HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre
dimarts 13 de desembre de 2016


Degut a la seva llarga durada, aquesta pel·lícula es projectarà en 2 sessions: 17:00 i 20:45 h.


Bruno Dumont. França, 2014
amb: Alane Delhaye, Lucy Caron i Bernard Pruvost
VO en francès amb subtítols en castella. 208 minuts

El petit Quinquin i la seva xicota Eve lideren una colla de delinqüents que està atemorint un poble de Boulonnais (França) amb els seus esgarrifosos crims.
Afectat per un fascinant humor absurd, minimalista i sinistre, aquest divertiment sobre la investigació d’unes morts en un poble del nord de França és una nova reflexió del seu autor sobre el mal com a fenomen imnipresent, impossible d’esquivar i lligat a la condició humana.

COMÈDIA SALVATGE
Algú ha assassinat i esquarterat un ésser humà i ha dipositat les seves despulles a l’interior del cul d’una vaca. Així arrenca aquesta comèdia policial amb què Bruno Dumont ha satisfet l’encàrrec que li va fer el canal Arte de dirigir una sèrie de quatre episodis per a la televisió. <<         Em donaven total llibertat, només havia d’ajustar-me al format i als 52 minuts que havia de durar cada capítol>>, explica el realitzador, que ha passat de l’austeritat continguda a la comèdia més salvatge.

                                                                  FOTOGRAMAS

PROBABLEMENT, EL DIABLE

A l’interior d’una granja notem la presència del mal. El comandant de la gendarmeria acarona el terra i afirma que el diable és allà mentre observem el rostre de Dany, un jove deficient que mira el cel com si estigués posseït. Uns acords de Bach creen una atmosfera religiosa en un espai marcat per la banalitat. El misteri persisteix i pren una dimensió que va de l’abstracte al místic, mentre es constata una màxima que s’ha anat repetint al llarg de la ficció: ens trobem en el cor del mal.
Els gestos dels personatges no estan depurats, són exagerats i voluntàriament burletes. La puresa cinematogràfica és substituïda per una marcada teatralitat de caràcter naïf, mentre que el misteri no sorgeix de la inexpressió, sinò de l’expressió d’una bogeria propera a la brutalitat. Aquesta bogeria insana ho contamina tot i genera el desordre en un relat en què res no pot ser ordenat de de la lògica. El món és arrasat pel mal, però aquest món és també metàfora d’una humanitat que ha perdut l’humanisme per retrobar les restes de l’autèntica bèstia humana. Tot l’univers travessat pel mal no és contemplat des d’un exercici de recerca de la transcendència a partir de la banalitat, sinó des de la burla. La comicitat serveix per revelar la brutalitat. Estem en un món en què el mal genera terror, però aquest terror transforma els humans en autèntics bufons.
L’estructura fílmica de la ficció podria ser la d’una mena de True detective a la francesa, amb alguns encreuaments específics cap al més sinistre que va explorar David Lynch a Twin Peaks. A l’epicentre de la sèrie hi ha diversos assassinats esgarrifosos.

                                               CAIMÁN. CUADERNOS DE CINE



BENVINGUTS AL NORD
El títol de la pel·lícula està tret d’una cançó escrita en ch’ti pel poeta i compositor musical Alexandre oaquim Desrousseaux, el 1853, Le p’tit quinquin (Le petit enfant). El ch’ti, semblant en certa manera al patois, és la forma en què es coneix el dialecte que es parla al departament Nord-Pas de Calais, que és la zona on s’esdevé l’acció i la regió natal del propi Dumont. La cançó de Desrouseeaux s’ha transmès de generació en generació fins a esdevenir una senya d’identitat de tota la regió.
Dumont crea una forma molt personal de comèdia policíaca a la vegada que ofereix un retrat de la forma de vida dels llocs de la seva infantesa, a partir precisament de la diferència. Malgrat l’estrambòtic d’algunes de les seves situacions i el to de comèdia una mica surrealista, El pequeño Quinquin és també un document, una exploració antropològica d’un lloc que sembla deixat de la mà de Déu i el revers, àcid, de determinades i populars comèdies cinematogràfiques gales com ara Bienvenidos al Norte.
La investigació policial està permanentment en punt mort. Mai no sembla avançar. Dumont es recrea aleshores en les figures policials i els seus curiosos hàbits. Van der Weyden esgrimeix una enorme facilitat per empunyar la pistola i disparar a l’aire. Quan són avisats d’alguna emergència, col·loca de seguida els llums blancs sobre el capó del cotxe, però mai no sona la sirena. Mentrestant, Quinquin, la seva xicota Eve i els seus dos amics continuen convertint l’estiu en un banc de proves per llençar petards, perseguir emigrants o destrossar un dels seus veïns en els autos de xoc.

