EL MÈTODE ULRICH SEIDL
El principi bàsic del mètode és el següent: rodar una pel·lícula de ficció
com si es tractés d’un documental per a integrar els instants reals, l’efecte
sorpresa i l’imprevist en els elements ficticis.
No s’utilitza un guió a l’ús: les
diverses escenes estan descrites amb detall però no tenen diàlegs. El guió es
modifica i enriqueix constantment durant el rodatge.
El repartiment està format per
actors professionals i no professionals. Idealment, els papers es distribueixen
de forma que l’espectador no noti la diferència.
Durant el rodatge, els actors
treballen sense guió. Els diàlegs i les escenes s’improvisen amb els actors.
El rodatge s’efectua
cronològicament, permetent el desenvolupament de l’acció i mantenint totes les
opcions obertes per a la finalitat de la pel·lícula.
Es roda en el lloc on transcorre
l’acció. Només hi ha música si forma part íntegra de l’escena.
El principi de “mètode obert”
aplicat durant el rodatge també és vàlid per al muntatge. Es reescriu la
pel·lícula en la taula de muntatge mentre s’avaluen i es descarten preses. El
muntatge és necessariament llarg per a poder distingir el possible de
l’impossible. En el cas de Paraíso,
un llargmetratge ha esdevingut una trilogia, tres pel·lícules independents que
es completen.
Les pel·lícules d’Ulrich Seidl, a
més d’escenes de ficció, també inclouen “quadres”, preses amb un enquadrament
fix en què els actors miren directament a càmera.
SOBRE EL TERME QUE DÓNA NOM A LA TRILOGIA
<<En un sentit bíblic, el paradís és la promesa d’un estat de felicitat
permanent, però en la indústria turística ha esdevingut un terme sobreutilitzat
que evoca un desig de sol, mar , llibertat, amor i sexe. En aquest sentit, la
paraula és aplicable a les tres històries, ja que descriuen la trajectòria
vital de tres dones que intenten fer realitat els seus somnis.>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada