dimarts 28 de juliol de 2020
Sam Mendes. Gran Bretanya/Estats Units, 2019
amb: George
MacKay, Dean-Charles Chapman, Colin Firth, Mark Strong i Benedict Cumberbath
VO en
anglès amb subtítols en castellà. 118 minuts
Més enllà del valor tècnic i
dramàtic i de l’extraordinària forma de compondre en moviment del director de
fotografia Roger Deakins, la veritat és que 1917 és una de les pel·lícules que
més i millor justifiquen l’ús d’un únic pla-seqüència, ja que el seu ús està en
consonància amb la sensació tan directa i brutal de comunicar l’angúnia del
combatent en temps real, sense alè, ja sigui en les angostes trinxeres o camp a
través, entre xarxes de filferro de pues, envoltat de cadàvers d’homes i
animals, dins del cràter foradat per un obús, perdut entre les runes d’una
ciutat bombardejada o caient pels ràpids d’un riu.
La història és mínima. Allò
que importa és l’experiència del viatge que li serveix a Mendes per reflectir
una guerra —la primera contesa mundial— sense cap mena d’èpica, amb més fang
que glòria, sense herois ni dolents. Dos soldats britànics han de recórrer una
zona al descobert per a avisar un destacament que no entri en combat, ja que
els alemanys els han parat una trampa. Dues hores dura el viatge i en aquell
temps agobiant un dels protagonistes introdueix la seva mà ferida en les
entranyes d’un soldat
mort, una rata immensa a la
recerca de menjar provoca una explosió, un avió derribat cau
fantasmagòricament, una noia francesa s’amaga en una casa destrossada amb
un nadó que no és el seu i en
un bosc es repleguen els combatents per a escoltar una bonica cançó i oblidar,
per uns moments, que no estan en guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada