dimarts 4 d’octubre
de 2016
Pedro Almodóvar.
Espanya, 2016
amb: Emma Suáre, Adriana Ugarte, Daniel Grao, Inma Cuesta,
Michelle Jenner i Darío Grandinetti
VO en castellà. 96 minuts
Julieta parla de la lluita
d’una mare per sobreviure a la incertesa. Parla també del destí, del complex de
culpa i d’aquell misteri insondable que ens fa abandonar les persones que
estimem, esborrant-les de la nostra vida com si mai no haguessin significat
res, com si no haguessin existit.
<<Julieta és la meva pel·lícula més austera, més
sòbria i més continguda. En totes les altres, malgrat que el drama podia ser
molt dur, intervenien elements del melodrama que aquí he arrencat de soca-rel.
A Julieta ningú no canta, no hi ha
humor. No sé si a partir d’ara l’austeritat serà el camí a seguir, però sí que
tinc la impressió que amb aquesta pel·lícula acabo una etapa i en començo una
altra.
Aquesta és la història d’un fracàs. Julieta
veritablement no s’ha equivocat, no hi ha motius perquè la seva filla
l’abandoni; és d’una educació laica, però està abocada a un sentiment de culpa
brutal, el que no deixa de ser molt misteriós. És una contradicció que es troba
també dintre meu, i que segur que té a veure amb la cultura catòlica a la que
pertanyem, la culpa i el càstig. He tractat d’evitar-ho però no me n’he sortit.
Hi ha un moment en què la història m’obligava a seguir per aquí, i això és gairebé el que més m’agrada de la pel·lícula:
la història del fracàs d’aquesta dona.>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada