésser humà, és la desesperació social
davant
de la pèrdua de drets socials
i laborals històricament conquerits.
La visceralitat de Loach i la
seva perpètua intenció de canviar el món apareixen aquí amb emocionant
tendresa, exposades per un grup d’admirables actors no gaire coneguts. En un
món on a un autònom li està prohibit posar-se malalt, el desastre és a tocar. I
no es tracta de que Loach abusi del “miserabilisme” o forci la tragèdia. Es
tracta de retratar una realitat, de vegades esquerpa, que no acabem
d’entreveure perquè ens trobem massa ocupats treballant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada