dimarts 25 d’octubre
de 2016
Iciar Bollaín.
Espanya. 2016
amb: Anna Castillo, Javier Gutiérrez, Pep Ambrós i Manuel
Cucala
VO en castellà. 100 minuts
Hi ha pel·lícules que
s’encomanen de l’esperit dels seus personatges. El olivo, protagonitzada per una adolescent idealista, és una
d’elles. La posada en escena participa de la ingenuïtat de la noia, que no
coneix fronteres quan es tracta d’intentar l’impossible per tal de recuperar la
salut del seu avi. I la missió impossible consisteix en recuperar l’olivera
mil·lenària de la família, símbol etern que sempre els va atorgar la seva
identitat i que l’època de crisi els va obligar a vendre.
Alma, la jove protagonista,
s’enfronta a la seva família, crida, ofèn i defensa l’ancià, mentre el món es
mostra indiferent. En el seu impuls infatigable, tot i que estiguin en joc les
seves pròpies inquietuds, hi ha una energia capaç de superar la seva
innocència, i el poder del cinema, en aquest sentit, és el de fer possible
aquella manifestació de la seva voluntat en forma de viatge.
Quan la noia descobreix
finalment on ha anat a aparar l’arbre, la pel·lícula esdevé una road-movie que transcorre a bord del
camió de la família. El relat acaba fent possibles els somnis esbojarrats de la
noia. Tanmateix, El olivo no és tant
la història d’un viatge com el deliri, posat en imatge, d’un personatge al que
la vida encara o ha castigat amb les seves limitacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada