dimarts 3 de setembre
de 2013
Pedro Almodóvar.
Espanya, 2012
amb: Antonio de la
Torre, Hugo Silva, Migul Ángel Silvestre, Laya Martí, Javier
Cámara, Lla Dueñas, Cecilia Roth, Guillermo Toledo, Paz Vega, Blanca Suárez,
Penélope Cruz i Antonio Banderas
VO en castellà. 91 minuts
Un grup de personatges
diversos viu una situació de risc dins d’un avió que es dirigeix a Mèix D.F.
<<Un avió s’enlaira de Barajas a mitja tarda. Hora i mitja després
observem que els passatgers de classe turista van tots misteriosament dormits i
els de classe preferent estan tensos intuint que passa alguna cosa.
Els viatgers de la classe preferent són una parella
que s’acaba de casar, rebentats per la festa del seu casament, un financer
estafador, sense escarafalls en els negocis i pare afligit per l’abandó de la
seva filla, un consumat seductor amb penediments que intenta acomiadar-se d’alguna
de les seves conquestes, una vident rural, una reina de la premsa del cor i un
mexicà que amaga un gran secret, cadascú amb projectes de feina o de fugida cap
a Mèxic D.F. Tots amaguen algun secret, no únicament el mexicà. La indefensió
davant el perill provoca entre els passatgers i la tripulació una catarsi
generalitzada que acaba esdevenint la millor manera de fugir de la idea de la
mort.
De nit, l’avió aterra de manera improvisada en un
aeroport fantasma construït en plena planura manxega. Tots els passatgers han
ingerit algun tipus d’elixir. La diferència es troba en què els de classe
turista han estat drogats amb ansiolítics per ordre dels pilots, que ,
d’aquesta manera, s’estalvien les protestes i les queixes de la classe
majoritària. I els de classe business són narcotitzats utilitzant una vella
combinació dels anys 80, l’aigua de València (cava, vodka i suc de taronja)
barrejada amb una bona dosi de mescalines sintètiques. Una barreja que torna la
gent més social, desinhibeix i excita sexualment. A més de recordar i retre
homenatge a un dels moments de major llibertat, els anys 80, el còctel té la
funció d l’elixir que prenen els personatges en la literatura clàssica i que
dóna lloc a comportaments extraordinaris que d’altra banda no haurien estat possibles.
La pel·lícula no és una comèdia realista, ni
surrealista, ni neorealista, sinó una comèdia irreal i metafòrica. El relat
transcorre majoritàriament en un indret hipnòtic i laberíntic: el cel sobre
Toledo. El vol dona voltes i voltes, no és difícil trobar-hi una metàfora de la
societat espanyola, comandada per l’actual gover, que viu una situació de risc
permanent, i que es veu obligada a un aterratge d’emergència, sense saber quan
ni on es produirà. Des que la rodàrem, el valor metafòric de la pel·lícula ha
augmentat amb els darrers esdeveniments que sacsegen la classe política i les
institucions espanyoles.>>
