HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 6 d’agost de 2013

Malik Bendjelloul. Suècia/Gran Bretanya, 2011.
Documental musical
amb: Sixto Rodríguez, Stephen “Sugar” Segerman,
Dennis Coffey, Mike Theodore i Dan di Maggio
VO en anglès amb subtítols en castellà. 85 minuts

A finals dels 60, un músic va ser descobert en un bar de
Detroit per dos cèlebres productors que van quedar captivats
per les seves melodies commovedores i per les seves
lletres profètiques. Van enregistrar un disc que creien que
situaria l’artista entre els més grans de la seva generació.
Tanmateix, l’èxit no va arribar mai i el cantant va desaparèixer
de l’escena en estranyes circumstàncies. Mentre la figura
de l’artista es perdia en l’oblit, una gravació pirata va
arribar a la Sud-àfrica de l’apartheid i durant les dues dècades
següents Rodríguez va esdevenir un fenomen. Dos admiradors
sud-africans s’encaparren ara en esbrinar què va passar
realment amb el seu ídol. La seva investigació els duu fins la
història més extraordinària sobre el mite de l’artista conegut
com “Rodríguez”. Aquesta és una pel·lícula sobre l’esperança,
la inspiració i el poder de la música.
«Mai no havia sentit parlar de Rodríguez. Em vaig quedar tan
enamorat de la seva història que quasi em feia por escoltar la
seva obra. Vaig començar a escoltar la seva música quan vaig
tornar a Europa i, literalment, no podia creure allò que escoltava.
Vaig pensar que els meus sentiments sobre la història podien haver
influït en la meva opinió i necessitava que altra gent ho escoltés
per veure si estaven d’acord. Les seves reaccions em van convèncer.
Realment eren unes cançons del nivell de les millors de
Dylan i fins i tot de les de The Beatles.»

TRÀILER                                      MALIK BENDJELLOUL


Dimarts 13 d’agost de 2013

Ang Lee. Estats Units, 2009
amb: Eugene Levy, Demetri Martin, Dan Fogler, Liev Schreiber
i Imelda Stauton
VO en anglès amb subtítols en castellà. 110 minuts

¿Va significar Woodstock alguna cosa més que sexe, drogues
i rock’n’roll? La resposta la trobareu en aquesta pel·lícula,
on Ang Lee ens apropa als dies previs i alsmarges amagats
del concert més famós de la història: plenitud i
davallada del moviment hippie dels anys 60.
Retrata el factor humà, els protagonistes anònims d’un esdeveniment
mitificat com el darrer alè de pura efervescència
hippie. Mostra, d’una forma un tant innocent, l’excitació viscuda
durant els dies anteriors: el batec eufòric, la mística
sagrada, l’energia desfermada pels efímers somnis de llibertat.
Sostinguda sobre un magnífic repartiment coral, esdevé
un testimoni festiu dels voltants del cim del Flower Power.
«Volíem reflectir l’idealisme radical d’aquella època des d’una
perspectiva minimalista, observant el festival des d’un racó apartat
però privilegiat. Si t’atures a pensar, te n’adones que 400.000
delmigmilió de persones que acudiren alWoodstock real estaven
tan lluny de l’escenari, tan penjants o tan distrets practicant sexe
que, per a ells, la música no era més que un xiulet llunyà.
Volíem ser fidels a l’essència del moment. Arribàrem a contractar
veritables hippies com a extres i a alguns actors els vàremmuntar
un campament hippie d’un parell de dies perquè s’acostumessin
a la cultura, al llenguatge i als rituals de l’època.»

TRÀILER                                                        ANG LEE


Dimarts 20 d’agost de 2013




(Únicament tres sessions: 16.00, 19.00 i 22.00 h.)

Quentin Tarantino. Estats Units, 2009
amb: Brad Pitt, Christoph Waltz, Michael Fassbender,
Diane Kruger, Mélanie Laurent i Daniel Brühl
VO en anglès i alemany amb subtítols en castellà. 155 minuts

No es tracta únicament d’una pel·lícula de guerra, sinó que
en ella s’amaga una declaració d’amor al cinema i també
una mirada al seu costat més fosc. A més d’herois capdavanters
de la crítica cinematogràfica, estrelles disposades
amatar, projectoristes venjatives i productors que llueixen
el braçalet nazi, Tarantino parla del cinema com a arma,
somni, evasió i devastador instrument de propaganda.
No parla tant de la Segona Guerra Mundial com dels films
que l’han abordada i gosa proposar una revulsiva relectura
de la història convertint el setè art en bomba de rellotgeria.
«A la meva pel·lícula tots els nazis parlen alemany i estan encarnats
per actors alemanys. La qüestió del llenguatge és molt
important, perquè l’acció transcorre durant la Segona Guerra
Mundial i, en aquest context, es donaven situacions en les que
delatar el teu accent et podia col·locar en perill de mort.
Amb aquelles errades ortogràfiques, relacionades amb la manera
en que el lletrejaria el personatge que interpreta Brad Pitt,
el títol adquireix una dimensió més visceral i accentua encara
més la seva condició de bastard, pel sol fet d’escriuremalament
la paraula.»

         TRÀILER                             QUENTIN TARANTINO


Dimarts 27 d’agost de 2013


Ramon Tort. Catalunya, 2012. Documental
amb: Joan Chamorro, Montse Jorba, la Sant Andreu Jazz Band,
Tebell Stafford, Wycliffe Gordon, Jesse Davis, Ricard Gili i Esteve Pi
VO en català i en anglès amb subtítols en castellà. 101 minuts

Un documental sobre la Sant Andreu Jazz Band. La jove
orquestra, dirigida per Joan Chamorro, reuneix nens i nenes
d’entre 6 i 18 anys al voltant d’un repertori de jazz
clàssic que omple els auditoris més importants del país.
La pel·lícula és un viatge guiat pel director de l’orquestra,
que ens submergeix en el seu mètode d’ensenyament, tan
singular com els resultats que genera.
L’objectiu narratiu que s’ha marcat el director és construir
una peça que permeti a l’espectador mirar pel forat del
pany, captar el tempo i la naturalesa dels assajos, el funcionament
del grup, les hores de sacrifici personal, el caràcter
i la personalitat dels nens i, sobretot, el del seu professor,
que és el protagonista destacat d’aquesta història.
El director pretèn que l’espectador participi d’aquesta història,
que tregui les seves pròpies conclusions, que s’encomani
de l’atmosfera dels assajos, les classes particulars,
l’entorn dels nens, els viatges…
A l’escenari és on els nois i el director mostren la seva
màgia i ens captiven. La pel·lícula mostra imatges de dos
concerts en llocs emblemàtics de Barcelona —el Palau de
la música i la plaça Catalunya—, acompanyats pels americans
Jesse Davis, Tebell Stafford i Wycliffe Gordon i consagrats
músics locals com Ricard Gili o Esteve Pi.

MÓN PETIT



dimarts 2 de juliol de 2013


Marcel Barrena. Catalunya, 2012
amb: Albert Casals i Anna Socias
VO en català. 84 minuts

Si l’Albert Casals fes un forat al pati de casa seva a Esparreguera
acabaria sortint en un remot far a l’est de Nova Zelanda.
Ell ha triat una ruta menys directa per arribar-hi: per la
superfície.
L’Albert Casals és un jove que es mou en cadira de rodes a
causa d’una leucèmia patida amb només 5 anys. Una circumstància
que no li ha impedit fer realitat el seu somni:
viatjar per tot el món.
I fer-ho a la seva manera. Sense diners, sense companyia i
sense equipatge. Carregat només amb la seva imaginació i
el seu coratge.
Món petit mostra el seu repte més ambiciós: arribar exactament
al punt més allunyat del planeta. ¿És possible creuar el
món en aquestes condicions?Mesclant les tècniques de l’autofilmació
amb els mètodes tradicionals del gènere documental
coneixerem qui és aquest noi, la seva història
d’amor, la seva filosofia de vida i la particular educació rebuda.
Veurem com l’Albert i la seva xicota Anna van des de Barcelona
fins a un remot far de Nova Zelanda.Ocom fracassen
en l’intent. El recorregut (i el film) pot ser considerat una
bogeria, un romanç o una epopeia. O potser una mica de
cada.
A més de les imatges enregistrades a Laos, Kazakhstan o
Austràlia, s’han utilitzat gravacions casolanes de la família i
entrevistes al pare de l’Albert o a les amigues de l’Anna.
 

L'ITALIEN



dimarts 9 de juliol

Olivier Baroux. França, 2010
amb: Kad Merad, Valérie Benguigui, Roland Giraud i
Philippe Lefebvre
VO en francès amb subtítols en castellà. 102 minuts

El protagonista de Quiero ser italiano es diu Mourad
Ben Saoud però es fa passar per Dino Fabrizzi. És àrab
però tothom, excepte el seumillor amic i el seu entorn
familiar, creu que és italià. Treballa com a venedor de
cotxes a Niça però els seus pares i el seu germà pensen
que viu a Roma. La pel·lícula tracta tant de la impostura
com de la divergència cultural i el fantasma omnipresent
del racisme, i ho fa en clau de comèdia.


GOODBY LENIN!



dimarts 16 de juliol

Wolfgang Becker. Alemanya, 2003
amb: Daniel Brühl, Katrin Sass, Chulpan Khamatova i Maria Simon
VO en alemany amb subtítols en castellà. 118 minuts

«Em fascinava la idea d’un fill que intenta salvar la vida de
la seva mare, que intentamantenir a ratlla la mort amb una
mentida sobre una Alemanya Oriental que ja no existeix i
en la que vol que la seva mare cregui. A poc a poc ell mateix
es va embolicant en aquella mentida. Això és universal
i pot aïllar-se d’aquell període específic que narra la història
d’Alemanya Oriental, la caiguda del mur de Berlín i la reunificació.
M’apassionava la perspectiva de combinar ambdós
aspectes per tractar la història d’Alemanya.»
TRÀILER                                               WOLFGANG BECKER