HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

dimarts 18 d’agost de 2020

EL VENDEDOR DE TABACO

(DER TRAFIKANT)

Nikolaus Leytner. Àustria/Alemanya, 2019

amb: Simon Morzé, Bruno Ganz, Johannes Krisch i

Emma Drogronova

VO en alemany amb subtítols en castellà. 117 minuts

Basada en la novel·la de Robert Seethaler, El vendedor de

tabaco és un meravellós retrat del famós psicoanalista Sigmund

Freud, ambientat a Viena amb l’inici de l’ocupació

nazi com a rerefons.

Dirigida amb encert per l’austríac Nikolaus Leytner, El vendedor

de tabaco és una mostra de com el cinema pot servir

de vehicle per contar vàries històries des de múltiples

perspectives. La pel·lícula és, a més, un gran exemple

d’adaptació literària, ja que el director ha sabut traslladar

l’atmosfera de la novel·la a la gran pantalla sense perdre

una engruna d’intimisme quant als personatges principals

es refereix. La història està narrada des de la perspectiva

de Franz, un jove que arriba a Viena per treballar en un

estanc, on coneix un dels seus clients més especials, Sigmund

Freud. A poc a poc tots dos personatges forgen una

particular amistat en què el jove escolta els savis consells

del famós psicoanalista. Però les coses estan canviant i els

darrers esdeveniments fan sospitar fets que alteraran el

rumb de les seves vides. L’ocupació de les tropes nazis és

imminent i l’estanc començarà a patir les conseqüències

d’admetre jueus entre els seus clients habituals.

 

TRÀILER                                            CINE 2000


dimarts 25 d’agost de 2020

LOS MISERABLES

(LES MISERABLES)

Ladj Ly. França 2019

amb: Damien Bonnard, Alexis Manenti, Djebril Zonga,

Issa Perica i Al-Hassan Ly

VO en francès amb subtítols en castellà. 104 minuts

 

La trajectòria del realitzador Ladj Ly, nominat als premis

César i membre del col·lectiu Kourtrajme, està sent gairebé

tan revolucionària com els seus treballs. La seva primera

pel·lícula ha estat definida per la crítica com «un cop de

puny a nivell social que fa trontollar la mateixa República

Francesa».

Inspirant-se en els aldarulls de 2005, la pel·lícula explora

el Montferneuil actual, és a dir, el mateix escenari que Victor

Hugo va utilitzar com a decorat en un passatge de Los

miserables.

Han transcorregut més de 150 anys des de llavors, però

les similituds entre els enfadats joves encaputxats d’avui i

el personatge de Gavroche no poden ser més clares.

Stéphane acaba d’incorporar-se a la Brigada de Lluita contra

la Delinqüència (BAC en francès) de Montferneuil, un

suburbi a l’est de París. Allà coneix Chris i Gwada, dos

companys amb molta experiència i no triga a descobrir

que les bandes del barri no s’avenen gaire. Durant un

arrest es veuen desbordats, mentre un dron filma tots els

seus moviments.

«Tot esclata a causa d’un dron. O gràcies a un dron, el que

manipula un jove introvertit i mitjançant el qual enregistra per

atzar la poca traça d’un policia que està a punt de costar-li la

vida a un altre jove. I a partir d’aquí, la caça i captura del noi

perquè aquestes imatges ajudin a salvar el feble ecosistema del

barri o, pel contrari, el facin esclatar a trossos enmig d’un gran

caos urbà.»

 

TRÀILER                                         EL PERIÓDICO



dimarts 7 de juliol de 2020
Bon Joon-Ho. Corea del Sud, 2019
amb: Song Kang Ho, Lee Sun Kyun, Cho Yeo Jeong, Chai Woo Shik i Park So Dam
VO en coreà amb subtítols en castellà. 131 minuts

Tota la família de Ki-Taek es troba a l’atur i s’interessa molt pel tren de vida de la riquíssima família Park. Un dia, el seu fill aconsegueix que el recomanin per donar classes particulars d’anglès a casa dels Park. És l’inici d’un engranatge incontrolable, del qual ningú no en sortirà indemne.
Novament la societat dividida en dues categories socials, no solament antagòniques, sinó condemnades a l’explotació, la humiliació i la por. I, com no podia ser d’una altra manera, aquella estranya obsessió per les clavegueres, els túnels i les vides ocultes.
La pel·lícula conta la història de dues famílies idèntiques.
Això sí, l’una viu en una casa de gamma alta i l’altra, en un soterrani enfonsat en un obscur forat. I així fins que tot es confon i aquesta faula sinistra es torna el més terrorífic dels relats sobre la identitat. Però perfectament real. El resultat és tan precís i proper que neguiteja tant com entreté. Sorprèn la seva posada en escena, sempre en el límit del ver-semblant, sempre en el punt exacte en què tragèdia i comèdia es fonen; i entusiasma la seva facilitat per fer mal. Pensàvem que era el capitalisme i es tractava només de
l’Apocalipsi.

