HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 20 de maig de 2014


Lars von Trier. Dinamarca, 2013
amb: Charlotte Gainsbourg, Stellan Skarsg:ard, Willem Dafoe, Michaël Pas, Mia Goth i Sophie Kennedy Clark
VO en anglès amb subtítols en castellà. 130 minuts

Hi retrobem Joe, autoproclamada nimfòmana i ésser dolent, contant diferents episodis de la seva existència a Seligman, l’home gran que la va rescatar literalment de l’asfalt. Però de no haver estat testimonis (en el volum 1) de les condicions en què aquell la va recollir, hauríem entès la situació com la pròpia de la psicoanàlisi, amb la pacient narradora tombada al llit i l’home assenyat assegut al seu costat, escoltant-la amb benevolència, comentant i proposant associacions d’idees. L’esquema abastracte de la dramatúrgia psicoanalítica es radicalitza fins i tot per l’afirmació de que ell mateix estaria desproveït de sexualitat.
El volum 2 es construeix sobre una trama molt més sòlida que el volum 1. Els seus tres capítols estan marcats respectivament pel segell del patiment com a recerca del retrobament amb si mateixa, per la negativa de si sota la pressió de la societat i per una violenta ruptura del mirall que constitueixen els traços –aparentment erràtics—de la successió dels capítols del volum 1. És una trama que condueix al vertigen, com a conseqüència del mal de viure que prové de l’interior de la persona, sense cap altre argument moral per resoldre aquell conflicte intern que el dolor i la privació –mai el plaer—vénen a incrementar en lloc de resoldre-ho. 

TRÀILER                               CAIMÁN. Cuadernos de Cine


dimarts 27 de maig de 2014

François Ozon. França, 2013
amb: Marine Vacth, Geraldine Pailhas, Frédéric Pierrot, Charlotte Rampling i Johan Leysen
VO en francès amb subtítols en castellà. 94 minuts

El retrat d’una jove de 17 anys a través de quatre estacions i quatre cançons.
<<Joven y bonita neix de les meves ganes de filmar la joventut actual. La pel·lícula gira, sobretot, al voltant del que significa tenir 17 anys i sentir com es transforma el cos. El cinema sol idealitzar l’adolescència. Per mi fou un període complicat, de patiment i de transició, del que no sento la més mínima nostàlgia. Volia mostrar l’adolescència com un moment quasi hormonal; quelcom molt poderós esdevé en el nostre interior, però alhora ens sentim anestesiats. Per això violentem el nostre cos, per sentir-lo i anar més enllà dels límits. La prostitució és una forma d’irritar aquest aspecte, de mostrar que l’adolescència planteja, sobretot, qüestions relatives a la identitat i a la sexualitat. Una sexualitat encara no connectada amb els sentiments.
Isabelle procedeix d’una família benestant, no es protitueix per necessitat econòmica, sinó perquè sent la necessitat visceral de fer-ho. També hagués pogut drogar-se o ser anorèxica, qualsevol cosa, mentre fos secreta, clandestina, prohibida. L’adolescència és un període en va en el que tot és possible. I això és el més apassionant. En prostituir-se, Isabelle té una experiència, realitza un viatge, però no per això és una pervertida.>>

TRÀILER                                                      FRANÇOIS OZON



dimarts 1 d’abril de 2014

Nikolaj Arcel. Dinamarca, 2012
amb: Alicia Vikander, Mads Mikkelsen i Mikkel Boe Bolsgaard
VO en danès i anglès amb subtítols en castellà, 137 minuts

Dinamarca, a principis de la dècada de 1770. L’autèntica història d’un home normal que va conquerir el cor de la reina i va començar una revolució. La pel·lícula es centra en el triangle format pel cada cop més embogit Cristian VII de Dinamarca, l’idealista i il·ustrat Johann Friedrich Struensee i la jove, bo i que emprenedora, reina Carolina Matilde. Relata l’apassionada vida d’uns idealistes valents que ho arrisquen tot per l’alliberament del poble i el seu romanço prohibit, dos fets que van transformar una nació per sempre.
<<La pel·lícula tracta d’una jove anglesa, culta i intel·ligent, que es trasllada a Dinamarca per casar-se amb el rei. Descobreix un país força endarrerit i conservador, que fins i tot censura algunes de les seves lectures. També descobreix que el seu marit no hi toca gaire. El rei contracta un metge nou que s’enamora de la reina i ella el correspon. El metge acaba controlant el poder a Dinamarca i això li permet efectuar un seguit de millores socials, abans de ser descobert i caure en desgràcia.
Sembla un conte de fades, però va passar realment. Hem dramatitzat algunes escenes, alguns esdeveniments i, està clar, no estàvem allí per escoltar el que deien i no ens va quedar més remei que inventar o imaginar com se sentien en un moment o altre. Això no obstant, la major part dels esdeveniments són reals.>>

TRÀILER                                                      NICOLAJ ARCEL


dimarts 8 d’abril de 2014

Gilles Bourdos. França, 2012
amb: Michel Bouquet, Christa Theret, Vincent Rottiers, Thomas Doret, Michèle Gleizer i Romane Bohringer
VO en francès amb subtítols en castellà. 111 minuts

Costa Blava, 1915. En l’ocàs de la seva vida, Pierre-Auguste Renoir viu turmentat per la pèrdua de la seva dona, els dolors artrítics i la notícia de que el seu fill Jean ha estat ferit a la guerra. Tanmateix, quan una jove entra en el seu món, una nova energia envaeix el pintor. Bellíssima i plena de vida, Andrée esdevindrà la seva darrera model i la font de joventut que necessitava.
Quan Jean torna a casa per recuperar-se, també cau rendit als encants de l’estrella pèl-roja que brilla en el firmament de Renoir. Malgrat l’oposició del seu pare, s’enamora de la indomable jove, i el gran cineasta comença a manisfestar-se.
<<El darrer període d’Auguste Renoir exclou qualsevol reflexió sobre la decrepitud. Ni la mort de la seva esposa ni la paràlisi que a poc a poc s’apodera d’ell es deixen notar en els seus darrers quadres. Noble i heroic fins a l’agonia, decidit a fixar tota la gràcia del desig i tota l’alegria de la vida, Auguste Renoir va recrear en el seu jardí el paradís pictòric dels seus mestres: Rubens, Giorgione, Tiziano i l’escola francesa del segle XVIII. Durant tota la seva vida va pintar sobretot dones, flors i nens.>>

TRÀILER                                                            GILLES BOURDOS


dimarts 15 d’abril de 2014

Yoji Yamada. Japó, 2013
Amb: Yu Aoi, Satoshi Tsumabuki i Kazuko Yoshiyuki
VO en japonès amb subtítols en castellà. 146 minuts.

Una parella d’ancians que viu en una petita illa viatja a Tòquio per visitar els seus tres fills. Aquests volen que els seus pares es diverteixin a la capital, però al maeix temps estan ocupats en els seus treballs, permetent que els seus progenitors se sentin incomodats. Però aviat tot canvia.
El veterà Yoji Yamada ret homenatge amb aquesta pel·lícula a Cuentos de Tokio del cèlebre Yasujiro Ozu en el 50è aniversari de la seva mort.
Més enllà de la història que explica, el film d’Ozu va transcendir per la manera de filmar del director, col·locant la càmera a l’alçada dels ulls d’una persona asseguda a terra, i mostrant una cura exquisida en l’equadrament i la composició dels plans. 50 anys després de la seva estrena al Japó, Yamada manté l’argument de l’original i en copia el seu estil únic en la posada en escena. Només es permet un canvi en el seu context, traslladant la història des del Japó encara traumatitzat per la Segona Guerra Mundial d’Ozu, a l’actual clima de paranoia nuclear després de la catàstrofe de la central nuclear de Fukushima.


Aquesta pel·lícula només es projectarà en 2 sessions: 17:00 i 20:00 h.


dimarts 22 d’abril de 2014

Paolo Sorrentino. Itàlia, 2013
amb: Toni Servillo, Carlo Verdone, Sabrina Ferilli, Carlo Bucciorosso i Iaia Forte
VO en italià amb subtítols en castellà. 140 minuts

Roma, un estiu en tota la seva plenitud. Els turistes acumdeixen massivament al turó Janículo: un visitant japonès es desmaia en observar tanta bellesa. Jep Gambardella és un home atractiu i un seductor irresistible, que et fa ignorar els seus primers signes d’envelliment. Jep gaudeix al màxim de la vida social de la ciutat. Assisteix a sopars i festes fashion, on el seu enginy i deliciosa companyia sempre són ben rebuts. Periodista d’èxit i seductor innat, va escriure una novel·la de joventut amb què va obtenir un premi literari i la seva reputació d’escriptor frustrat. Amaga el seu desencís darrera d’una actitud cínica que el porta a contemplar el món amb certa lucidesa amarga.
A la terrassa del seu apartament a Roma, amb vistes al Colosseu, organitza festes on “l’aparell humà” –títol de la seva famosa novel·la- es mostra en tota la seva nuesa mentre es desenvolupa la gran “comèdia del no-res”. Cansat del seu estil de vida, Jep somia amb tornar a escriure, aferrant-se a les memòries d’un jove amor en el que segueix ancorat.
Ho aconseguirà? Serà capaç de sobreviure al profund rebuig que sent cap a si mateix i cap als altres en una ciutat tant bella que, de vegades, provoca paràlisi?




dimarts 4 de març de 2014

Andrés Wood. Xile, 2011
amb: Francisca Gavilán, Cristian Quevedo, Thomas Durand, Luis Machín, Gabriela Aguilera i Roberto Farias
VO en castellà. 110 minuts

Des de la carpa que ella va construir a Santiago de Xile, Violeta Parra és visitada per persones que varen donar forma a la seva vida. A poc a poc descobrirà els seus secrets, pors, frustacions i alegries. Les seves consecucions són mostrades en un recorregut apassionant al costat dels personatges que marcaren els seus somnis, les seves rialles i els seus plors. Després de Machuca (2004) i La buena vida (2008), el realitzador xilè Andrés Wood ret homenange, amb la seva darrera pel·lícula, a una personalitat rares vegades celebrada, i que tanmateix va desenvolupar un paper primordial en la salvaguarda del patrimoni cultural xilè: Violeta Parra.
Apassionada per la cançó xilena i guitarrista precoç, Violeta Parra comença molt jove a cantar en bars i cabarets. Al 1953 emprèn un viatge a les zones més remotes de Xile. El seu objectiu és recopilar la major quantitat possible de cançons populars. Viatja per tot el país amb un quadern de notes i una gravadora. Cada cop que arriba a un poble, fa la mateixa pregunta: “Qui sap les cançons d’ací?”. Així és com rescata de l’oblit desenes de cançons folklòriques i com revela als xilens la riquesa de la seva pròpia cultura.