                                                                  DIRIGIDO


Degut a la seva llarga durada, aquesta pel·lícula es projectarà en 2 sessions: 17:00 i 20:45 h.




dimarts 20 de desembre de 2016

Alfonso Gómez-Rejon. Estats Units, 2015
amb: Thomas Mann, Olivia Cooke i RJ Cyler
VO en anglès amb subtítols en castellà. 105 minuts

Alfonso Gómez-Rejon adapta la novel·la Me and Earl and the Dying Girl de Jesse Andrews, una història de maduresa protagonitzada per un aspirant a realitzador de cinema. Andrews reconeix certs tocs autobiogràfics en la història: <<A l’institut, jo era emblant a Greg, el protagonista. El meu objectiu era portar-me bé amb gent de tota mena.>>
Yo, él y Raquel va guanyar el Gran Premi del Jurat i el Premi del Públic en el Festival de Sundance 2015.
Distreta i imaginativa en el seu aspecte audiovisual i amb un guió tan lluny de la complicitat que el públic reclama, com de l’estètica hipster, la pel·lícula de Gómez-Rejon no sols surt ben parada de tot un camp de mines moral, sinó que, a més, fa gala d’una penetraci´psicològica més atenta a l’empatia que a l’exhibicionisme.
                                                       
                                                                  FOTOGRAMAS

Yo, él y Raquel és alhora una tragèdia juvenil, una comèdia d’institut i un excel·lent catàleg de saviesa cinèfila. I el seu realitzador, un volcà de creativitat. Grans angulars, enquadraments amb molt d’aire per dalt, composicions amb el personatge en els extrems de la pantalla, acceleracions… A voltes en correspondència amb la narrativa i l’estat psicològic dels personatges. De vegades perquè sí.

                                                                  EL PAÍS




dimarts 8 de novembre de 2016

Francesca Archibugi. Itàlia, 2015
amb: Valeria Golino, Luigi Lo Cascio, Rocco Papaleo, Alessandro Gassman i Micaela Ramazzotti
VO en italià amb subtítols en castellà. 94 minuts

<<És la versió italiana d’una producció francesa d’èxit, Le prénom (El nombre, 2012). La trama arrenca amb la discussió entre un grup d’amics sobre el nom que un pare vol posar-li al seu fill. La versió italiana és sens dubte més moguda, amb personatges més compulsius. Algun d’ells, a força d’estar connectat amb el món a través del mòbil, sembla oblidar el seu cercle familiar i el d’amics. La pel·lícula , però, és positiva en el sentit que l’amistat està per damunt de tot i, per intenses que siguin les discussions, el lligam acaba mantenint-se.>>

                                                        EL CINE EN LA SOMBRA

<<Transforma una obra burgesa, autocrítica però al mateix temps autocomplaent, en una amarga (i còmica) crònica de la descomposició de la societat pretesament intel·lectual italiana. Vodevil oral, despulla de causticitat felliniana aquelles vetllades en patis de La gran belleza. En el seu lloc obre una lleugera porta de terrassa (La terraza d’Ettore Scola, per descomptat) a una Roma que va apagant-se en anàleg i paral·lel transitar a l’enfosquiment d’aquesta trobada d’amics que comença com una comèdia innocent i acaba en els dominis d’Un dios salvaje.>>

                                                        FOTOGRAMAS


També es projectarà el dilluns 7 de novembre en 2 sessions: 17:00 i 19:00 h


dimarts 15 de novembre de 2016

Rudi Rosenberg. França, 2015
amb: Raphaël Ghrenassia, Joshua Raccah, Géraldine Martineau, Guillaume Cloud Roussel i Johanna Lindstedt
VO en francès amb subtítols en castellà. 81 minuts

Si hi ha una cinematografia que contempli un ventall ampli de sensibilitats en el retrat de l’adolescència és sens dubte la francesa. No és d’estranyar, per tant, que, en un país en el que fins i tot les adaptacions de clàssics tant populars com El pequeño Nicolás mantenen una certa dignitat, sorgeixi una pel·lícula com El novato, capaç de combinar les virtuts clàssiques del cinema d’autor europeu amb la nova comèdia americana que va triomfar durant la passada dècada.
L’efervescència dels seus (en la major part dels casos, debutants) actors i actrius és un dels punts forts d’El novato, una virtut que Rosenberg ja exhibia en els seus curts previs.
El novato no es diferencia massa de qualsevol comèdia americana (per exemple, en l’ús dels interludis musicals), però aviat deixa entreveure una profunda humanitat, així com una extraordinària habilitat per recrear vivament les sensacions pròpies de l’adolescència, exposades amb un optimisme que no rebutja ni traeix la complexitat d’allò real, ni tampoc no oblida el dolor que sol acompanyar als processos d’adaptació a un nou entorn vital.>>


També es profectarà el dilluns 14 de novembre en 2 sessions: 17:00 i 19:00h



dimarts 22 de novembre de 2016


Detlev Buck. Alemanya, 2012
amb: Albrecht Abraham Schuch, Florian David Fitz, Aaron Denkel, Lennart Hänsel, Vicky Krieps I Baldanpurev Sambuu
VO en alemany amb subtítols en castellà. 119 minuts

Retrata alguns dels episodis més rellevants en la vida del geògraf Alexander Von Humboldt i del matemàtic Carl Friedrich Gauss. Alexander Von Humboldt (1769-1859) fou geògraf, astrònom, explorador i naturalista, especialista en zoologia, etnografia, vulcanologia, botànica i ornitologia: és un dels pares de la geografia moderna. Carl Friedrich Gauss (1777-1855) també fou astrònom però, sobretot, està cosiderat un dels matemàtics més importants de la història contemporània.
Ambdós personatges donarien sens dubte per a pel·lícules independents sobre la seva vida i obra. Però Midiendo el mundo prefereix parlar dels dos en paral·lel. El títol els relaciona en el sentit que ambdós, des de diferents perspectives i classe social –Von Humboldt era de llinatge distingit i Gauss de família pobre-, s’obstinaren en mesurar el món a través de la geografia i les matemàtiques. De manera que el film és un biopic doble, interessant en les seves simetries sobre dues experiències personals marcades pel mateix afany de coneixement i desenvolupament científic.

TRÀILER                                                 DIRIGIDO

També es projectarà el dilluns 21 de novembre en 2 sessions: 17:00 i 19:15h



dimarts 29 de novembre de 2016

Naji Abu Nowar. Jordània, 2014
amb: Jack Fox, Huseein Salameh, Hassan Mutlag I Jacir Eid
VO en àrab amb subtítols en castellà. 100 minuts

L’acció se situa a l’Aràbia de 1916. L’imperi britànic avança davant la decadència dels otomans. Aquest període històric ha estat abordat en diverses ocasions per cineastes occidentals, però el film d’Abu Nowar aporta una perspectiva desconeguda i necessària que procedeix de l’altre costat: la dels autòctons, la de la gent del desert.
En la seva missió per conquerir aquest territori inhòspit, un oficial de l’exèrcit anglès arriba per obrir-se camí entre les dunes. Una família de beduïns li servirà de guia. El més petit del clan, Theeb (“lobo”, en castellà), observa encuriosit l’estranger. Les seves maneres, els sofisticats artefactes que guarda dins la seva maleta són un enigma fascinant pel nen.
No es tracta d’un violent xoc de civilitzacions, sinó de la trobada de dos mons contraposats que, de sobte, es necessiten l’un a l’altre. Lobo és una producció visualment majestuosa i despullada d’ostentacions innecessàries on el desert es representa com un escenari salvatge regit pels seu propis codis. Malgrat que en plena Primera Guerra Mundial les conseqüències del conflicte comencen a sacsejar aquell immens paisatge que escapava a les cartografies occidentals, prevalen els valors locals i inalterables al pas dels forasters.

TRÀILER                                       CAIMÁN CUADERNOS DE CINE



dimarts 4 d’octubre de 2016



Pedro Almodóvar. Espanya, 2016
amb: Emma Suáre, Adriana Ugarte, Daniel Grao, Inma Cuesta, Michelle Jenner i Darío Grandinetti
VO en castellà. 96 minuts

Julieta parla de la lluita d’una mare per sobreviure a la incertesa. Parla també del destí, del complex de culpa i d’aquell misteri insondable que ens fa abandonar les persones que estimem, esborrant-les de la nostra vida com si mai no haguessin significat res, com si no haguessin existit.
<<Julieta és la meva pel·lícula més austera, més sòbria i més continguda. En totes les altres, malgrat que el drama podia ser molt dur, intervenien elements del melodrama que aquí he arrencat de soca-rel. A Julieta ningú no canta, no hi ha humor. No sé si a partir d’ara l’austeritat serà el camí a seguir, però sí que tinc la impressió que amb aquesta pel·lícula acabo una etapa i en començo una altra.
Aquesta és la història d’un fracàs. Julieta veritablement no s’ha equivocat, no hi ha motius perquè la seva filla l’abandoni; és d’una educació laica, però està abocada a un sentiment de culpa brutal, el que no deixa de ser molt misteriós. És una contradicció que es troba també dintre meu, i que segur que té a veure amb la cultura catòlica a la que pertanyem, la culpa i el càstig. He tractat d’evitar-ho però no me n’he sortit. Hi ha un moment en què la història m’obligava a seguir per aquí, i això és  gairebé el que més m’agrada de la pel·lícula: la història del fracàs d’aquesta dona.>>

TRÀILER                                       PEDRO ALMODÓVAR


dimarts 11 d’octubre de 2016

Ciro Guerra. Colòmbia, 2015
amb: Nibio Torres, Antonio Bolívar Salvador, Jan Bijvoet, Brionne Davis i Jauenkü Miguee
VO en castellà, portuguès i llengues indígenes amb subtítols en castellà. 125 minuts

Karamakate, un poderós xaman amazònic i darrer supervivent del seu poble, viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva. Anys de solitud l’han convertit en chullachaqui, una pellofa buida d’home, sense emocions ni records.
La seva vida buida dóna un tomb el dia en què al seu cau remot arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una misteriosa planta capaç d’ensenyar a somiar. Karamakate accedeix a acompanyar l’Evan en la seva recerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en què passat, present i futur es confonen, i en què el bruixot anirà recuperant els seus records perduts.
<<Més que per col·locar en el centre de la narració un natiu, o per reproduir les diferents llengües amazòniques que escoltem al llarg de la pel·lícula, El abrazo de la serpiente troba la seva riquesa en aquella recerca d’una forma de representació indígena que no sols s’articula en la seva estructura temporal o en la innegable naturalesa mitològica dels dos viatges que se’ns narren. La coexistència de la màgia/intuïció al costat de la crònica/raó simbolitza la topada entre dos mons que, per una vegada i gràcies a l’actitud oberta de Theo i Evan, dialoguen des de la mateixa posició i són qüestionats des de dues maneres d’entendre la vida igual de vàlides.>>

TRÀILER                         CAIMÁN-CUADERNOS DE CINE



dimarts 18 d’octubre de 2016

Agustí Villaronga. Espanya, 2015
amb: Maykol David Tortolo, Yordanka Ariosa, Héctor Medina i Chanel Terrero
VO en castellà. 120 minuts

Després de fugir d’un correccional, Reinaldo intenta sobreviure als carrers de l’Havana de finals dels 90, una de les pitjors dècades per a la societat cubana. Esperances, desencisos, rom, bon humor i sobretot la fam l’acompanyen en el seu passeig, fins que coneix Magda i Yunisleidy, també supervivents com ell. Entre els braços d’una i de l’altra intentarà evadir-se de la misèria material i moral que l’envolta, vivint al límit l’amor, la passió, la tendresa i el sexe més desvergonyit.
<<Dóna una visió desequilibrada i exagerada d’una de les èpoques més convulses de la història cubana: la del Periode Especial en Temps de Pau, que durant els anys 90 va dur els seus habitants a una cruïlla difícil de resoldre. El somni de la Revolució s’esvaïa a poc a poc. Els més joves, i sobretot els de les classes socials més baixes, es veien abocats a una forma de vida presidida per la fam i les carències de tota mena. Això no obstant, el cubà, que es tràgic per natura, posseeix una vitalitat i una alegria innates que transcendeixen el drama.
Aquesta pel·lícula pretén donar veu als sense veu. I ho fa sense passar pel filtre del raonable o intel·lectual que està completament al marge de les seves vides. Són vides institives, salvatges i amb humor, malgrat les seves situacions terribles.>>

TRÀILER                                       AGUSTÍ VILLARONGA


dimarts 25 d’octubre de 2016

Iciar Bollaín. Espanya. 2016
amb: Anna Castillo, Javier Gutiérrez, Pep Ambrós i Manuel Cucala
VO en castellà. 100 minuts

Hi ha pel·lícules que s’encomanen de l’esperit dels seus personatges. El olivo, protagonitzada per una adolescent idealista, és una d’elles. La posada en escena participa de la ingenuïtat de la noia, que no coneix fronteres quan es tracta d’intentar l’impossible per tal de recuperar la salut del seu avi. I la missió impossible consisteix en recuperar l’olivera mil·lenària de la família, símbol etern que sempre els va atorgar la seva identitat i que l’època de crisi els va obligar a vendre.
Alma, la jove protagonista, s’enfronta a la seva família, crida, ofèn i defensa l’ancià, mentre el món es mostra indiferent. En el seu impuls infatigable, tot i que estiguin en joc les seves pròpies inquietuds, hi ha una energia capaç de superar la seva innocència, i el poder del cinema, en aquest sentit, és el de fer possible aquella manifestació de la seva voluntat en forma de viatge.
Quan la noia descobreix finalment on ha anat a aparar l’arbre, la pel·lícula esdevé una road-movie que transcorre a bord del camió de la família. El relat acaba fent possibles els somnis esbojarrats de la noia. Tanmateix, El olivo no és tant la història d’un viatge com el deliri, posat en imatge, d’un personatge al que la vida encara o ha castigat amb les seves limitacions.

TRÀILER                    CAIMÁN-CUADERNOS DE CINE



dimarts 6 de setembre de 2016

Sarah Gavron. Gran Bretanya, 2015
amb: Meryl Streep, Carey Mulligan, Helena Bonham Carter,
Anne-Marie Duff, Brendan Gleeson i Ben Whishaw
VO en anglès amb subtítols en castellà. 106 minuts