TRÀILER                                                                 METRÓPOLI


dimarts 14 de juliol de 2020
Ken Loach. Gran Bretanya, 2019
amb: Debbie Honeywood, Kris Hitchen, Rhys Stone I Katie Proctor
VO en anglès amb subtítols en castellà. 101 minuts

Un pare de família de classe obrera, en l’àmbit dels falsos autónoms, amb un treball i un horari fix i extenuant. Una mare que té cura d’avis i malalts. Treballant de sol a sol en
ple segle XXI.
Allunyada de les seves obres més retòriques en la dicotomia entre el bé i el mal, aquesta vegada la parella artística formada per Loach i el seu guionista habitual, Paul Laverty, ha compost un retrat de personatges admirable on cadascú troba, al llarg del relat, un camí cap a la defensa de les seves actituds. Uns, és clar, amb més convicció que d’altres. Són les febleses de l’ésser humà, és la desesperació social davant
de la pèrdua de drets socials i laborals històricament conquerits.
La visceralitat de Loach i la seva perpètua intenció de canviar el món apareixen aquí amb emocionant tendresa, exposades per un grup d’admirables actors no gaire coneguts. En un món on a un autònom li està prohibit posar-se malalt, el desastre és a tocar. I no es tracta de que Loach abusi del “miserabilisme” o forci la tragèdia. Es tracta de retratar una realitat, de vegades esquerpa, que no acabem d’entreveure perquè ens trobem massa ocupats treballant.

TRÀILER                                                                          EL PAÍS


dimarts 21 de juliol de 2020
Greta Gerwig. Estats Units, 2019
amb: Saoirse Ronan, Emma Watson, Florence Puch, Eliza Scanlen, Laura Dern, Timothée Chalamet i Meryl Streep
VO en anglès amb subtítols en castellà. 135 minuts

En plena era del moviment Me too, molts es qüestionaren si Mujercitas era o no feminista i una novel·la de creixement i evolució personal, però també un model de con-
ducta per a senyoretes de casa bona.
No és casualitat que aquesta nova versió cinematogràfica arribi ara, en un moment clau per a la sonoritat i visibilitat de la lluita pels drets de les dones. De fet les quatre actrius
que interpreten les germanes March guarden certes similituds psíquiques i físiques amb els seus personatges. Totes són dones empoderades, fortes i independents que lluiten per aconseguir realitzar els seus somnis en un món patriarcal que no els hi posa les coses gens fàcils.
Els temes que tracta el llibre són l’art, els diners, l’ambició i la creació, i la forma en què tot això interactua amb el fet de ser dona. Fa 150 anys que Jo, Meg, Amy i Beth March són referents per les noies de mig món, però l’atrevida història de Mujercitas reviu ara amb un ressò peculiar de la mà de Greta Gerwig i Saoirse Ronan, que li atorguen al clàssic un aire més combatiu i feminista. Una força que queda plasmada a la fi de la pel·lícula, en el discurs en què Jo denuncia que la societat relegui les dones a una ambició merament romàntica.

TRÀILER                                                       LA VANGUARDIA


dimarts 28 de juliol de 2020

Sam Mendes. Gran Bretanya/Estats Units, 2019
amb: George MacKay, Dean-Charles Chapman, Colin Firth, Mark Strong i Benedict Cumberbath
VO en anglès amb subtítols en castellà. 118 minuts

Més enllà del valor tècnic i dramàtic i de l’extraordinària forma de compondre en moviment del director de fotografia Roger Deakins, la veritat és que 1917 és una de les pel·lícules que més i millor justifiquen l’ús d’un únic pla-seqüència, ja que el seu ús està en consonància amb la sensació tan directa i brutal de comunicar l’angúnia del combatent en temps real, sense alè, ja sigui en les angostes trinxeres o camp a través, entre xarxes de filferro de pues, envoltat de cadàvers d’homes i animals, dins del cràter foradat per un obús, perdut entre les runes d’una ciutat bombardejada o caient pels ràpids d’un riu.
La història és mínima. Allò que importa és l’experiència del viatge que li serveix a Mendes per reflectir una guerra —la primera contesa mundial— sense cap mena d’èpica, amb més fang que glòria, sense herois ni dolents. Dos soldats britànics han de recórrer una zona al descobert per a avisar un destacament que no entri en combat, ja que els alemanys els han parat una trampa. Dues hores dura el viatge i en aquell temps agobiant un dels protagonistes introdueix la seva mà ferida en les entranyes d’un soldat
mort, una rata immensa a la recerca de menjar provoca una explosió, un avió derribat cau fantasmagòricament, una noia francesa s’amaga en una casa destrossada amb
un nadó que no és el seu i en un bosc es repleguen els combatents per a escoltar una bonica cançó i oblidar, per uns moments, que no estan en guerra.

TRÀILER                                                                         EL PERIÓDICO