dimarts 3 de juny de
2014
Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012
amb: Margarethe Tiesel, Peter Kuzungu, Inge Maux, Dunja
Sowinetz, Helen Brugat i Gabriel Nguma Mwarua
VO en alemany i anglès amb
subtítols en castellà. 120 minuts
A les platges de Kènia
anomenen “sugar mamas” a les europees que, a canvi d’una mica d’amor, asseguren
la subsistència a joves africans. Teresa, una austríaca de cinquanta anys i
mare d’una filla adolescent, decideix anar-se’n de vacances a aquell paradís de
l’exotisme. Busca amor, però passa d’un “beach boy” a l’altre, de desil·lusió
en desil·lusió, i acaba per rendir-se davant l’evidència: a les platges de
Kènica, l’amor és un producte comercial.
Paraíso: amor aborda amb una bona dosi d’umor el tema del turisme sexual, de
les dones entrades en anys i dels homes joves, del valor comercial de la
sexualitat, del poder unit al color de la pell, d’Àfrica i Europa, i de com es
passa d’explotat a explotador.
GLOSSARI
Beach boys:
joves africans que treballen a les platges de Kènia oferint clauers, passejades
en barca i safaris als turistes amb la fi de conèixer dones europees i
prostituir-se. Parlen anglès, alemany i francès. Les dones paguen pels seus
serveis amb diners o objectes de valor (motos, cotxes o cases). La majoria dels
beach boys somien amb viure a Europa.
Sugar mamas:
nom que es dona a Kènia a les europees que “mantenen” a joves africans: en
altres paraules, que paguen pels seus serveis sexuals.
Petó mzungu:
nom que es dona a Kènia al petó amb llengua, tan poc habitual com el sexe oral
amb dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada