HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre


dimarts 6 de maig de 2014


Abdellatif Kechiche. França, 2013
amb: Léa Seydoux, Adèle Exarchopolulos, Salim Kechiouche, Mona Walravens, Jérémie Laheurte i Alma Jodorowsky
VO en francès amb subtítols en castellà. 175 minuts

Kechiche persegueix amb la seva càmera les memorables Léa Seydoux i Adèle Exarchopoulos, filma amb passió les seves mirades furtives, els seus llavis tremolosos, els seus cossos àvids de plaer i de desig, fins a aconseguir arravatar als seus personatges respectius els acords més íntims. Potser el secret resideixi en l’intens i rigorós exercici estilístic que la pel·lícula desplega al llarg de les seves fugaces tres hores en la persecució infatigable, honesta i respectuosa d’aquella veritat física i emocional que la càmera acosnegueix captura en tots i cadascun dels fotogrames. Potser…

                                                  CAIMÁN. Cuadernos de Cine

El primer amor. Una vella història. La vida d’Adèle aconseguieix deixar-se arrossegar pel flux de la vida, atenta als gestos d’una adolescent que desperta al sexe, que descobreix l’amor i que en el procés alimenta els seus dubtes. No parlem de realisme, parlem d’autenticitat. Poc importa si les llargues, bellíssimes escenes de sexe entre Adèle i Emma responen als patrons de comportament de dues lesbianes o a la fantasia projectada d’un cineasta masculí. El que realment importa és que, al marge de la qüestió de gènere, respiren desig com poques vegades s’ha aconseguit en el cinema.

TRÀILER                                                      FOTOGRAMAS

Aquesta pel·lícula només es projectarà en 2 sessions:  17:00 i 20:20h


dimarts 13 de maig de 2014

Lars von Trier. Dinamarca, 2013
amb: Charlotte Gainsbourg, Stellan Skarsgärd, Stacy Martin, Shia Labeouf, Christian Slater, Connie Nielsen i Uma Thurman
VO en anglès amb subtítols en castellà. 110 minuts

Joe desperta apallissada en un carreró fosc. Seligman, excèntric però amable, l’acull a casa seva. Ella decideix contar-li la història de la seva vida en vuit capítols, des de la seva iniciació sexual adolescent fins que descobreix que és nimfòmana, passant per la seva iniciació al sadomasoquisme o la seva relació amb P, a qui converteix en la seva deixebla.
Durant les prop de dues hores que dura la pel·lícula, una successió d’escenes narrades en flashback per una dona anomenada Joe evoca un seguit de situacions en les que ella fa l’amor amb nombrosos homes, mostrant per a l’ocasió tant els atributs físics d’ella com els d’ells. El personatge és el mateix, però la dóna que narra els episodis està interpretada per Charlotte Gainsbourg, mentre que els episodis en flashback d’aquest primer volum són interpretats per la jove i atractiva Stacy Martin.
Nymphomaniac volum 1 esdevé un pols entre una veu femenina que reclama el seu propi càstig per immoral i una veu masculina conciliadora disposada a comprendre-ho tot de la forma més civilitzada possible.
Polimòrfica i multiorgàsmica, Nymphomaniac sembla més interessada en els aspectes més existencials que en els morals de la protagonista i conté el persoatge més lluminós en la trajectoria cinematogràfica de Lars von Trier. Es tracta de Seligman, un home reprimit en matèria sexual, que intentarà enlluernar-la amb els seus coneixements enciclopèdics.




dimarts 20 de maig de 2014


Lars von Trier. Dinamarca, 2013
amb: Charlotte Gainsbourg, Stellan Skarsg:ard, Willem Dafoe, Michaël Pas, Mia Goth i Sophie Kennedy Clark
VO en anglès amb subtítols en castellà. 130 minuts

Hi retrobem Joe, autoproclamada nimfòmana i ésser dolent, contant diferents episodis de la seva existència a Seligman, l’home gran que la va rescatar literalment de l’asfalt. Però de no haver estat testimonis (en el volum 1) de les condicions en què aquell la va recollir, hauríem entès la situació com la pròpia de la psicoanàlisi, amb la pacient narradora tombada al llit i l’home assenyat assegut al seu costat, escoltant-la amb benevolència, comentant i proposant associacions d’idees. L’esquema abastracte de la dramatúrgia psicoanalítica es radicalitza fins i tot per l’afirmació de que ell mateix estaria desproveït de sexualitat.
El volum 2 es construeix sobre una trama molt més sòlida que el volum 1. Els seus tres capítols estan marcats respectivament pel segell del patiment com a recerca del retrobament amb si mateixa, per la negativa de si sota la pressió de la societat i per una violenta ruptura del mirall que constitueixen els traços –aparentment erràtics—de la successió dels capítols del volum 1. És una trama que condueix al vertigen, com a conseqüència del mal de viure que prové de l’interior de la persona, sense cap altre argument moral per resoldre aquell conflicte intern que el dolor i la privació –mai el plaer—vénen a incrementar en lloc de resoldre-ho. 

TRÀILER                               CAIMÁN. Cuadernos de Cine


dimarts 27 de maig de 2014

François Ozon. França, 2013
amb: Marine Vacth, Geraldine Pailhas, Frédéric Pierrot, Charlotte Rampling i Johan Leysen
VO en francès amb subtítols en castellà. 94 minuts

El retrat d’una jove de 17 anys a través de quatre estacions i quatre cançons.
<<Joven y bonita neix de les meves ganes de filmar la joventut actual. La pel·lícula gira, sobretot, al voltant del que significa tenir 17 anys i sentir com es transforma el cos. El cinema sol idealitzar l’adolescència. Per mi fou un període complicat, de patiment i de transició, del que no sento la més mínima nostàlgia. Volia mostrar l’adolescència com un moment quasi hormonal; quelcom molt poderós esdevé en el nostre interior, però alhora ens sentim anestesiats. Per això violentem el nostre cos, per sentir-lo i anar més enllà dels límits. La prostitució és una forma d’irritar aquest aspecte, de mostrar que l’adolescència planteja, sobretot, qüestions relatives a la identitat i a la sexualitat. Una sexualitat encara no connectada amb els sentiments.
Isabelle procedeix d’una família benestant, no es protitueix per necessitat econòmica, sinó perquè sent la necessitat visceral de fer-ho. També hagués pogut drogar-se o ser anorèxica, qualsevol cosa, mentre fos secreta, clandestina, prohibida. L’adolescència és un període en va en el que tot és possible. I això és el més apassionant. En prostituir-se, Isabelle té una experiència, realitza un viatge, però no per això és una pervertida.>>

TRÀILER                                                      FRANÇOIS OZON