dimarts 25 de
novembre de 2014
Cate
Shortland.
Alemanya, 2012
amb: Saskia
Rosendahl, Nele Trebs, Ursina Lardi, Hans-Hochen Wagner, Kai Malina i André
Frid
VO en alemany amb subtítols en castellà. 109 minuts
<<La primera vegada que vaig llegir el llibre The dark room de Rachel Seiffert se’m va quedar gravat.
Les tres històries de la novel·la –narrades des del punt de vista d’una persona
jove que intenta trobar-li sentit a l’Alemanya feixista—feien que la narració
fos íntima i basada en l’experiència. Les lluites dels personatges són
profundes però també molt commovedores. Em vaig quedar fascinada per l’interior
de Lore, la protagonista: un lloc esgarrifós ple d’una estranya barreja de
seguretat i ambigüitat. Rachel escriu en fragments, en austeres observacions
sense comentaris. Era esgarrifós pensar en adaptar la seva novel·la al cinema,
ja que no arribava a cap tipus de conclusió, però em cridava l’atenció des del
punt de vista dels nens.
Lore i els seus germans són
els privilegiats fills d’un oficial d’alt rang de les SS involucrat en
assassinats en massa
a Bielorússia. Mentre que ells es distreuen amb els seus jocs, nens
de tota Europa estan sent sistemàticament assassinats. La família de Lore és
intocable fins que el seu pare torna el 1945 de l’est del país. El 1939, el
pare de Lore era un heroi de guerra però el 1945, quan la pel·lícula comença,
és considerat un criminal. La meva intenció era entendre com influeix això en
la ment d’un nen, com una persona creix sabent que aquells éssers tan propers a
ella han comés crims inimaginables i que el genocidi va tenir lloc enmig de la
seva “vida quotidiana”.>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada