dimarts 4 de desembre de
2018
Hafsteinn
Gunnar Sigurdsson. Islàndia, 2017
amb: Steinbór Hroar
Steinbórsson, Siguröur Sigurjónsson i
Lára Jóhanna Jónsdóttir
VO en islandès amb subtítols en castellà. 89 minuts
Podria ser catalogada com la versió punk dels serials televisius
i posa en el centre de la història la crisi conjugal d’una
parella jove i l’enfrontament salvatge entre dos matrimonis
de mitjana edat que viuen en cases adossades. El film,
profundament
provocador, acaba llençant una reflexió que fa
por per la veritat intrínseca que posseeix: moltes vegades
som nosaltres els que ens provoquem les desgràcies. Una
tesi que es podria aplicar a la majoria de personatges
d’aquest caramel enverinat islandès.
No és la comèdia més refrescant de l’estiu, però sí una sòrdida
història força inquietant que, d’alguna manera, sembla
oferir una morbosa instantània dels mals d’Europa.
El realitzador filma els seus personatges com si els estigués
assetjant i aprofita cada escena per deixar en l’aire
l’evidència
d’un profund neguit o d’una molt interioritzada insatisfacció.
Una pel·lícula poblada de monstres versemblants i
quotidians, on destaca la transformació del rostre d’un
personatge
en descobrir la crueltat manifesta de la seva esposa.
El que fa després aquell personatge deixa clar que el cineasta
no conserva massa fe en l’ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada