HORARIS SESSIONS DIMARTS I DIMECRES D'OCTUBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS I DIMECRES D'OCTUBRE
Descarrega't aquí el tríptic d'octubre

 

dimarts 5 d’octubre de 2021

dimecres 6 d’octubre de 2021


 

NUEVO ORDEN

Michel Franco. Mèxic, 2020

amb: Diego Boneta, Naian González Norvind, Mónica del Carmen, Fernando Cuautle, Samantha Yazareth Bernal i Analy Castro

VO en castellà. 86 minuts

 

Una luxosa boda de l’alta societat es torça quan una inespe-

rada revolta social dona pas a un violent cop d’estat, vist a

través dels ulls de la jove núvia i dels criats que treballen per

a la seva adinerada família.

Més que qualsevol altra pel·lícula de Michel Franco, un dels

grans valors de l’actual cinema mexicà, Nuevo orden és un

acte de provocació. El director ataca tots els estaments del

poder en aquest retaule violent de la societat mexicana.

Si ideològicament poden ser discutibles algunes de les seves

decisions, visualment té la força d’un cop de puny sobre la

taula. El vell ordre socio-polític-econòmic es dessagna, però

el nou ordre que apareix no garanteix un món millor.

Film menys distòpic del que sembla, cruel i nihilista, arrenca

durant la celebració d’una boda de la burgesia mexicana.

Fora, a l’exterior pobre i crispat del qual els rics mai no en

tindran consciència, la gent es subleva als carrers i taca amb

pintura verda tot allò que troba al seu pas. La mare de la

núvia obre l’aixeta del bany i l’aigua surt de color verd. No-

més ho veu ella, com si fos un malson provocat per la tensió

del moment. Però és un senyal d’alerta per allò que després

relata la pel·lícula: un conflicte d’interessos, segrestos, cor-

rupció i abús de poder que condueix el país a un ordre tirànic

en què ningú no diu la veritat i on els interessos individuals

s’anteposen als col·lectius.

 

TRÀILER                                                           EL PERIÓDICO

 

dimecres 13 d’octubre de 2021

dijous 14 d’octubre de 2021


 

MONOS

Alejandro Landes. Colòmbia, 2019

amb: Sofía Buenaventura, Julián Giraldo, Karen Quintero,

Delby Rueda i Julianne Nicholson

VO en castellà. 102 minuts

 

En el cim d’una imponent muntanya, on el que a primera

vista sembla un campament d’estiu, vuit nois i noies guerri-

llers motejats “Los monos” conviuen sota l’atenta mirada

d’un sergent paramilitar. La seva única missió és clara: vigi-

lar la doctora Sara Watson, una dona nord-americana a qui

han pres com a ostatge. Quan aquesta missió comença a

perillar, la confiança entre ells comença a posar-se en dubte.

A Monos hi ha una història, hi ha uns personatges i hi ha un

paisatge muntanyós imponent. En ella una colla de nois i

noies d’una guerrilla indeterminada, se sotmeten a un entre-

nament dur a la intempèrie. No sabem ni qui són, ni on estan,

ni per què fan el que fan. Tot es distorsiona sobre la marxa:

el relat, la missió que se’ls encomana, el poc que sabem

d’ells i aquell indret bonic i hostil alhora.

És una pel·lícula intensa tant en els aspectes visuals com en

els sonors. Alejandro Landes confronta els cossos entre si i

amb el paisatge (a estones despietat, a estones irreal i al·lu-

cinant) amb un impuls i una visceralitat inaudits. La seva

proposta és tan intensa que en ocasions frega l’efectisme,

però llevat d’aquells desequilibris mínims, Monos converteix

aquell conflicte en un assaig aclaparador sobre la violència i

el desarrelament.

 

TRÀILER                                                    FOTOGRAMAS

 

dimarts 19 d’octubre de 2021

dimecres 20 d’octubre de 2021


 

SÓLO LAS BESTIAS

(SEULES LES BÊTES)

 

Dominik Moll. França, 2019

amb: Denis Ménochet, Laure Calamy, Damien Bonnard,

Valeria Bruni Tedeschi i Nadia Tereszkiewicz

VO en francès amb subtítols en castellà. 116 minuts

 

Una dona desapareix després d’una tempesta de gel. El

culpable i el seu mòbil són per Dominik Moll totalment

secundaris. En el fons, la desaparició de la dona és una

excusa per relatar les històries de cinc personatges sols.

L’interès de Sólo las bestias resideix sobretot en la seva

construcció narrativa: salts temporals, anticipacions, fo-

rats negres del relat, una mateixa situació des de diferents

punts de vista i evocacions del passat, tot per acabar nar-

rant una història criminal clàssica.

La pel·lícula està ambientada en una zona rural i nevada

on una dona desapareix sense deixar rastre, la policia no

troba pistes i cinc persones amb les seves històries perso-

nals tan relacionades amb el lloc en el que viuen, podrien

deparar solucions i fins i tot ésser culpables. Des de les

cinc perspectives, la pel·lícula encaixa a poc a poc les pe-

ces del seu trencaclosques, pel que l’espectador disposa

d’informacions esbiaixades i fracturades. Moll es mou bé

en aquest dispositiu, malgrat que allò que conta (obses-

sions sexuals, diferència de classe, voyeurisme, infideli-

tats) resulti menys transcendent que com ho explica.

 

TRÀILER                                                    EL PERIÓDICO

 

dimarts 26 d’octubre de 2021

dimecres 27 d’octubre de 2021


 

LA CASA DE JACK

(THE HOUSE THAT JACK BUILT)

Lars Von Trier. Dinamarca, 2018

amb: Matt Dillon, Bruno Ganz, Uma Thurman,

Siobhan Fallon Hogan, Sofie Gråbøl i Riley Keough

VO en anglès amb subtítols en castellà. 150 minuts

 

Segueix els actes criminals de Jack al llarg de dotze anys,

un periple en què aquest enginyer que somia amb ser ar-

quitecte i crear la casa dels seus somnis, es passeja lliure-

ment cometent els més esgarrifosos assassinats. Tot un

recorregut banyat en sang que il·lustra les converses fi-

losòfiques entre Jack i un misteriós home vell anomenat

Verge que, amb la seva veu en off, exerceix de confessor

de les atrocitats d’aquell individu que s’entesta en justificar

els seus actes com a obres d’art a les quals admirar.

Estructurada en cinc capítols i un epíleg, la pel·lícula refle-

xiona sobre el que significa el procès de creació, alhora

que revisita l’univers cinematogràfic de l’autor, incrustant

a la pantalla fotogrames d’algunes de les seves pel·lícules,

com Dogville

o Nymphomaniac. I és que està clar que Jack

actua com l’àlter ego del realitzador, un paper del que

s’apropia per donar via lliure a totes les seves frustracions

i dimonis interiors.

Per a Jack els seus assassinats contenen una càrrega artís-

tica equiparable a la bellesa que amaguen els vitralls de les

catedrals gòtiques. Així, en les dues hores i mitja que dura

el metratge, l’autor mostra la relació existent entre art i

violència a travès de la desfilada de tota mena de repre-

sentacions que transmeten bellesa i horror a parts iguals.

 

TRÀILER                                             LA VANGUARDIA