dimarts 3 de febrer de 2015

DOS VIDAS   (ZWEI LEBEN)

Georg Maas. Alemanya, 2013

amb: Julianne Köhler, Liv Ullmann, Sven Nordin, Ken Duken, Julia Bache-Wig i Rainer Bock

VO en alemany i noruec amb subtítols en castellà. 97 minuts

Europa, 1990. El mur de Berlín acaba de ser enderrocat. Katrine va créixer a l’Alemanya de l’Est però viu a Noruega des de fa vint anys. És una “filla de la guerra” (fruit de la història d’amor entre una dona noruega i un soldat alemany en plena Segona Guerra Mundial). Gaudeix d’una família feliç al costat de la seva mare, el seu marit, la seva filla i la seva néta.

Però quan un advocat els demana a Katrine i a la seva mare que col·laborin com a testimonis en un judici contra l’estat noruec a favor dels nens de la guerra, ella es nega. Gradualment, tota una xarxa de secrets es van descobrint i els seus éssers estimats es veuen obligats a posicionar-se. ¿Què té més pes, la vida que han viscut junts o la mentida en què està basada?

<<En principi, el més fascinant del tema era la història en si mateixa, extremadament intrigant i conduint-nos contínuament a direccions imprevisibles. Mai no saps on es dirigeix. Just al començament és obvi que en la història hi ha un secret i volem descobrir-lo. Però només al final encaixen totes les peces com en un gran puzle.>>

TRÀILER                                                          GEORG  MAAS

Aquesta pel·lícula també es projectarà

Dilluns 23 de febrer, a les 17:00 i a les 19:00 h.

dimarts 13 de gener de 2015

CINEMA PARADISO

(NUOVO CINEMA PARADISO)

CÒPIA DIGITAL RESTAURADA AMB MOTIU DEL SEU 25è ANIVERSARI

Giuseppe Tornatore. Itàlia/França, 1988

amb: Philippe Noiret, Jacques Perrin, Salvatore Cascio, Antonella Atoli i Popella Maggio

VO en italià amb subtítols en castellà. 124 minuts

Salvatore, director de cinema consagrat, torna al seu poble natal per assistir al funeral del seu amic Alfredo, qui va ser el projectorista del cine local anomenat Nuovo Cinema Paradiso durant la seva infantesa a Sicília. Aviat els records del seu primer amor amb la bella Elena i de tots els capítols que marcaren la seva feliç infantesa tornen a la seva ment, connectant Salvatore amb la comunitat que va abandonar 30 anys enrere. El petit Toto no se separava del costat d’Alfredo, que col·leccionava en secret, com

si d’un tresor es tractés, tots els descarts que el capellà —màxim censor del poble— tallava de les pel·lícules projectades.

Un homenatge al cinema? Un melodrama a la italiana? Una estranya barreja d’Homer, Proust i la novel·la sentimental? Tot això i molt més és Cinema Paradiso, aquella pel·lícula que a la fi dels 80 va suposar la consagració de Giuseppe Tornatore i la implantació d’un cert cinema d’autor popular que a través dels anys s’ha anat consolidant. A mig camí entre Dino Risi i Bernardo Bertolucci, no s’ha de buscar en ella grans discursos sobre l’ocàs del cel·luloide (un tema que, tanmateix, va saber intuir amb impecable sentit de l’espectacle), sinó més aviat la continuïtat d’una certa tradició de cinema italià que desemboca aquí en rius de llàgrimes, però també en una excel·lència visual i dramàtica que reconverteix les intuïcions operístiques de El Gatopardo en una nissaga èpica.

Què pensar, si no, d’una pel·lícula que narra la història d’un nen fascinat pel projectorista del cine del seu poble, fins al punt que les seves posteriors relacions amb les dones no aconseguiran esborrar aquell record d’infantesa? D’una banda, Totó és un director de cinema turmentat que enyora la seva infantesa en un poble de Sicília, quan el malenconiós Alfredo li va ensenyar què era aquell art de les imatges dins de la senzilla cabina de projecció del Nuovo Cinema Paradiso; d’altra banda, l’adult emocionalment fracassat s’enfronta al nen que fou per posar en escena un retorn al passat de les pel·lícules, des d’un punt de vista tan cinematogràfic

com sentimental, ja que es tracta d’enyorar no tan sols el gaudi col·lectiu dins de les grans sales, sinó també el model narratiu que les va fer possibles.

Doncs bé, és aquí on Cinema Paradiso deixa de ser un artefacte pensat per la llagrimeta fàcil i esdevé un gran fresc sobre el propi passat del cinema italià. En ell convergeixen els secundaris de la gran comèdia dels 50 i 60, les claus del melodrama rural i fins i tot l’alè revisionista del cinema modern, per donar peu a un puzle de gran imaginació visual i conceptual.

TRÀILER                                                                  SENSACINE

TRÀILER 25 ANIVERSARI

NOTAS DE PRENSA

dimarts 20 de gener de 2015

EL EXTRAORDINARIO VIAJE

DE T. S. SPIVET (THE YOUNG

AND PRODIGIOUS T. S. SPIVET)

Jean Pierre Jeunet. França/Canadà, 2013

amb: Helena Bonham Carter, Judy Davis, Kyle Catlett i

Collum Keith Rennie

VO en anglès amb subtítols en castellà. 105 minuts

Només té deu anys, però ja sap que podrien ésser trenta

més. Dotat d’una imaginació excepcional, una curiositat

insaciable i una prodigiosa capacitat d’observació, tothom

el considera el Leonardo da Vinci de Montana. Prefereix

dedicar-se a inventar la roda magnètica o una màquina de

moviment continu que ajudar al seu pare en les tasques del

ranxo o posar-se mitjons del mateix parell. En lloc de quedar-

se a casa i esperar la seva oportunitat, decideix marxar

a Washington, sol, per comparar les seves intuïcions i recerques

amb les dels pesos pesants de la ciència. Però durant

el seu viatge, mentre reflexiona sobre qüestions insolubles,

no deixa de pensar en la família que ha deixat en

un ranxo de Montana…

«Quan vaig llegir la novel·la de Reif Larsen True selected

works of T. S. Spivet vaig quedar immediatament fascinat per

aquell personatge tan extraordinari, la seva commovedora història,

la riquesa de detalls i també l’atmosfera, els trens, Montana,

els espais naturals… Quan vam decidir adaptar la novel

·la a la pantalla, ens vam carregar moltes de les subtrames

que puntuen el llibre: la biografia de l’àvia, la història de la

secta… I ens vam centrar només en la història de T. S.»

TRÀILER                                              JEAN PIERRE JEUNET

NOTAS DE PRENSA

dimarts 27 de gener de 2015

BOY HOOD (MOMENTOS

DE UNA VIDA)

Richard Linklater. Estats Units, 2014

amb: Patricia Arquette, Ellar Coltrane, Lorelei Linklater i

Ethan Hawke

VO en anglès amb subtítols en castellà. 166 minuts

Història de ficció rodada amb el mateix grup d’actors durant

dotze anys, concretament des de 2002 fins a 2013,

que tracta d’un viatge tan èpic com íntima través de l’eufòria

de la infantesa, els sísmics canvis d’una família moderna

i el pas del temps.

La pel·lícula segueix la trajectòria vital de Mason des dels

sis anys i durant una mica més d’una dècada poblada de

canvis, mudances i controvèrsies, relacions que trontollen,

bodes, diferents col·legis, els primers amors, els primers

desenganys, moments meravellosos, moments de

por i una constant barreja de sotragades i de sorpreses. Els

resultats són totalment imprevisibles, donat que cada moment

porta a un altre, unint-se en la profunda experiència

que ens forma mentre creixemi ens acoblem a la sempre

canviant naturalesa de la nostra vida.

La història comença quan Mason, un somiador de sis

anys, s’enfronta a la primera gran convulsió de la seva

existència: la seva abnegada i enèrgica mare, Olivia, decideix

traslladar-se a Houston ambMason i la seva germana

Samantha, just quan el pare dels seus dos fills, Mason Sr.,

acaba de tornar a Alaska. Així comença una vida plena de

transformacions.

TRÀILER

Aquesta pel·lícula es projectarà només en 2 sessions:

17:00 i 20:00 h

NOTAS DE PRENSA

dimarts 2 de desembre de 2014

SÓLO LOS AMANTES SOBREVIVEN

(ONLY LOVERS LEFT ALIVE)

Jim Jarmusch. Estats Units, 2013

amb: Tom Hiddleston, Tilda Swinton, Mia Wasikowska I John Hurt

VO en anglès amb subtítols en castellà. 123 minuts

<<És una història d’amor fora del normal i corrent entre un home i una dona, Adam i Eva. Aquests dos amants són l’arquetip del foraster, el clàssic bohemi, extremadament intel·ligent i sofisticat, però, tot i així, en plena possessió del seu instint animal. Han viatjat arreu del món: han experimentat moltes vivències extraordinàries, sempre vivint en l’obscur marge de la societat. I, igual que la seva història d’amor, el seu particular punt de vista de la història de la Humanitat s’estén a través dels segles, ja que resulten ser vampirs.

Però aquesta no és la típica història de vampirs. Ambientada en les singulars ciutats de Detroit i Tànger, i prenent partit majoritàriament per la nit, Adam i Eve han de beure sang humana per sobreviure. Però ara viuen el el segle XXI, on una mossegada al coll d’un desconegut seria temerària i retrògrada i, per tant, la sang que els alimenta ha de ser pura i lliure de contaminació. I, gairebé com les ombres, han aprés fa molt de temps a evitar hàbilment l’atenció de les autoritats.

