dimarts 10 de
setembre de 2013
Isabel Coixet.
Espanya, 2013
amb: Candela Peña i Javier Cámara
VO en castellà. 108 minuts
Barcelona 2017. Una parella
es retroba després de cinc anys de no veure’s i d’haver passat per unes
circumstàncies difícils en les seves vides. Quan senten que el passat ja no té
importància, de sobte torna. Les ferides no tancades romanen sempre obertes.
<<Els personatges de Candela Peña i Javier Cámara són molt específics,
tenen una problemàtica concreta, i també representen dues maneres de veure el
món, en general. I són dues formes d’enfrontar-se al dolor: d’una manera
visceral, i d’una altra més cerebral. Hipotèticament, aquesta manera cerebral
et protegeix més de tot el que passa.
Jo comparteixo coses d’ell i d’ella. Són una parella
que s’estimen molt, que, durant cinc anys, han intentat no pensar l’un en
l’altre i refer la seva vida. Però, quan sembla que ho han aconseguit, hi ha
coses que no s’han tancat i que estan obertes i que, això sí, s’han de parlar.
La pel·lícula no acaba amb ells enamorant-se novament i tornant a reviure allò
que van viure, però el fet que puguin parlar les coses ja és molt.
Malgrat tenir una altra vida, hi ha coses que no
s’acaben. I el fet que no s’acabin no vol dir que et facin patir. Hom ha de
viure amb les coses del passat, però pots pensar en elles sense patir. Pots
col·locar-les. Són la teva vida i la teva motxilla, el teu codi genètic.>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada