ESPAI VO
M I Q U E L C L A P A R O L S
Siguem sincers: en Miquel era un pesat.
Però si no hagués estat per la seva insistència, molts dels que ara esteu
llegint aquestes quatre
ratlles (entre els quals m’hi incloc), no hauríeu sabut que a l’Hospitalet es
projectava regularment cinema en versió original. Agafant el relleu d el Cine
Club L’Hospitalet i dels que el van precedir, en Miquel va mantenir la tradició
dels dimarts per crear l’ESPAI
VO, que a partir d’ara passa a anomenar-se ESPAI VO Miquel Claparols, en
record d’aquest gran aficionat al cinema, al bon cinema, sempre, és clar, en
versió original.
Com a
promotor cinematogràfic, tampoc no podem oblidar la tasca que va fer, primer en
la seva etapa al Cine Club, i després amb un acord amb el cinema Retiro de
Sitges, facilitant que milers de nois i noies d’instituts i escoles poguessin
gaudir també del bon cinema des d’un àmbit lúdic, però també pedagògic.
Així, va
convertir la seva afició en la seva feina i gairebé diria que en la seva forma
de viure, ja que el cinema formava part de la seva vida i sovint s’hi
barrejava.
Tota aquesta
tasca no es perdrà, perquè des dels cinemes Filmax Granvia, amb la
col·laboració d’uns quants amics que l’estimàvem, volem mantenir-la. I esperem
que vosaltres pugueu seguir gaudint durant un bon grapat d’anys del CINEMA, així, amb majúscules.
IGNASI ARCHS
de, Miquel Claparols i Daniel Brühl,
en un descans del rodatge del videoclip
Cualquier otra parte de Dorian
És veritat, era molt insistent. A la biblioteca de la Plaça Europa més d'un cop em va deixar un tríptic al costat. Un dia vaig entrar a la web i vaig començar a gaudir d'aquestes sessions dels dimarts. A raó d'això estic estudiant a l'Escola Oficial d'Idiomes de l'Hospitalet. Mai ens vam presentar ni vam creuar més de dues frases, però a mi em va canviar la vida. Moltes gràcies Miquel.
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules Cristina.
EliminaDes de la Residència Infantil Norai, un centre de protecció a la infància que estava ubicat al barri de Bellvitge, van decidir portar els infants i joves s aquest espai, en Miquel va aconseguir que poguéssim accedir al cinema a un preu reduït. L'experiència va ser brutal, nois i noies, que alguns amb dificultat llegien, però que estaven encantats d'anar a gaudir del cinema. Al tornar a la Residència, ocupaven la Rambla de banda a banda, caminàvem fins a Bellvitge un grup d'aficionats al cinema, xerrant sobre el film d'aquell dimarts.
ResponEliminaEns encantaven les seleccions i cicles de cada mes, algunes de les noies més grans imitaven al Miquel i feien els seus propis cicles pels més petits. Gràcies per apropar-nos cada dimarts el millor cinema.