dimarts 12 de desembre de 2017
Sense diàlegs. 80 minuts
L’holandès Michael Dudock de
Wit, guardonat amb un òscar al millor curtmetratge d’animació per Father and
daughter, dirigeix aquesta obra de bellesa minimalista que ens mostra el cicle
vital d’un ésser humà. Atrapat en una illa deserta, envoltat d’aus,
crancs i altres animals
marins, un nàufrag haurà d’adaptar-se a la vida de la natura més pura i
salvatge. No ho aconsegueix i els seus inútils intents per escapar de l’illa el
porten a trobar-se amb una misteriosa tortuga vermella. A partir d’aquell
moment la seva vida canviarà per sempre.
Aquesta història de
supervivència s’allunya de l’heroïcitat llegendària d’altres naufragis mítics
per proposar un film que opta per la recerca de l’essencial a través del mínim
detall, tant en l’aspecte formal com en el narratiu. La renúncia a escapar de
l’illa, simbolitzada en
l’abandonament de la barca de troncs que realitza el nàufrag, troba un
paral·lelisme en el llançament de la carcassa al mar (i la seva posterior
conversió en dona) per part de la tortuga del títol. Es tracta de la descoberta
al·legòrica
de l’amor i l’inici d’una
història que, de sobte, apropa el film al retrat quotidià i íntim de la vida
familiar.
L’absència de diàlegs apropa
a més l’experiència fílmica al viatge sensorial i físic.
Declaracions de Michael Dudok de Wit
«Quan era un infant vaig
devorar centenars de faules. Sempre m’han apassionat especialment aquelles en
les que un nàufrag es desperta en una illa deserta. D’altra banda, la tortuga
vermella és un símbol de la natura i il·lustra el meu amor profund per ella. Em
sembla molt conmovedor que una tortuga abandoni el seu hàbitat, l’oceà, per
dipositar els seus ous a la costa. Ho he vist en primera persona i sembla
que vagi a morir, fan un
esforç enorme per a després tornar al mar. Es una imatge que té molta força
simbòlica.
Un dels trets que connecta el
meu film amb els estudis d’animació Ghibli és la comunió entre l’ésser humà i
el regne animal, però en la tradició narrativa occidental també hi ha exemples
de faules on els animals es transformen en persones. Per exemple existeix una
llegenda celta en la que una balena es transforma en dona i d’altres casos en
els mites grecs o en la mitologia dels indis natius americans. A nivell
personal he crescut en un ambient feréstec, salvatge, envoltat de petits
rèptils, mamífers i tota mena d’animals. Aquesta connexió amb la natura crec
que està molt present en la pel·lícula.
Volia que l’espectador sentís
la manca de diàlegs com una cosa natural. No vaig prescindir premeditadament de
les paraules, va ser el propi projecte qui m’ho va acabar demanant. Títols com
Dersu Uzala de Kurosawa o La isla desnuda de Kaneto Shindo demostren que amb
poques paraules es poden crear grans obres.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada