dimarts 29 de juliol de 2014

NEBRASKA

Alexander Payne. Estats Units, 2013

amb: Bruce Dern, Will Forte, June Squibb, Bob Odenkirk i Stacy Keach

VO en anglès amb subtítols en castellà. 115 minuts

Aquesta és la història de la família Grant de Hawthorne, Nebraska. L’obstinat i taciturn Woody està de tornada de la vida i possiblement hagi esdevingut un vell inútil, però creu que té una darrera oportunitat de marcar la diferència: un avís de que ell és l’afortunat guanyador d’un concurs milionari.

Per a reclamar la seva fortuna, Woody insisteix en què ha d’arribar ràpidament a l’oficina de l’empresa de sortejos a Lincoln, Nebraska, un viatge de 750 milles que sembla poc realista tenint en compte que amb prou feines pot creuar el carrer, almenys sense aturar-se a fer una copa. Preocupat per l’estat mental del seu pare, l’acompanyarà a contracor el seu fill David en un viatge que sembla econòmicament inútil a primera vista.

Tanmateix, el seu estrany viatge esdevé una mena de moderna odissea familiar quan s’hi afegeixen la seva dona i el seu altre fill, que contemplen Woody con un heroi.

Filmada en cinemascope blan i negre que reflecteix la bellesa obscura d’un petit poble d’Estats Units i els elevats contrastos d’humor i angoixa, la pel·lícula dóna resposta a les preguntes sobre els arrels i els enigmes de la família, la il·lusió, la dignitat i l’autoestima en un guió sobre la salvació.

TRÀILER

EL MÈTODE ULRICH SEIDL

El principi bàsic del mètode  és el següent: rodar una pel·lícula de ficció com si es tractés d’un documental per a integrar els instants reals, l’efecte sorpresa i l’imprevist en els elements ficticis.

No s’utilitza un guió a l’ús: les diverses escenes estan descrites amb detall però no tenen diàlegs. El guió es modifica i enriqueix constantment durant el rodatge.

El repartiment està format per actors professionals i no professionals. Idealment, els papers es distribueixen de forma que l’espectador no noti la diferència.

Durant el rodatge, els actors treballen sense guió. Els diàlegs i les escenes s’improvisen amb els actors.

El rodatge s’efectua cronològicament, permetent el desenvolupament de l’acció i mantenint totes les opcions obertes per a la finalitat de la pel·lícula.

Es roda en el lloc on transcorre l’acció. Només hi ha música si forma part íntegra de l’escena.

El principi de “mètode obert” aplicat durant el rodatge també és vàlid per al muntatge. Es reescriu la pel·lícula en la taula de muntatge mentre s’avaluen i es descarten preses. El muntatge és necessariament llarg per a poder distingir el possible de l’impossible. En el cas de Paraíso, un llargmetratge ha esdevingut una trilogia, tres pel·lícules independents que es completen.

Les pel·lícules d’Ulrich Seidl, a més d’escenes de ficció, també inclouen “quadres”, preses amb un enquadrament fix en què els actors miren directament a càmera.

SOBRE EL TERME QUE DÓNA NOM A LA TRILOGIA

<<En un sentit bíblic, el paradís és la promesa d’un estat de felicitat permanent, però en la indústria turística ha esdevingut un terme sobreutilitzat que evoca un desig de sol, mar , llibertat, amor i sexe. En aquest sentit, la paraula és aplicable a les tres històries, ja que descriuen la trajectòria vital de tres dones que intenten fer realitat els seus somnis.>>

ULRICH  SEIDL

dimarts 3 de juny de 2014

PARAÍSO: AMOR

Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012

amb: Margarethe Tiesel, Peter Kuzungu, Inge Maux, Dunja Sowinetz, Helen Brugat i Gabriel Nguma Mwarua

VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

A les platges de Kènia anomenen “sugar mamas” a les europees que, a canvi d’una mica d’amor, asseguren la subsistència a joves africans. Teresa, una austríaca de cinquanta anys i mare d’una filla adolescent, decideix anar-se’n de vacances a aquell paradís de l’exotisme. Busca amor, però passa d’un “beach boy” a l’altre, de desil·lusió en desil·lusió, i acaba per rendir-se davant l’evidència: a les platges de Kènica, l’amor és un producte comercial.

Paraíso: amor aborda amb una bona dosi d’umor el tema del turisme sexual, de les dones entrades en anys i dels homes joves, del valor comercial de la sexualitat, del poder unit al color de la pell, d’Àfrica i Europa, i de com es passa d’explotat a explotador.

GLOSSARI

Beach boys: joves africans que treballen a les platges de Kènia oferint clauers, passejades en barca i safaris als turistes amb la fi de conèixer dones europees i prostituir-se. Parlen anglès, alemany i francès. Les dones paguen pels seus serveis amb diners o objectes de valor (motos, cotxes o cases). La majoria dels beach boys somien amb viure a Europa.

Sugar mamas: nom que es dona a Kènia a les europees que “mantenen” a joves africans: en altres paraules, que paguen pels seus serveis sexuals.

Petó mzungu: nom que es dona a Kènia al petó amb llengua, tan poc habitual com el sexe oral amb dones.

TRÀILER

dimarts 10 de juny de 2014

PARAÍSO: FE    

Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012

Amb: Maria Hoffstätter i Nabil Saleh

VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

A Paraíso: fe Ulrich Seidl explora el que significa portar una creu. Per Anna Maria, una especialista en raigs X, el paradís és Jesús. Dedica les seves vacances a predicar, anant de porta en porta per tota Viena amb una figura de la Verge Maria de 40 centímetres d’alt.

Però un bon dia, després d’una llarga absència, el seu marit, un musulmà egipci en cadira de rodes, torna a casa i la vida d’Anna Maria descarrila. Els crits s’uneixen als himnes i als precs. La pel·lícula narra el via crucis d’un matrimoni i descriu els anhels amorosos d’una dona. Davant la seva frustració sexual i els seus profunds desitjos reprimits, la protagonista cerca la felicitat en el seu amor espiritual per Jesús, a qui finalment també distja com a home terrenal.

GLOSSARI

La Verge itinerant o Madonna itinerant es refereix al costum d’alguns catòlics devots de dur una figura de la Verge Maria, amb suposats poders curatius, de casa en casa. Els membres de la Legió de Maria són els que més s’entreguen a aquesta forma d’adoració a la Verge. Entre les quasi 4.000 figures que circulen a Àustria, la Madonna amb la rosa mística és la més popular. Aquesta representació de 40 centímetres d’alt és la que s’ha utilitzat per al rodatge de la pel·lícula amb el vistiplau de l’Església Catòlica.

TRÀILER

dimarts 17 de juny de 2014

PARAÍSO: ESPERANZA

Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012

amb: Melanie Lenz, Joseph Lorenz, Verena Lehbauer, Johanna Schmid, Michael Thomas i Vivian Bartsch

VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

Conta la història de Melanie, de 13 anys, i del seu primer amor. Mentre Teresa, la seva mare, es troba de vacances a Kènia (Paraíso:amor) i la seva tieta (Paraíso:fe) dedica el temps lliure a evangelitzar, la noia assisteix a un campament estrictament destinat a noies joves amb problemes de sobrepès. Entre les classes de gimnàstica i els consells dietètics, les baralles de coixins i la seva primera cigarreta, Melanie s’enamora del metge, un home quaranta anys més gran que ella. L’estima amb l’entrega del primer amor i intenta seduir-lo amb absoluta innocència. El metge lluita contra la culpabilitat d’aquell amor, conscient de la seva impossibilitat. Però Melanie havia imaginat un paradís molt diferent.

<<El paradís no és el decorat, sinó el desig del paradís, com passa en les altres dues pel·lícules. Aquí es descriuen els somnis i els anhels d’unes noies púbers sobre la vida, l’amor i la sexualitat. Melanie està grassa i per aquest motiu no se sent segura de si mateixa i creu que l’home del que s’ha enamorat la rebutja degut al seu aspecte físic. La corporalitat sempre té un paper important en les meves pel·lícules. M’agrada filmar a flor de pell, ensenyar els cossos sense adornaments. Sento que la bellesa es troba en allò que és bonic. Després està la qüestió de les perverses pressions socials.>>

TRÀILER                                                          ULRICH SEIDL

dimarts 6 de maig de 2014

LA VIDA DE ADÈLE

(LA VIE D’ADÈLE)

Abdellatif Kechiche. França, 2013

amb: Léa Seydoux, Adèle Exarchopolulos, Salim Kechiouche, Mona Walravens, Jérémie Laheurte i Alma Jodorowsky

VO en francès amb subtítols en castellà. 175 minuts

Kechiche persegueix amb la seva càmera les memorables Léa Seydoux i Adèle Exarchopoulos, filma amb passió les seves mirades furtives, els seus llavis tremolosos, els seus cossos àvids de plaer i de desig, fins a aconseguir arravatar als seus personatges respectius els acords més íntims. Potser el secret resideixi en l’intens i rigorós exercici estilístic que la pel·lícula desplega al llarg de les seves fugaces tres hores en la persecució infatigable, honesta i respectuosa d’aquella veritat física i emocional que la càmera acosnegueix captura en tots i cadascun dels fotogrames. Potser…

                                                  CAIMÁN. Cuadernos de Cine

El primer amor. Una vella història. La vida d’Adèle aconseguieix deixar-se arrossegar pel flux de la vida, atenta als gestos d’una adolescent que desperta al sexe, que descobreix l’amor i que en el procés alimenta els seus dubtes. No parlem de realisme, parlem d’autenticitat. Poc importa si les llargues, bellíssimes escenes de sexe entre Adèle i Emma responen als patrons de comportament de dues lesbianes o a la fantasia projectada d’un cineasta masculí. El que realment importa és que, al marge de la qüestió de gènere, respiren desig com poques vegades s’ha aconseguit en el cinema.

TRÀILER                                                      FOTOGRAMAS

Aquesta pel·lícula només es projectarà en 2 sessions:  17:00 i 20:20h

dimarts 13 de maig de 2014

NYMPHOMANIAC Volum 1

Lars von Trier. Dinamarca, 2013

amb: Charlotte Gainsbourg, Stellan Skarsgärd, Stacy Martin, Shia Labeouf, Christian Slater, Connie Nielsen i Uma Thurman

VO en anglès amb subtítols en castellà. 110 minuts

Joe desperta apallissada en un carreró fosc. Seligman, excèntric però amable, l’acull a casa seva. Ella decideix contar-li la història de la seva vida en vuit capítols, des de la seva iniciació sexual adolescent fins que descobreix que és nimfòmana, passant per la seva iniciació al sadomasoquisme o la seva relació amb P, a qui converteix en la seva deixebla.

Durant les prop de dues hores que dura la pel·lícula, una successió d’escenes narrades en flashback per una dona anomenada Joe evoca un seguit de situacions en les que ella fa l’amor amb nombrosos homes, mostrant per a l’ocasió tant els atributs físics d’ella com els d’ells. El personatge és el mateix, però la dóna que narra els episodis està interpretada per Charlotte Gainsbourg, mentre que els episodis en flashback d’aquest primer volum són interpretats per la jove i atractiva Stacy Martin.

Nymphomaniac volum 1 esdevé un pols entre una veu femenina que reclama el seu propi càstig per immoral i una veu masculina conciliadora disposada a comprendre-ho tot de la forma més civilitzada possible.

Polimòrfica i multiorgàsmica, Nymphomaniac sembla més interessada en els aspectes més existencials que en els morals de la protagonista i conté el persoatge més lluminós en la trajectoria cinematogràfica de Lars von Trier. Es tracta de Seligman, un home reprimit en matèria sexual, que intentarà enlluernar-la amb els seus coneixements enciclopèdics.

TRÀILER                                       CAIMÁN. Cuadernos de Cine