dimarts 5 de setembre de
2017
Isaki
Lacuesta i Isa
Campo. Catalunya, 2016
amb: Emma Suárez, Sergi López, Greta Fernández i
Àlex Monner
VO en català, castellà i francès amb subtítols en català. 103
minuts
Un adolescent desaparegut vuit anys enrere és trobat per la
policia en un internat i torna al seu poble per a reincorporarse
a la seva família. El misteri que plana sobre ell és el de la
certesa, és a dir, la sospita de si es tracta del mateix noi o
d’un possible impostor. Tanmateix, el film de Lacuesta i
Campo no es desenvolupa només a partir d’aquesta suposició,
sinó que ambdós traslladen la pel·lícula a un territori
més fructífer on es troba l’epicentre de l’angoixa existencial
contemporània: no es tracta de les sospites que tenen els
altres sobre l’adolescent, sinó del dilema del propi personatge,
que no sap de ciència certa qui és ell mateix. La seva
amnèsia és el gran focus sobre el que s’ha construït el gran
debat sobre la contemporaneïtat, ja sigui històrica, social o
política, és el que empeny el relat cap a la intriga, el
vertigen
i, finalment, l’estupefacció.
D’aquesta manera, el personatge de Gabriel es construeix a
través de la seva memòria esbiaixada, intermitent, plena de
llocs inconnexes, el que el condueix cap a una angoixa
existencial
com la d’altres amnèsics del cinema d’autor recent,
com ara l’M d’Un
hombre sin pasado (2002) d’Aki Kaurismaki
o la Diane
Selwyn de Mulholland
Drive (2001) de David
Lynch. Personatges la incapacitat dels quals per a recordar
o saber qui són permet aprofundir en les incoherències de la
memòria i en la impossibilitat de l’ésser humà de controlar
la seva existència.
