HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre
dimarts 3 de gener de 2012

Lars von Trier. Dinamarca, 2011
amb: Kirsten Dunst, Charlotte Gainsbourg, Kiefer Sutherland i Alexander Skarsgaard
VO en anglès amb subtítols en castellà. 130 minuts

A la darrera pel·lícula de Lars von Trier ( Europa, Breaking the waves, Dancer in the dark, Los idiotas, Dogville…) tothom mor. No solament els convidats a la meravellosa boda que se celebra a l’inici de la pel·lícula en un castell d’allò més romàntic envoltat d’un camp de
golf. I no tan sols la vida a la Terra. En el món que evoca el realitzador danès, estem sols a l’univers. L’abraçada còsmica del nostre planeta amb un altre deu vegades més gran, anomenat Melancolía, narra la fi de la vida tal com la coneixem.
Seguim a dues germanes fins l’amarg final: Justine és una dona melanconiosa per la gràcia divina a qui li costa trobar el seu lloc en el món i complir amb tots els rituals buits, i que es troba més còmoda quan s’apropa la fi del món. La seva germana gran, Claire, gaudeix de la vida i li costa acomiadar-se d’aquest món. Melancolía  comença amb un pròleg format per un seguit de seqüències i fotos que, amb l’obertura de Tristan i Isolda  com a música de fons, és en part la visió que Justine té de la meravellosa fi del món.


Únicament dues sessions: 20.00 i 22.30 h
dimarts 10 de gener de 2012


Sofia Coppola. Estats Units, 2010
amb: Stephen Dorff, Elle Fanning, Chris Pontius i Ellie Kemper
 VO en anglès amb subtítols en castellà. 97 minuts

Johnny Marco és un actor consagrat amb perfil de noi entremaliat, que s’entrebanca amb una vida plena d’excessos. Viu en el llegendari hotel Château Marmont de Hollywood, es passeja en el seu Ferrari i els seus dies són una boirina d’alcohol, dones i admiradors. Atrapat en aquesta celebri-tat induïda per un món artificial, Johnny ha perdut tot el sentit del seu veritable ser fins que un dia la inesperada aparició de la seva filla de 13 anys, Cleo, fruit del seu fracassat matrimoni, farà que es replantegi completament la seva existència.
dimarts 17 de gener

Mike Leigh. Gran Bretanya, 2011
amb: Jim Broadbent, Lesley Manville i Ruth Sheen
VO en anglès amb subtítols en castellà. 129 minuts

Primavera, estiu, tardor, hivern. Família i amics. Amor i tendresa. Joia i tristesa. Esperança i desesperació.
Companyia. Soledat.. Un naixement. Una mort. El temps passa. Berri, terapeuta, i Tom, Geòleg, porten molts anys feliçment casats, tot i que els amoïna que el seu fill Joe, que és advocat, romangui solter. Aquesta perocupació no els deixa adonar-se’n de fins a quin punt Mary, una fràgil companya de feina de Gerri, depèn completament de la seva amistat.


Únicament tres sessions: 16.00, 18.30 i 20.50 h
dimarts 24 de gener

Roman Polanski. Espanya/França, 2011
Amb: Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly
VO en anglès amb subtítols en castellà. 79 minuts

En el saló d’una casa es reuneixen dues parelles, pares i mares de dos adolescents que han tingut una picabaralla a la sortida de l’escola i que intenten resoldre la situació de forma civilitzada. Tanmateix, allò que comencça com una vetllada de bones intencions es va transformant en un ambient cada cop més tens on la cordialitat dóna pas a la confrontació. Cada parella amenaça l’altra. Els pares de la víctima s’afanyen a aconseguir una mena de reconeixement dels progenitors de l’agressor. Hi ha ira continguda, somriures de menyspreu, indirectes atinades… fins que la situació explota i perden el control.

dimarts 31 de gener de 2012

 Terrence Malick. Estats Units, 2011
 amb: Brad Pitt, Sean Penn, Jessica Chastain, Fiona Shaw i Rene Bedard
 VO en anglès amb subtítols en castellà. 142 minuts

La cinquena pel·lícula del realitzador Terrence Malick ( Malas tierras, Días del cielo, La delgada línea roja, El nuevo mundo) és un cant a la vida. Potser sigui la seva obra més íntima i èpica fins al moment.
La història es desenvolupa de forma simfònica, com si es tractés d’una peça musical dividida en moviments que traça l’evolució d’una única vida, la de Jack O’Brien, qui està intentant encaixar un seguit de preguntes sobre la ira del seu pare, l’amor de la seva mare, la mort del seu germà i les seves lluites amb la fe i el sentit de les coses. Però la història de Jack transcorre dins de l’enorme bellesa de l’univers. Les seves disputes humanes passen a formar part dels poders immensos de la creació i destrucció del cosmos, quan comença a sentir les seves connexions amb la pols dels es-tels, les criatures prehistòriques del passat i amb el seu destí final.

           
Únicament tres sessions: 16.00, 19.00 i 22.00 h

Dimarts 13 de desembre de 2011

Robert Bellsolà. Catalunya, 2011
amb: Marcel Tomàs, Carlotta Bosch i Sara Gàlvez
VO en català. 80 minuts

Clar exemple del que seria pròpiament dit “cinema independent català”, Passi el que passi és una comèdia sexomàntica sobre adults que es comporten com a eterns adolescents.
L’Àlex és un guionista que està escrivint un guió molt personal: la història d’un cap de setmana en què es va proposar fer quatre vegades l’amor amb la seva dona. Quatre tampoc són moltes, no?
Però amb la seva filla pel mig, amics, veïns i una festa… no serà fàcil i menys que tot això encaixi en un primer esborrany de guió amb l’autoimposició de no escriure ni una sola línea.
Rodada a la manera de Jim Jarmusch però al més pur estil Farrely i Apathew”, en paraules del mateix autor, la pel·lícula s’ha filmat a les localitzacions d’Estanyol, Bescantó, Aiguaviva i Girona i té en els papers principals Marcel Tomàs (consolidat actor còmic de l’escena teatral), la model gironina afincada a Nova York Carlotta Bosch i la nena Sara Gàlvez, “una amiga de la família que ha resultat tota una descoberta “.
La banda sonora inclou, entre d’altres, temes de Miqui Puig, The Pepper Pots i Els amics de les arts.



Dimarts 20 de desembre de 2011


Iciar Bollaín. Espanya, 2010
Amb: Luis Tosar, Gael García Bernal, Juan Carlos Aduvir, Karra Elejalde i Raúl Arévalo
VO en castellà. 104 minuts

Costa, un descregut productor de cine, i Sebastián, un jove i idealista realitzador, treballen plegats en un projecte ambiciós que han d’anar a rodar a Bolívia. La cinta que van a filmar tractarà sobre l’arribada dels espanyols a Amèrica, posant l’accent en la brutalitat que van emprar i en el coratge de diversos membres de l’Església que es van enfrontar amb paraules a les espases i les cadenes. Però Costa i Sebastián no podien imaginar que a Bolívia, on han decidit instal·lar el seu Santo Domingo, els espera un desafiament que els farà trontollar fins a l’ànima. Tan aviat com esclata la Guerra de l’aigua (abril de 2000) les conviccions de l’un i la indiferència de l’altre comencen a esquinçar-se, obligant-los a fer un viatge emocional en sentits oposats.
La nova pel·lícula d’Iciar Bollaín amb guió de l’escocès Paul Laverty parla, en paraules de la directora, “de resistència i d’amistat. És un viatge personal. El relat d’una aventura que els protagonistes emprenen sense sospitar el final i que ens duu el passat al present”. Efectivament, a la pel·lícula conflueix l’arribada de Colom a Amèrica amb el desembarcament d’un equip de rodatge, l’explotació de l’or per part de la Corona espanyola durant el segle XVI amb la batalla per l’aigua a Cochabamba l’any 2000…  És una història que passa de la ficció d’una pel·lícula d’època a la realitat d’un rodatge en una petita ciutat boliviana. I d’aquella realitat, a una altra més profunda i dramàtica, la dels que no tenen dret a gairebé res. Ni tan sols a arreplegar l’aigua de la pluja.
Però También la lluvia és molt més que un paral·lelisme entre esdeveniments històrics. Com tots els relats de ficció, va més enllà dels fets que reprodueix per a a capbussar-se en quelcom més gran, profund i universal. Perquè es tracta, en el fons, d’un retrat sobre la lleialtat, el companyerisme, l’empatia… En definitiva, un elogi a l’amistat.