dimarts 8 de novembre de 2016

EL NOMBRE DEL BAMBINO

(IL NOME DEL FIGLIO)

Francesca Archibugi. Itàlia, 2015

amb: Valeria Golino, Luigi Lo Cascio, Rocco Papaleo, Alessandro Gassman i Micaela Ramazzotti

VO en italià amb subtítols en castellà. 94 minuts

<<És la versió italiana d’una producció francesa d’èxit, Le prénom (El nombre, 2012). La trama arrenca amb la discussió entre un grup d’amics sobre el nom que un pare vol posar-li al seu fill. La versió italiana és sens dubte més moguda, amb personatges més compulsius. Algun d’ells, a força d’estar connectat amb el món a través del mòbil, sembla oblidar el seu cercle familiar i el d’amics. La pel·lícula , però, és positiva en el sentit que l’amistat està per damunt de tot i, per intenses que siguin les discussions, el lligam acaba mantenint-se.>>

                                                        EL CINE EN LA SOMBRA

<<Transforma una obra burgesa, autocrítica però al mateix temps autocomplaent, en una amarga (i còmica) crònica de la descomposició de la societat pretesament intel·lectual italiana. Vodevil oral, despulla de causticitat felliniana aquelles vetllades en patis de La gran belleza. En el seu lloc obre una lleugera porta de terrassa (La terraza d’Ettore Scola, per descomptat) a una Roma que va apagant-se en anàleg i paral·lel transitar a l’enfosquiment d’aquesta trobada d’amics que comença com una comèdia innocent i acaba en els dominis d’Un dios salvaje.>>

                                                        FOTOGRAMAS

TRÀILER

També es projectarà el dilluns 7 de novembre en 2 sessions: 17:00 i 19:00 h

dimarts 15 de novembre de 2016

EL NOVATO (LE NOUVEAU)

Rudi Rosenberg. França, 2015

amb: Raphaël Ghrenassia, Joshua Raccah, Géraldine Martineau, Guillaume Cloud Roussel i Johanna Lindstedt

VO en francès amb subtítols en castellà. 81 minuts

Si hi ha una cinematografia que contempli un ventall ampli de sensibilitats en el retrat de l’adolescència és sens dubte la francesa. No és d’estranyar, per tant, que, en un país en el que fins i tot les adaptacions de clàssics tant populars com El pequeño Nicolás mantenen una certa dignitat, sorgeixi una pel·lícula com El novato, capaç de combinar les virtuts clàssiques del cinema d’autor europeu amb la nova comèdia americana que va triomfar durant la passada dècada.

L’efervescència dels seus (en la major part dels casos, debutants) actors i actrius és un dels punts forts d’El novato, una virtut que Rosenberg ja exhibia en els seus curts previs.

El novato no es diferencia massa de qualsevol comèdia americana (per exemple, en l’ús dels interludis musicals), però aviat deixa entreveure una profunda humanitat, així com una extraordinària habilitat per recrear vivament les sensacions pròpies de l’adolescència, exposades amb un optimisme que no rebutja ni traeix la complexitat d’allò real, ni tampoc no oblida el dolor que sol acompanyar als processos d’adaptació a un nou entorn vital.>>

TRÀILER                    CAIMAN CUADERNOS DE CINE

També es profectarà el dilluns 14 de novembre en 2 sessions: 17:00 i 19:00h

dimarts 22 de novembre de 2016

MIDIENDO EL MUNDO

(DIE VERMESSUNG DER WELT)

Detlev Buck. Alemanya, 2012

amb: Albrecht Abraham Schuch, Florian David Fitz, Aaron Denkel, Lennart Hänsel, Vicky Krieps I Baldanpurev Sambuu

VO en alemany amb subtítols en castellà. 119 minuts

Retrata alguns dels episodis més rellevants en la vida del geògraf Alexander Von Humboldt i del matemàtic Carl Friedrich Gauss. Alexander Von Humboldt (1769-1859) fou geògraf, astrònom, explorador i naturalista, especialista en zoologia, etnografia, vulcanologia, botànica i ornitologia: és un dels pares de la geografia moderna. Carl Friedrich Gauss (1777-1855) també fou astrònom però, sobretot, està cosiderat un dels matemàtics més importants de la història contemporània.

Ambdós personatges donarien sens dubte per a pel·lícules independents sobre la seva vida i obra. Però Midiendo el mundo prefereix parlar dels dos en paral·lel. El títol els relaciona en el sentit que ambdós, des de diferents perspectives i classe social –Von Humboldt era de llinatge distingit i Gauss de família pobre-, s’obstinaren en mesurar el món a través de la geografia i les matemàtiques. De manera que el film és un biopic doble, interessant en les seves simetries sobre dues experiències personals marcades pel mateix afany de coneixement i desenvolupament científic.

TRÀILER                                                 DIRIGIDO

També es projectarà el dilluns 21 de novembre en 2 sessions: 17:00 i 19:15h

dimarts 29 de novembre de 2016

LOBO (THEEB)

Naji Abu Nowar. Jordània, 2014

amb: Jack Fox, Huseein Salameh, Hassan Mutlag I Jacir Eid

VO en àrab amb subtítols en castellà. 100 minuts

L’acció se situa a l’Aràbia de 1916. L’imperi britànic avança davant la decadència dels otomans. Aquest període històric ha estat abordat en diverses ocasions per cineastes occidentals, però el film d’Abu Nowar aporta una perspectiva desconeguda i necessària que procedeix de l’altre costat: la dels autòctons, la de la gent del desert.

