dimarts 11 d’agost de 2020
László Nemes. Hongria, 2018
amb: Juli Jakab, Vlad Ivanov, Judit Bardos i Susanna Wuest
VO en hongarès amb subtítols en castellà. 142 minuts
1913 a Budapest, el cor d’Europa. Després de passar la
seva infantesa en un orfenat, Irisz Leiter arriba a la capital
hongaresa amb 20 anys i l’esperança de poder treballar en
la antiga tenda de barrets dels seus pares. Però Oszkar, el
nou propietari, la rebutja. Al mateix temps, s’haurà d’enfrontar
al seu passat quan s’assabenti que té un germà que mai
no va saber que existia. El seu entossudiment per a trobar-lo
la duu a descobrir obscurs secrets, mentre el país es prepara
per afrontar el caos de la guerra.
«Des d’un principi, vaig imaginar aquesta pel·lícula com unamanera
de submergir l’espectador en un laberint personal, acompanyant
Irisz en el seu objectiu de trobar el seu germà i, a la
vegada, de trobar el significat del món que vol descobrir. Darrera
de cada pista que sembla desvetllar, apareix informació contradictòria.
Després de cada capa, se’n revela una de nova. I el
personatge principal pot, perfectament, no ser conscient del procés
que està duent a terme dintre seu. Irisz és un personatge atrapat
entre la llum i la foscor, la bellesa i l’amenaça, incapaç de
bregar amb les zones grises. En aquest sentit, Atardecer és també
la història d’una noia. La florida d’una estranya flor.»
«Com a endimoniada experiència fílmica, Atardecer no tés res
a envejar a El hijo de Saúl. Els escenaris són d’una bellesa i
sumptuositat desbordants.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada