HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre


dimarts 4 d’octubre de 2016



Pedro Almodóvar. Espanya, 2016
amb: Emma Suáre, Adriana Ugarte, Daniel Grao, Inma Cuesta, Michelle Jenner i Darío Grandinetti
VO en castellà. 96 minuts

Julieta parla de la lluita d’una mare per sobreviure a la incertesa. Parla també del destí, del complex de culpa i d’aquell misteri insondable que ens fa abandonar les persones que estimem, esborrant-les de la nostra vida com si mai no haguessin significat res, com si no haguessin existit.
<<Julieta és la meva pel·lícula més austera, més sòbria i més continguda. En totes les altres, malgrat que el drama podia ser molt dur, intervenien elements del melodrama que aquí he arrencat de soca-rel. A Julieta ningú no canta, no hi ha humor. No sé si a partir d’ara l’austeritat serà el camí a seguir, però sí que tinc la impressió que amb aquesta pel·lícula acabo una etapa i en començo una altra.
Aquesta és la història d’un fracàs. Julieta veritablement no s’ha equivocat, no hi ha motius perquè la seva filla l’abandoni; és d’una educació laica, però està abocada a un sentiment de culpa brutal, el que no deixa de ser molt misteriós. És una contradicció que es troba també dintre meu, i que segur que té a veure amb la cultura catòlica a la que pertanyem, la culpa i el càstig. He tractat d’evitar-ho però no me n’he sortit. Hi ha un moment en què la història m’obligava a seguir per aquí, i això és  gairebé el que més m’agrada de la pel·lícula: la història del fracàs d’aquesta dona.>>

TRÀILER                                       PEDRO ALMODÓVAR


dimarts 11 d’octubre de 2016

Ciro Guerra. Colòmbia, 2015
amb: Nibio Torres, Antonio Bolívar Salvador, Jan Bijvoet, Brionne Davis i Jauenkü Miguee
VO en castellà, portuguès i llengues indígenes amb subtítols en castellà. 125 minuts

Karamakate, un poderós xaman amazònic i darrer supervivent del seu poble, viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva. Anys de solitud l’han convertit en chullachaqui, una pellofa buida d’home, sense emocions ni records.
La seva vida buida dóna un tomb el dia en què al seu cau remot arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una misteriosa planta capaç d’ensenyar a somiar. Karamakate accedeix a acompanyar l’Evan en la seva recerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en què passat, present i futur es confonen, i en què el bruixot anirà recuperant els seus records perduts.
<<Més que per col·locar en el centre de la narració un natiu, o per reproduir les diferents llengües amazòniques que escoltem al llarg de la pel·lícula, El abrazo de la serpiente troba la seva riquesa en aquella recerca d’una forma de representació indígena que no sols s’articula en la seva estructura temporal o en la innegable naturalesa mitològica dels dos viatges que se’ns narren. La coexistència de la màgia/intuïció al costat de la crònica/raó simbolitza la topada entre dos mons que, per una vegada i gràcies a l’actitud oberta de Theo i Evan, dialoguen des de la mateixa posició i són qüestionats des de dues maneres d’entendre la vida igual de vàlides.>>

TRÀILER                         CAIMÁN-CUADERNOS DE CINE



dimarts 18 d’octubre de 2016

Agustí Villaronga. Espanya, 2015
amb: Maykol David Tortolo, Yordanka Ariosa, Héctor Medina i Chanel Terrero
VO en castellà. 120 minuts

Després de fugir d’un correccional, Reinaldo intenta sobreviure als carrers de l’Havana de finals dels 90, una de les pitjors dècades per a la societat cubana. Esperances, desencisos, rom, bon humor i sobretot la fam l’acompanyen en el seu passeig, fins que coneix Magda i Yunisleidy, també supervivents com ell. Entre els braços d’una i de l’altra intentarà evadir-se de la misèria material i moral que l’envolta, vivint al límit l’amor, la passió, la tendresa i el sexe més desvergonyit.
<<Dóna una visió desequilibrada i exagerada d’una de les èpoques més convulses de la història cubana: la del Periode Especial en Temps de Pau, que durant els anys 90 va dur els seus habitants a una cruïlla difícil de resoldre. El somni de la Revolució s’esvaïa a poc a poc. Els més joves, i sobretot els de les classes socials més baixes, es veien abocats a una forma de vida presidida per la fam i les carències de tota mena. Això no obstant, el cubà, que es tràgic per natura, posseeix una vitalitat i una alegria innates que transcendeixen el drama.
Aquesta pel·lícula pretén donar veu als sense veu. I ho fa sense passar pel filtre del raonable o intel·lectual que està completament al marge de les seves vides. Són vides institives, salvatges i amb humor, malgrat les seves situacions terribles.>>

TRÀILER                                       AGUSTÍ VILLARONGA


dimarts 25 d’octubre de 2016

Iciar Bollaín. Espanya. 2016
amb: Anna Castillo, Javier Gutiérrez, Pep Ambrós i Manuel Cucala
VO en castellà. 100 minuts

Hi ha pel·lícules que s’encomanen de l’esperit dels seus personatges. El olivo, protagonitzada per una adolescent idealista, és una d’elles. La posada en escena participa de la ingenuïtat de la noia, que no coneix fronteres quan es tracta d’intentar l’impossible per tal de recuperar la salut del seu avi. I la missió impossible consisteix en recuperar l’olivera mil·lenària de la família, símbol etern que sempre els va atorgar la seva identitat i que l’època de crisi els va obligar a vendre.
Alma, la jove protagonista, s’enfronta a la seva família, crida, ofèn i defensa l’ancià, mentre el món es mostra indiferent. En el seu impuls infatigable, tot i que estiguin en joc les seves pròpies inquietuds, hi ha una energia capaç de superar la seva innocència, i el poder del cinema, en aquest sentit, és el de fer possible aquella manifestació de la seva voluntat en forma de viatge.
Quan la noia descobreix finalment on ha anat a aparar l’arbre, la pel·lícula esdevé una road-movie que transcorre a bord del camió de la família. El relat acaba fent possibles els somnis esbojarrats de la noia. Tanmateix, El olivo no és tant la història d’un viatge com el deliri, posat en imatge, d’un personatge al que la vida encara o ha castigat amb les seves limitacions.

TRÀILER                    CAIMÁN-CUADERNOS DE CINE