En la seva missió per conquerir aquest territori inhòspit, un oficial de l’exèrcit anglès arriba per obrir-se camí entre les dunes. Una família de beduïns li servirà de guia. El més petit del clan, Theeb (“lobo”, en castellà), observa encuriosit l’estranger. Les seves maneres, els sofisticats artefactes que guarda dins la seva maleta són un enigma fascinant pel nen.

No es tracta d’un violent xoc de civilitzacions, sinó de la trobada de dos mons contraposats que, de sobte, es necessiten l’un a l’altre. Lobo és una producció visualment majestuosa i despullada d’ostentacions innecessàries on el desert es representa com un escenari salvatge regit pels seu propis codis. Malgrat que en plena Primera Guerra Mundial les conseqüències del conflicte comencen a sacsejar aquell immens paisatge que escapava a les cartografies occidentals, prevalen els valors locals i inalterables al pas dels forasters.

TRÀILER                                       CAIMÁN CUADERNOS DE CINE

dimarts 4 d’octubre de 2016

JULIETA

Pedro Almodóvar. Espanya, 2016

amb: Emma Suáre, Adriana Ugarte, Daniel Grao, Inma Cuesta, Michelle Jenner i Darío Grandinetti

VO en castellà. 96 minuts

Julieta parla de la lluita d’una mare per sobreviure a la incertesa. Parla també del destí, del complex de culpa i d’aquell misteri insondable que ens fa abandonar les persones que estimem, esborrant-les de la nostra vida com si mai no haguessin significat res, com si no haguessin existit.

<<Julieta és la meva pel·lícula més austera, més sòbria i més continguda. En totes les altres, malgrat que el drama podia ser molt dur, intervenien elements del melodrama que aquí he arrencat de soca-rel. A Julieta ningú no canta, no hi ha humor. No sé si a partir d’ara l’austeritat serà el camí a seguir, però sí que tinc la impressió que amb aquesta pel·lícula acabo una etapa i en començo una altra.

Aquesta és la història d’un fracàs. Julieta veritablement no s’ha equivocat, no hi ha motius perquè la seva filla l’abandoni; és d’una educació laica, però està abocada a un sentiment de culpa brutal, el que no deixa de ser molt misteriós. És una contradicció que es troba també dintre meu, i que segur que té a veure amb la cultura catòlica a la que pertanyem, la culpa i el càstig. He tractat d’evitar-ho però no me n’he sortit. Hi ha un moment en què la història m’obligava a seguir per aquí, i això és  gairebé el que més m’agrada de la pel·lícula: la història del fracàs d’aquesta dona.>>

TRÀILER                                       PEDRO ALMODÓVAR

dimarts 11 d’octubre de 2016

EL ABRAZO DE LA SERPIENTE

Ciro Guerra. Colòmbia, 2015

amb: Nibio Torres, Antonio Bolívar Salvador, Jan Bijvoet, Brionne Davis i Jauenkü Miguee

VO en castellà, portuguès i llengues indígenes amb subtítols en castellà. 125 minuts

Karamakate, un poderós xaman amazònic i darrer supervivent del seu poble, viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva. Anys de solitud l’han convertit en chullachaqui, una pellofa buida d’home, sense emocions ni records.

La seva vida buida dóna un tomb el dia en què al seu cau remot arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una misteriosa planta capaç d’ensenyar a somiar. Karamakate accedeix a acompanyar l’Evan en la seva recerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en què passat, present i futur es confonen, i en què el bruixot anirà recuperant els seus records perduts.

<<Més que per col·locar en el centre de la narració un natiu, o per reproduir les diferents llengües amazòniques que escoltem al llarg de la pel·lícula, El abrazo de la serpiente troba la seva riquesa en aquella recerca d’una forma de representació indígena que no sols s’articula en la seva estructura temporal o en la innegable naturalesa mitològica dels dos viatges que se’ns narren. La coexistència de la màgia/intuïció al costat de la crònica/raó simbolitza la topada entre dos mons que, per una vegada i gràcies a l’actitud oberta de Theo i Evan, dialoguen des de la mateixa posició i són qüestionats des de dues maneres d’entendre la vida igual de vàlides.>>

TRÀILER                         CAIMÁN-CUADERNOS DE CINE

dimarts 18 d’octubre de 2016

EL REY DE LA HABANA

Agustí Villaronga. Espanya, 2015

amb: Maykol David Tortolo, Yordanka Ariosa, Héctor Medina i Chanel Terrero

VO en castellà. 120 minuts

Després de fugir d’un correccional, Reinaldo intenta sobreviure als carrers de l’Havana de finals dels 90, una de les pitjors dècades per a la societat cubana. Esperances, desencisos, rom, bon humor i sobretot la fam l’acompanyen en el seu passeig, fins que coneix Magda i Yunisleidy, també supervivents com ell. Entre els braços d’una i de l’altra intentarà evadir-se de la misèria material i moral que l’envolta, vivint al límit l’amor, la passió, la tendresa i el sexe més desvergonyit.

<<Dóna una visió desequilibrada i exagerada d’una de les èpoques més convulses de la història cubana: la del Periode Especial en Temps de Pau, que durant els anys 90 va dur els seus habitants a una cruïlla difícil de resoldre. El somni de la Revolució s’esvaïa a poc a poc. Els més joves, i sobretot els de les classes socials més baixes, es veien abocats a una forma de vida presidida per la fam i les carències de tota mena. Això no obstant, el cubà, que es tràgic per natura, posseeix una vitalitat i una alegria innates que transcendeixen el drama.

Aquesta pel·lícula pretén donar veu als sense veu. I ho fa sense passar pel filtre del raonable o intel·lectual que està completament al marge de les seves vides. Són vides institives, salvatges i amb humor, malgrat les seves situacions terribles.>>

TRÀILER                                       AGUSTÍ VILLARONGA