HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre


dimarts 4 de desembre de 2012



David Trueba. Espanya, 2011
amb: José Sacristán, María Valverde i Ramón Fontseré
VO en castellà. 104 minuts


En un calurós dia de juliol de 1987, amb la ciutat mig buida, Miguel, un veterà articulista, temut i respectat, es cita en un vell café amb l’Ángela, una jove estudiant de periodisme. Obligats per l’atzar a compartir una jornada molt particular, entre tots dos es desencadenarà un duel de personalitats.
Ja fa uns quants anys, en els cercles periodístics de la capital corria la llegenda de que un veterà articulista de la premsa s’havia quedat atrapat en el bany del pis d’un amic amb una de les seves conquestes. Aquella anècdota li ha vingut que ni pintada a
David Trueba per tancar en un bany els dos personatges i fer que es despullin per dins i per fora davant l’espectador. I a partir d’aquella situació, el cineasta ha dibuixat un sucós retrat de dues generacions d’un moment molt concret del país, l’any 1987.
Segonamajoria absoluta del PSOE, el país estava a l’OTAN i havia ingressat al Mercat Comú…Molts dels periodistes que havien lliurat la batalla durant els anys del franquisme començaven a mostrar símptomes de desencís i un cert cinisme. Els joves que arribaven a la professió continuaven admirant-los i apareixien amb la il·lusió i les ganes de menjar-se el món que aquells ja no tenien.
Madrid 1987 enfronta aquelles dues escoles a través dels personatges de Miguel i Ángela, interpretats per José Sacristán i María Valverde. Un expert i reconegut articulista i una jove aspirant a periodista. Ambdós es queden tancats en un bany durant un dia i mig de forma fortuïta. Sónmoltes les hores de què disposen per coneixe’s a fons i poder parlar de periodisme, literatura, cinema, d’emocions, sexe, veritats i mentides, de l’avui, del passat i del demà… Temps per confessar-se, atacar-se, donar-se suport, entendre’s i, sobretot, per absorbir joventut i experiència.
                                                                                LA GRAN ILUSIÓN
«Al principi, el meu desig era enfrontar els personatges. Volia fer una pel·lícula nua, en la que pogués aprofitar el record que jo tenia d’aquell moment, d’aquells anys de la fi de la transició. Alguns ja es podien quedar tranquils, mentre que per a altres era el començament d’alguna cosa. Crec que el malestar que s’ha instal·lat avui contra el sistema té a veure amb l’excessiva satisfacció d’aquells anys. Hem viscut sense adonar-nos de que no ens havien ensenyat que la democràcia és un sistema que s’ha de posar sempre en qüestió, que ha de ser autocrític.»
                                                                                  DAVID TRUEBA
 



dimarts 11 de desembre de 2012



Woody Allen. Estats Units/Itàlia, 2012
amb: Woody Allen, Alec Baldwin, Roberto Benigni, Penélope
Cruz, Judy Davis, Jesse Eisenberg, Greta Gerwig i Ellen Page
VO en anglès i italià amb subtítols en castellà. 112 minuts

A Roma con amor és la història d’una colla de persones a
Itàlia, uns americans, altres italians, uns residents, altres
visitants i els romanços, aventures i embolics en els que es
veuen immersos.
A Roma con amor és una comèdia calidoscòpica ambientada
en una de les ciutats amb més encant del món. La pel·lícula
ens posa en contacte amb un conegut arquitecte americà
que reviu la seva joventut, amb un romà normal i
corrent de classe mitjana que, de sobte, es veu convertit
en la major celebritat de Roma, amb una jove parella provinciana
que té trobades romàntiques per separat i amb un
director d’òpera nord-americà que fa tot el possible per
dur als escenaris un empresari de pompes fúnebres que
canta molt bé.
«Gran part de l’activitat a Roma té lloc a l’exterior, als seus
cafès i als seus carrers. És una ciutat increïble, senzillament per
a passejar. La ciutat és en ella mateixa una obra d’art. Roma
és una ciutat tant de gent molt contemporània i sofisticada com
de gent molt tradicional. Atrau molts visitants, des d’homes de
negocis a turistes, que passen per Roma i gaudeixen dels seus
encants.»

TRÀILER                                     WOODY ALLEN



dimarts 18 de desembre de 2012


Jean-Marc Vallée. Canadà/França, 2012
amb: Vanessa Paradís, Kevin Parent, Hélène Florent,
Evelyne Brochu, Marin Gerrier i Alice Dubois
VO en francès amb subtítols en castellà. 120 minuts


Café de Flore és una història d’amor sobre unes persones
separades pel temps i la distància que, tanmateix, estan
connectades de forma profunda i misteriosa. Aquesta
pel·lícula fantàstica, tràgica i esperançadora conta els destins
paral·lels de Jacqueline, mare d’un nen afectat per la
síndrome de Down en els anys 60 a París, i d’Antoine, un
DJ d’èxit recent divorciat en el Mont-real actual. Les dues
històries s’uneixen a través de l’amor. Un amor eufòric,
obsessiu, tràgic, juvenil i atemporal.
Antoine, quaranta i pocs anys, sembla tenir-ho tot: una
exitosa carrera com a DJ, dues precioses filles i una bella
companya, Rose, de qui està apassionadament enamorat.
Però res no pot ser tan perfecte, i Carole, l’exdona d’Antoine,
no aconsegueix superar la separació. Té el cor esquinçat
i el control de la realitat se li escapa cada copmés.
Dos personatges envaeixen sempre els seus somnis: una
dona jove anomenada Jacqueline i el seu fill Laurent.
Coneixem Jacqueline i Laurent en els anys 60 a París.
Quan el seu marit l’abandona, Jacqueline ho sacrifica tot
per tenir cura del seu fill, afectat per la síndrome de Down.
Des del moment en què neix Laurent, promet proporcionar-
li una vida “normal” plena de felicitat. Durant anys
manté la seva promesa. Però un dia, a l’escola, Laurent fa
amistat amb Veronique, i a partir d’aquell moment tot canviarà
entre mare i fill.