dimarts 4 d’agost de 2020
Roman Polanski. França, 2019
amb: Jean Dujardin, Louis Garrel i Emmanuelle Seigner
VO en francès amb subtítols en castellà. 132 minuts
5 de gener de 1895. El capità Alfred Dreyfus, un jove oficial
jueu, és degradat per espiar per a Alemanya i condemnat a
cadena perpètua a l’illa del Diable en la Guaiana Francesa.
Entre els testimonis que fan possible aquesta humiliació es
troba el coronel Georges Picquart, encarregat de liderar la
unitat de contraintel·ligència que va descobrir l’espia. Però
quan Picquart s’assabenta que es continuen passant secrets
militars als alemanys, s’endinsa en un perillós laberint de
mentides i corrupció, posant en perill el seu honor i la seva
vida.
Ens trobemaixí davant d’un drama històric que reconstrueix
amb pulcritud el procés al que fou sotmès el militar jueu Alfred
Dreyfus i que va ser popularitzat per l’escriptor Émile
Zola en un contundent article publicat en el diari L’Aurore i
titulat “J’accuse”. Soldat de formació artillera, Dreyfus fou
víctima de la paranoia antisemita del període d’entre segles
i també d’aquella tensió creixent entre França i Alemanya
que va desembocar en la Primera Guerra Mundial.
Polanski estructura el film com un thriller en el qual un investigador
exerceix de revelador de les misèries i intoleràncies
de la III República. Picquart intentarà descobrir les contradiccions
i la intolerància d’unes castes franceses que pagaren
amb el rival més feble la seva ineficàcia davant la
puixança alemanya.
dimarts 11 d’agost de 2020
László Nemes. Hongria, 2018
amb: Juli Jakab, Vlad Ivanov, Judit Bardos i Susanna Wuest
VO en hongarès amb subtítols en castellà. 142 minuts
1913 a Budapest, el cor d’Europa. Després de passar la
seva infantesa en un orfenat, Irisz Leiter arriba a la capital
hongaresa amb 20 anys i l’esperança de poder treballar en
la antiga tenda de barrets dels seus pares. Però Oszkar, el
nou propietari, la rebutja. Al mateix temps, s’haurà d’enfrontar
al seu passat quan s’assabenti que té un germà que mai
no va saber que existia. El seu entossudiment per a trobar-lo
la duu a descobrir obscurs secrets, mentre el país es prepara
per afrontar el caos de la guerra.
«Des d’un principi, vaig imaginar aquesta pel·lícula com unamanera
de submergir l’espectador en un laberint personal, acompanyant
Irisz en el seu objectiu de trobar el seu germà i, a la
vegada, de trobar el significat del món que vol descobrir. Darrera
de cada pista que sembla desvetllar, apareix informació contradictòria.
Després de cada capa, se’n revela una de nova. I el
personatge principal pot, perfectament, no ser conscient del procés
que està duent a terme dintre seu. Irisz és un personatge atrapat
entre la llum i la foscor, la bellesa i l’amenaça, incapaç de
bregar amb les zones grises. En aquest sentit, Atardecer és també
la història d’una noia. La florida d’una estranya flor.»
«Com a endimoniada experiència fílmica, Atardecer no tés res
a envejar a El hijo de Saúl. Els escenaris són d’una bellesa i
sumptuositat desbordants.»