Conta la història de les sufragistes angleses dels albors de la
Primera Guerra Mundial. La majoria d’aquestes dones no
provenien de les classes altes, sinó que eren dones treballadores
que veien com les seves protestes pacífiques no servien
per a res. Cada cop més radicalitzades, estaven disposades
a perdre-ho tot en la seva recerca incansable de la
igualtat: la seva feina, la seva llar, els seus fills i les seves
vides. Aquesta és la història deMaud, una d’aquestes dones,
i de la seva lluita i la de les seves companyes per la dignitat.
Al 1900, a Gran Bretanya, malgrat dur més de 50 anys reclamant-
ho, les dones (igual que els pobres, els presos i els malalts
mentals) no tenien dret a vot. La creació, al 1903, de la
Unió Política i Social de les Dones i el trasllat de la seva seu
a Londres tres anys després va acarnissar una lluita fins
aleshores força inconsistent. Amb l’esclat de la Primera GuerraMundial,
la dona britànica, molt ben considerada després
d’anys de lluita social, es va posar al servei del seu país en la
contesa. Com a reconeixement, el Parlament Britànic va
aprovar, al 1918, el dret al vot parlamentari a les dones majors
de 30 anys i pertanyents a la classe adinerada.
«Em va sorprendre que aquesta història tan poderosa mai no
hagués estat contada en el cinema. Vaig decidir que l’enfocament
més interessant seria reflectir el moviment a través dels ulls d’una
dona normal i desconeguda, per a, d’aquesta manera, explorar
com la injustícia pot radicalitzar la gent, com les persones poden
estar disposades a sacrificar-ho tot per un ideal.»

TRÀILER                                           SARAH GAVRON


dimarts 13 de setembre de 2016

László Nemes. Hongria, 2015
amb: Géza Röhrig, Levente Molnár, Urs Rechn, Todd Charmont
i Sándor Zsótér
VO en hongarès, yiddish, alemany, rus, polonès, francès, grec, eslovac
i hebreu amb subtítols en castellà. 107 minuts

Auschwitz, 1944. Saúl Ausländer és un presoner hongarès
que treballa en un dels forns crematoris. És obligat a cremar
tots els cadàvers dels habitants del seu propi poble però, fent
ús de la seva pròpia moral, intenta salvar de les flames el cos
d’un noi jove a qui considera el seu fill i busca un rabí per
poder enterrar-lo dignament. Saúl s’allunya dels supervivents
i dels seus plans de revolta per salvar les restes d’un
fill del qual mai no s’en va ocupar quan era viu.
«Aquesta pel·lícula no narra la història de l’Holocaust, sinó senzillament
la història d’un home atrapat en una situació esgarrifosa,
limitat en l’espai i en el temps. Dos dies en la vida d’un home
que es veu obligat a perdre la seva humanitat i que troba la supervivència
moral en el rescat d’un cadàver.
En una història tan obscura com la narrada aquí, crec que també
es palpa un gran sentiment d’esperança: a través de la pèrdua
total de la integritat, dels valors i de la religió, un home comença
a escoltar una feble veu en el seu interior que l’empeny a realitzar
una gesta aparentment inútil, per acabar trobant moralitat i un
afany de supervivència en el seu interior.»

TRÀILER                                             LÁSZLÓ NEMES



dimarts 20 de setembre de 2016



Giulio Ricciarelli. Alemanya, 2014
amb: Alexander Fehling, André Szymanski, Friederike Becht
i Gert Voss
VO en alemany amb subtítols en castellà. 122 minuts

Alemanya, 1958. El jove fiscal Johann Radmann, amb la
col·laboració del periodista Thomas Guielka i sota la supervisió
del fiscal general Fritz Bauer, comença a investigar
antics membres de les SS que serviren a Auschwitz.
Aviat descobrirà que es van cometre horrors que el país
prefereix no remoure.
Sense pretendre ser un thriller, aconsegueix l’essència
d’aquest: la peripècia personal com a generadora d’un retrat
en clau d’intriga d’una realitat. La de la pel·lícula és la
del jove protagonista, que passa de la tranquil·la ignorància
sobre l’Holocaust a ser consciència viva de la seva generació
i la dels seus pares.
Tan important és que tots els alemanys es preguntin si el
seu pare fou un assassí? En aquesta frase, pronunciada en
la pel·lícula pel fiscal Walter Friedberg, partidari de silenciar
els crims del nazisme, es condensa la problemàtica
que planteja La conspiración del silencio. És un tema que
s’hauria seguit silenciant si quatre persones valentes (el
fiscal general i tres fiscals joves) no haguessin superat tots
els obstacles i defensat la seva visió dels judicis de Frankfurt
fins a la seva fi. El personatge Johann Radman fusiona
en un de sol aquells tres joves fiscals reals.