Per al propòsit de la nostra pel·lícula, el vampir és una ressonant metàfora, una forma d’emmarcar les intencions ocultes de la història. Aquesta és una història d’amor, però també és la història de dos extraordinaris forasters que, degut a les seves estranyes circumstàncies posseeixen una vasta visió de la història de la Humanitat, incloent els seus impactants guanys i els seus tràgics i terribles fracassos. Adam i Eve són ells mateixos metàfores del precedent estat de l’ésser humà. Són fràgils i estan en perill, són susceptibles a les forces naturals i a la reduïda visió d’aquells que es troben en el poder.>>

JIM JARMUSCH

ADAM

Encara que és especialment sensible a la música i el so, l’interès i el coneixement d’Adam per les arts, la literatura, la història, la medicina i les matemàtiques és extens. Tot i que creu cegament en els guanys de la Humanitat, Adam sent que la major tragèdia humana és la manca d’estima dels éssers humans per la imaginació i moltes de les seves manifestacions, a més de la seva incapacitat de saber utilitzar adequadament moltes de les descobertes de l’home.

EVE

Ella és el complement perfecte d’Adam, animant-lo quan està deprimit i tornant-li la fe en la imaginació humana, la qual ell posa en dubte. Eve posseeix una exuberant apreciació per la consciència eterna. Creu que la seva immortalitat és un gran regal que no ha d’ésser malversat i que la vida, encara que precària i fràgil, és massa valuosa per malbaratar-la.

TRÀILER                             DOSSIER DE LA PEL·LÍCULA

dimarts 9 de desembre de 2014

BYZANTIUM

Neil Jordan. Gran Bretanya, 2013

amb: Saoirse Ronan, Gemma Arterton, Sam Riley i Daniel Mays

VO en anglès amb subtítols en castellà. 118 minuts

Eleanor i Clara, dues dones misterioses, abandonen de nit l’escenari d’un crim violent i arriben a un resort costaner mig enfonsat. Clara, sempre pragmàtica, no dubtarà en vendre el seu cos per aconseguir diners. Ben aviat coneixerà el tímid i solitari Noel, qui les acollirà en el seu atrotinat hotel Byzantium.

<<Adaptació cinematogràfica de la peça teatral de Moira Boffini A vampire story amb la intenció de redefinir una mitologia que sembla haver estat segrestada en els darrers temps pel cinema de consum adolescent, aquesta és una pel·lícula sobre dues dones condemnades a viure juntes per sempre més. Em va semblar una bona base per reinventar les pel·lícules de vampirs.

Byzantium ens presenta Clara i Eleanor, mare i filla, malgrat que aparenten tenir edats semblants. Clara es`ta plena de sexualitat i violència i és superprotectora amb la seva filla; en canvi, Eleanor és més reflexiva i compassiva. Costantment hi ha pel·lícules on les dones són simples comprarses. Però ací els febles són els homes. Ells son la presa. Un d’ells, el jove Frank, destaparà la capsa dels trons en enamorar-se d’Eleanor. Per damunt dels vampirs i del terror, l’epicentre d’aquesta pel·lícula és la història d’amor entre dos adolescents.>>

TRÀILER                                                          NEIL JORDAN

DOSSIER DE LA PEL·LÍCULA

dimarts 16 de desembre de 2014

BORGMAN

Alex Van Warmerdam. Holanda, 2013

amb: Jan Bijvoet, Hadewych Minis, Jeroen Perceval, Sara Hjort Ditlevsen i Eva Van de Wijdeven

VO en neerlandès amb subtítols en castellà. 113 minuts

Tot i que no es tracta d’una pel·lícula de vampirs, sí que té connotacions de cinema fantàstic. No en va va guanyar el premi a la millor pel·lícula a Sitges 2013.

Tres homes armats estan caçant al bosc. La seva presa s’amaga sota els seus peus: un home sòrdid i brut que dorm en un refugi sota terra que ell mateix ha costruït. Borgman aconsegueix fugir dels seus perseguidors i avisa els seus companys, que s’amaguen en refugis semblants.

Borgman camina per la frondosa avinguda d’un barri residencial. Truca a un dels timbres i demana a qui obre la porta si pot prendre un bany. La seva presència amenaça d’enderrocar la façana acuradament aixecada al voltant d’una parella benestant, els seus tres fills i la mainadera.

<<A Borgman volia mostrar com el mal es presenta amb un aspecte normal davant nostre cada dia, el de la gent educada. Homes i dones normals que realitzen la seva tasca amb orgull i satisfacció i amb una atenció escrupolosa pel detall. Volia mostrar que el mal no solament actua durant les fredes nits hivernals, sinó també durant l’estiu càlid i reconfortant. I també volia mostrar com un home com Borgman, que es presenta sempre de forma imprevista, pot arribar a seduir una dona de forma tan poderosa que la faci caure rendida als seus peus.>>

TRÀILER                                       ALEX VAN WARMERDAM

DOSSIER DE LA PEL·LÍCULA