HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 5 de juliol de 2016



Nicholas Hytner. Gran Bretanya, 2015
amb: Maggie Smith, Alex Jennings, Jim Broadbent,
Frances de la Tour i Roger Allam
VO en anglès amb subtítols en castellà. 104 minuts

La Sra. Shepherd, una anciana rodamón, aparca la seva caravana
davant la casa del novel·lista Alan Bennett. Al llarg
dels anys la seva relació s’anirà fent cada cop més estreta.
A la fi dels 60, a Glourester Crescent (Londres) va irrompre
una caravana atrotinada que va estacionar durant uns dies
al carrer. En el seu interior hi vivia una dona gran d’uns
seixanta anys que responia al nom de la Sra. Shepherd. En
aquell mateix carrer hi vivia el novel·lista i dramaturg Alan
Bennett, qui no trigaria en establir una relació peculiar amb
la dona. Observant com la gent colpejava la furgoneta i la
insultava quan passava pel seu costat, Bennett va decidir
convidar-la a instal·lar-se en el seu jardí. «Ho vaig fer perquè
els crits de la gent no em deixaven treballar, i perquè vaig pensar
que només seria qüestió d’un parell de setmanes», recorda. A la
fi, foren 15 anys. Al 1989, quan la dona va morir, l’autor va
immortalitzar la història en el llibre La dama de la furgoneta,
que seria adaptat al teatre i al cinema per Nicholas Hytner.
Bennett va cedir casa seva perquè el film es rodés en els mateixos
escenaris on va esdevenir la història. «Sovint els veïns
segueixen preguntant-me: ¿Encara tens la vella a casa teva? Tothom
la coneixia, i crec que esmereixeria, com amínim, una placa
amb el seu nom», afirma. I es que rera l’aparença d’anciana
insolent i rondinaire, s’amagava una dona plena de vitalitat.

TRÀILER                                       FOTOGRAMAS


dimarts 12 de juliol de 2016

Céline Sciamma. França, 2011
amb: Zoé Héran, Malonn Lévana, Jeanne Disson,
Sophie Cattani i Mathieu Demy
VO en francès amb subtítols en castellà. 84 minuts

Després d’instal·lar-se amb la seva família en un barri perifèric
de París, Laure, una nena de deu anys, aprofita el seu
aspecte i el seu tall de cabell per fer-se passar per un noi. En
el seu paper de Michael, es veurà immersa en situacions
compromeses i Lisa, una nena del seu nou grup d’amics, es
sentirà atreta per ella.
«El gest de Laure no pot interpretar-se únicament com una declaració
precoç dels seus interessos sexuals, sinó també com una reivindicació
contra la societat patriarcal en la que vivim, i en la que
sembla que l’únic comportament acceptable per a una nena és el
que té Lisa, femení, un tant distant, implicant-se en els jocs dels
seus companys però evitant-ne els més exigents a nivell físic. Precisament,
que la pel·lícula estigui ambientada en els afores de
París, prop del camp, li dóna una presència als entorns naturals
que reforça la sensació de llibertat que es desprèn de la decisió de
la petita protagonista, aquell concepte idealista de que en el grup
d’amics en el que es mouen no importa el gènere, ni la orientació
sexual, ni la ètnia.
També cal destacar el notable talent de la directora a l’hora de
dirigir els actors infantils. Tots ells desprenen una naturalitat fascinant
que fluctua entre una certa sensualitat natural, inconscient
dins del seu propi procés d’autoexploració, i la presència de gestos
encara infantils, d’una ingenuïtat inesperada.»

TRÀILER                                                DIRIGIDO



dimarts 19 de juliol de 2016

Ingo Haeb. Alemanya, 2014
amb: Vicky Krieps, Lena Lauzemis, Steffen Münster,
Christian Aumer i Christine Schorn
VO en alemany amb subtítols en castellà. 90 minuts

Cap cambrera esmostra tan eficient comla Lynn Zapatek.
El seu món transcorre totalment dedicat a les feines de
neteja que té assignades en l’hotel Edén.
Per avorriment, Lynn manté relacions sexuals amb el gerent
de l’establiment, però allò que realment li interessa és
conèixer els secrets dels clients i per això tafaneja, en la
roba i els objectes que guarden en els armaris o en les
maletes, les coses i els detalls que conformen les seves
vides i per aprofundir en tot això s’amaga sota els llits per
escoltar i observar tot el que passa al seu voltant.
Un dia Lynn descobreix Chiara, una dominatrix que sotmet
els seus clients a pràctiques sadomasoquistes. Aquesta revelació
canviarà la seva vida.
«Voyerisme escapçat: des de la seva posició, Lynn només pot
veure les cames dels ocupants de les habitacions, per la qual
cosa sap dels seus actes a través de les seves paraules,mai per
allò que presencia. És un voyeurisme de la intuïció, ben explícit
quan queda fascinada per la “dominatrix”, a qui escolta exercir
la seva professió mentre contempla les seves esveltes cames
i les seves imponents sabates de taló. Ni ella ni nosaltres veurem
el rostre i el cos dels clients. Voyeurisme auditiu també: de vegades
Lynn tanca els ulls i decideix donar-li una forma visual
a allò que està escoltant, ben instal·lada en aquell reduït espai
que li pertany només a ella.»

TRÀILER                                                 DIRIGIDO


dimarts 26 de juliol de 2016

Gran Bretanya, 2014
amb: Rosamund Pike, David Tennant, Billy Connolly i
Ben Miller
VO en anglès amb subtítols en castellà. 95 minuts

A voltes punyent, d’altres ensucrada, treu profit del seu
trio de petites (i petit) Miss Sunshines. Els nens són els
protagonistes indiscutibles d’una funció que troba el seu
equilibri en la bona aportació d’un generós planter adult
(Tennant, Pike i Connolly). Tot, des del disseny dels personatges,
la posada en escena o una història que, en la
seva resolució, juga perillosament (amb èxit) amb els
clixés del gènere, està al seu servei, així comal del leitmotiv
del film: viu més, pensa menys.
Pertany a aquell grup de feelgoodmovies que, com la recent
Pride (2014) o Full Monty (1997), combinen retrat social i
emoció.
És una mirada a la família, a com ens comuniquem amb
els nostres. Una aproximació amable, és cert, però sota
aquesta mirada empàtica, se n’amaga una altra força crítica
amb els personatges. És una pel·lícula que demana que
ens apropem a ella des de l’emoció. Que l’espectador es
deixi portar i senti.

TRÀILER                                                FOTOGRAMAS