dimarts 17 de juny de
2014
Ulrich Seidl.
Àustria /Alemanya/França, 2012
amb: Melanie Lenz, Joseph Lorenz, Verena Lehbauer, Johanna
Schmid, Michael Thomas i Vivian Bartsch
VO en alemany i anglès amb
subtítols en castellà. 120 minuts
Conta la història de Melanie,
de 13 anys, i del seu primer amor. Mentre Teresa, la seva mare, es troba de
vacances a Kènia (Paraíso:amor) i la
seva tieta (Paraíso:fe) dedica el
temps lliure a evangelitzar, la noia assisteix a un campament estrictament
destinat a noies joves amb problemes de sobrepès. Entre les classes de
gimnàstica i els consells dietètics, les baralles de coixins i la seva primera
cigarreta, Melanie s’enamora del metge, un home quaranta anys més gran que
ella. L’estima amb l’entrega del primer amor i intenta seduir-lo amb absoluta
innocència. El metge lluita contra la culpabilitat d’aquell amor, conscient de
la seva impossibilitat. Però Melanie havia imaginat un paradís molt diferent.
<<El paradís no és el decorat, sinó el desig del paradís, com passa en
les altres dues pel·lícules. Aquí es descriuen els somnis i els anhels d’unes
noies púbers sobre la vida, l’amor i la sexualitat. Melanie està grassa i per
aquest motiu no se sent segura de si mateixa i creu que l’home del que s’ha
enamorat la rebutja degut al seu aspecte físic. La corporalitat sempre té un
paper important en les meves pel·lícules. M’agrada filmar a flor de pell,
ensenyar els cossos sense adornaments. Sento que la bellesa es troba en allò
que és bonic. Després està la qüestió de les perverses pressions socials.>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada