HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre
Dimarts 13 de desembre de 2011

Robert Bellsolà. Catalunya, 2011
amb: Marcel Tomàs, Carlotta Bosch i Sara Gàlvez
VO en català. 80 minuts

Clar exemple del que seria pròpiament dit “cinema independent català”, Passi el que passi és una comèdia sexomàntica sobre adults que es comporten com a eterns adolescents.
L’Àlex és un guionista que està escrivint un guió molt personal: la història d’un cap de setmana en què es va proposar fer quatre vegades l’amor amb la seva dona. Quatre tampoc són moltes, no?
Però amb la seva filla pel mig, amics, veïns i una festa… no serà fàcil i menys que tot això encaixi en un primer esborrany de guió amb l’autoimposició de no escriure ni una sola línea.
Rodada a la manera de Jim Jarmusch però al més pur estil Farrely i Apathew”, en paraules del mateix autor, la pel·lícula s’ha filmat a les localitzacions d’Estanyol, Bescantó, Aiguaviva i Girona i té en els papers principals Marcel Tomàs (consolidat actor còmic de l’escena teatral), la model gironina afincada a Nova York Carlotta Bosch i la nena Sara Gàlvez, “una amiga de la família que ha resultat tota una descoberta “.
La banda sonora inclou, entre d’altres, temes de Miqui Puig, The Pepper Pots i Els amics de les arts.



Dimarts 20 de desembre de 2011


Iciar Bollaín. Espanya, 2010
Amb: Luis Tosar, Gael García Bernal, Juan Carlos Aduvir, Karra Elejalde i Raúl Arévalo
VO en castellà. 104 minuts

Costa, un descregut productor de cine, i Sebastián, un jove i idealista realitzador, treballen plegats en un projecte ambiciós que han d’anar a rodar a Bolívia. La cinta que van a filmar tractarà sobre l’arribada dels espanyols a Amèrica, posant l’accent en la brutalitat que van emprar i en el coratge de diversos membres de l’Església que es van enfrontar amb paraules a les espases i les cadenes. Però Costa i Sebastián no podien imaginar que a Bolívia, on han decidit instal·lar el seu Santo Domingo, els espera un desafiament que els farà trontollar fins a l’ànima. Tan aviat com esclata la Guerra de l’aigua (abril de 2000) les conviccions de l’un i la indiferència de l’altre comencen a esquinçar-se, obligant-los a fer un viatge emocional en sentits oposats.
La nova pel·lícula d’Iciar Bollaín amb guió de l’escocès Paul Laverty parla, en paraules de la directora, “de resistència i d’amistat. És un viatge personal. El relat d’una aventura que els protagonistes emprenen sense sospitar el final i que ens duu el passat al present”. Efectivament, a la pel·lícula conflueix l’arribada de Colom a Amèrica amb el desembarcament d’un equip de rodatge, l’explotació de l’or per part de la Corona espanyola durant el segle XVI amb la batalla per l’aigua a Cochabamba l’any 2000…  És una història que passa de la ficció d’una pel·lícula d’època a la realitat d’un rodatge en una petita ciutat boliviana. I d’aquella realitat, a una altra més profunda i dramàtica, la dels que no tenen dret a gairebé res. Ni tan sols a arreplegar l’aigua de la pluja.
Però También la lluvia és molt més que un paral·lelisme entre esdeveniments històrics. Com tots els relats de ficció, va més enllà dels fets que reprodueix per a a capbussar-se en quelcom més gran, profund i universal. Perquè es tracta, en el fons, d’un retrat sobre la lleialtat, el companyerisme, l’empatia… En definitiva, un elogi a l’amistat.



Dimarts 27 de desembre de 2011

Woody Allen. Estats Units, 2011
amb: Kathy Bates, Adrien Brody, Carla Bruni, Marion Cotillard, Rachel McAdams, Michael Sheen i Owen Wilson
VO en anglès amb subtítols en castellà. 94 minuts

Comèdia romàntica ambientada a París que narra la història de dos joves promesos que es casaran a la tardor. Conta la il·lusió que té la gent de creure que una vida diferent a la seva seria molt millor. Les localitzacions de la pel·lícula inclouen alguns dels llocs més emblemàtics de París, entre els que es troben la llibreria Shakespeare & Co.; els jardins i el Saló dels miralls de Versalles; els jardins de Monet a Giverny; el Museu de l’Orangerie (els quadres dels nenúfars de Monet); el Museu Rodin; el museu de les Arts Firals; el mercat de Paul Bert (els encants); el carrer Montagne St. Geneviève (on Gil va a mitjanit); la plaça dels jardins de Notre-Dâme; la plaça de Dauphine; Maxim’s; el moll de la Tournelle (amb les parades de llibres); el pont Alexandre III; així com els restaurants Le Grand Vélour; Les Lyonnais i La Pérouse.



Únicament 2 sessions: 20:30  i  22:45 h.

dimarts 8 de novembre de 2011


Jaume Collet-Serra. Estats Units, 2011
amb: Liam Neeson, Diane Kruger, January Jones, Aidan Quinn,
Bruno Ganz i Frank Langella
VO en anglès amb subtítols en castellà. 113 minuts

El Dr. Martin Harris pateix un accident de cotxe a Berlín. En despertar descobreix que, de sobte, la seva dona no el reconeix i queun altre home ha adquirit la seva identitat. Les autoritats l’ignorenperquè no se’l creuen i uns assassins el persegueixen. Martin estroba sol i cansat i es veu obligat a fugir. Sense ningú a qui adreçarse,en un país desconegut, Martin li demana ajut a una enigmàticadesconeguda mentre es capbussa en un terrible misteri que el faràdubtar del seu enteniment i de la seva identitat. ¿Fins a on estàdisposat a arribar per descobrir la veritat?
«Jaume Collet-Serra sap explorar la vida interior dels personatges, de lessituacions externes en les que es veuen involucrats,manifestant-se en diversoselements visuals que alimenten una part essencial de Sin identidadcom a relat cinematogràfic. Per això el seu film ens atrapa, ens diverteix,
amb la seva naturalista expressió d’un món irreal sorprès per la por, lamort, la traïció i la maldat, manifestacions de la constant fricció entre elmón subjectiu i l’objectiu.»
        TRÀILER                                                                                                               DIRIGIDO
dimarts 15 de novembre de 2011


Pascal Chaumeil. França, 2010
amb: Romain Duris, Vanessa Paradis, Julie Ferrier,
François Damiens, Helena Noguerra i Andrew Lincoln
VO en francès amb subtítols en castellà. 105 minuts

L’Àlex Lippi és un atractiu especialista en trencar parelles. Desfà
compromissos de dones amb homes que no lesmereixen, i infeliços
que enamoren una noia i els seus pares volen salvar-la del desastre.
Els seus honoraris són altíssims, però la seva reputació també ho és.
Només trenca parelles en què la dóna es infeliç. El seu proper objectiués Juliette, una jove hereva lliure i independent. Estima un
atractiu jove i d’aquí a deu dies es casarà amb ell. En aquest temps
l’Àlex haurà de seduir Juliette, i això sembla missió impossible…
«La pel·lícula no és del tot políticament correcta. Podria dir-se que hi ha fins i tot una petita crítica social implícita. L’Àlex prové d’un medi més popular que Juliette, la jove a qui ha de seduir. Entre línies pot llegir-se un conflicte de classes. La pel·lícula mostra que hom ha de seguir la intuïció, ignorar les convencions socials. Pot ser que els mètodes utilitzats per l’Àlex
siguin dubtosos, però el seu treball consisteix en ajudar les dones en les seves eleccions existencials. A la fi, podria dir-se que fins i tot és ètic!
La pel·lícula és una història d’amor en procès. Volia oferir als espectadors una proposta 100% innovadora i sexy.»
  TRÀILER                                                                                                        PASCAL CHAUMEIL
dimarts 22 de novembre de 2011

Paolo Virzì. Itàlia, 2010
amb: Valerio Mastrandrea, Micaela Ramazzotti, Stefania Sandrelli,
Claudia Pandolfi i Marco Messeri
VO en italià amb subtítols en castellà. 111 minuts

«Potser perquè estem passant per moments complicats en els que la nostra societat s’ha omplert de desconfiança i ressentiment, en aquesta ocasió he preferit involucrar-me en el caliu d’aquesta història, que parla de personatges que es fan estimar: el cercle de la vida amb els seus misteris agredolços, en el marc d’una família qualsevol.
A la pel·lícula hi ha un desig de signar la pau amb la vida, i d’això ens hem anat adonant a mesura que l’anàvem fent, quasi en veure-la acabada. Volíem contar quelcom que ens estiméssim molt, però no es pot parlar d’autobiografia: ni jo sóc Bruno, ni Anna és la meva mare. Es tracta d’una història que es creua amb la vida, que es barreja amb ella.
No volia fer una pel·lícula nostàlgica, allò que més m’interessava era treure conclusions en l’actualitat; tant és així que no narra el passat de forma elegíaca, hi ha violència, però la bellesa i l’encís estan presents en l’esguard de la protagonista, una mare inconscient però forta, que s’ha enfrontat al destí amb confiança i unida als seus fills per amor. En moments
de desconfiança com aquest, per mi era important mirar les coses
amb un altra mirada, més lliure i valenta.»
   TRÀILER                                                                               PAOLO VIRZÌ

dimarts 29 de novembre de 2011

Jo Baier. Alemanya/Itàlia, 2010
amb: Bruno Ganz, Elio Germano, Erika Pluhar i Andrea Osvart
VO en alemany amb subtítols en castellà. 98 minuts

Al productor Ulrich Limmer li van interessar sobretot tres aspectes
del llibre de Tiziano Terzani: la intensa relació entre pare i fill, les
reflexions sobre la mort, i el missatge que vol transmetre: «L’home
pot canviar i, si canvia, també pot canviar el món.» També el va apassionar el personatge en sí: «La seva aparença, primer amb vestit blanc i bigoti negre i, més tard, amb els cabells llargs i la barba blanca, li atorgaren un aspecte imponent fins a la fi.»
Segons el realitzador Jo Baier, «la pel·lícula ofereix moltíssima esperança i una gran revelació sobre el sentit de la vida. A més, transmet la idea d’una mort sense desolació.»
I per l’actor BrunoGanz, «Tiziano posseïa una educació i una mentalitat europees i al mateix temps era un gran apassionat de la cultura asiàtica. Va ser testimoni de grans esdeveniments del segle passat: va estar al Vietnam i va viure l’època de Pol Pot i Mao fins a la fi. A més, el viatge que va realitzar a l’Himàlaia era clarament una resposta al càncer que li havien diagnosticat. No volia ser una víctima més que pateix una malaltia, volia construir quelcom per arribar millor a la fi que ens espera a tots. Aquest viatge simbolitza la seva voluntat de lluita i la seva força.»

dimarts 4 d’octubre de 2011

Claire Denis. França, 2010
amb: Isabelle Huppert, Christophe Lambert, Isaach de Bankolé,
Nicolas Duvauchelle, William Nadylam i Michel Subor
VO en francès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Una regió qualsevol d’Àfrica. L’exèrcit es prepara per a restablir
l’ordre, per a eliminar a l’oficial rebel conegut com El boxejador i
alliberar la zona dels nens soldats que deambulen sense saber on
anar.
PeròMaria Vial no està disposada a abandonar la plantació de cafè
abans de la collita pel fet que hagin sonat uns quants trets. Igual que
el seu sogre i el seu exmarit i pare del seu fill, està convençuda que
Chérif, el batlle d’un poble veí, la protegirà a ella i a la seva família.
«Melodrama polític molt físic i alhora completament abstracte, és una
història íntima i esgarrifosa sobre homes blancs enfrontant-se a la pèrdua
del seu poder econòmic postcolonial en algun país africà dividit entre un
govern corrupte i un anàrquic moviment rebel.
La descripció que la pel·lícula porta a terme de l’orgull colonitzador blanc,
tan fermament arrelada en el paisatge narratiu i visual i encarnada amb
tanta subtilesa per Isabelle Huppert, és una meravella. L’actriu duu a
terme una interpretació enlluernadorament visceral, i la càmera forma
amb ella una entitat única.»
           TRÀILER                                          CINEMANÍA
dimarts 11 d’octubre de 2011

Julie Bertuccelli. Austràlia/França, 2010
amb: Charlotte Gainsbourg, Marton Csokas, Morgane Davies,
Aden Young i Gillian Jones
Adaptació de la novel·la Padre Nuestro que estás en el árbol de Judy Pascoe.
VO en anglès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Després de la inesperada mort del seu marit, Dawn ha d’afrontar el
dolor i tenir cura dels seus quatre fills. La petita Simone sembla la
més afectada per l’absència del pare i comparteix un secret amb la
seva mare: el pare li xiuxiueja coses a través de les fulles del magnífic
arbre que s’alça a prop de la llar familiar. Davant la cada cop
més inquietant presència de l’arbre en l’entorn familiar, Dawn haurà
de lluitar perquè aquest no acabi controlant la seva família.
«Dos aspectes em fascinaren en llegir aquesta història: el tractament de la
mort i com la tristesa empeny els personatges cap a un altre lloc a cercar
condol en la seva imaginació. Simone, la nena, refusa sentir-se trista i
intenta trobar en l’arbre una altra forma d’acceptar la mort del seu pare.
L’arbre representa el poder imparable de la vida per damunt de la tristesa.
La veu del pare no s’escolta mai, no és més que un murmuri inaudible que
genera dubte, però que mai no arriba a ser real. Com a la vida, existeix
en l’arbre un equilibri entre poesia i sensibilitat, dubte i misteri, imaginació
i realitat, emoció i sentit de l’humor, entre lleugeresa i tristesa.»

TRÀILER                                                     JULIE BERTUCCELLI

dimarts 18 d’octubre de 2011

Semih Kaplanoglu. Turquia, 2010
amb: Bora Altas, Erdal Besikçioglu i Tülin Özen
VO en turc amb subtítols en castellà. 103 minuts

Yusuf és fill únic i viu amb els seus pares en una aïllada zona muntanyosa.
Per al nen, el bosc que l’envolta és un lloc ple de misteris
i aventures que va descobrint mentre acompanya el seu pare, a qui
mira amb admiració quan penja els ruscs en el cim dels arbres més
alts. Amb l’agilitat d’un acròbata, Yakup llisca per una branca per
collir la mel. El lligam que uneix pare i fill és molt fort. Yusuf conta
un somni al seu pare, i aquest li diu que els somnis no s’expliquen.
«Varem rodar Miel en el poblet de Çamlihemsin i els seus voltants. Es
troba a la província de Rize, a prop de la mar Negra, al nord-est de
Turquia. Vaig triar aquesta regió per la seva natura. Només allí vaig
trobar els boscos que cercava. Yakup, el pare de Yusuf, és un ruscaller
que cull la mel de l’abella negra, considerada la millor mel del món i
pròpia de la regió. Per als habitants de la regió, aquesta mel terapèutica
representa un món ancestral, una natura verge i un coneixement sagrat.
Es tracta d’una feina dura i perillosa. Hom ha de colocar ruscs especials
en la copa dels arbres en zones muntanyoses. L’admiració que sent Yusuf
pel seu pare es deu en part a la seva sorprenent dedicació i témolt a veure
amb la futura vocació del noi, la poesia.»

TRÀILER                                           SEMIH KAPLANOGLU

dimarts 25 d’octubre de 2011



Susanne Bier. Dinamarca, 2010
amb: Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen,
Markus Rygaard i William Johnk Nielsen
VO en danès, anglès i suec amb subtítols en castellà. 113 minuts


Guanyadora de l’Òscar i el Globus d’or al millor film de parla no anglesa
Anton és metge i divideix el seu temps entre una petita ciutat idílica
a Dinamarca i la seva feina en un camp de refugiats a l’Àfrica.
Anton i la seva dona Marianne tenen dos fills, estan separats i consideren
la possibilitat de divorciar-se, però quan el seu fill gran
Elies es veu involucrat en un perillós acte de revenja que pot acabar
en tragèdia, hauran de fer de pares per ajudar-lo a entendre la
complexitat de les emocions, del dolor i de l’empatia.
«En un mundo mejor explora les limitacions amb què ens trobem en
intentar controlar la societat i les nostres vides personals. Planteja la
pregunta de si la nostra avançada cultura és el model per assolir unmón
millor, o si la mateixa desorganització que produeix l’absència de lleis
s’amaga tot just sota la superficie de la nostra civilització.
¿Som immunes al caos o trontollem a la vora de l’abisme del desordre,
aliens a la realitat?»
TRÀILER                                                      SUSANNE BIER

AVANÇAMENT OCTUBRE

dimarts 4 d’octubre de 2011

Claire Denis. França, 2010
amb: Isabelle Huppert, Christophe Lambert, Isaach de Bankolé,
Nicolas Duvauchelle, William Nadylam i Michel Subor
VO en francès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Una regió qualsevol d’Àfrica. L’exèrcit es prepara per a restablir
l’ordre, per a eliminar a l’oficial rebel conegut com El boxejador i
alliberar la zona dels nens soldats que deambulen sense saber on
anar.
PeròMaria Vial no està disposada a abandonar la plantació de cafè
abans de la collita pel fet que hagin sonat uns quants trets. Igual que
el seu sogre i el seu exmarit i pare del seu fill, està convençuda que
Chérif, el batlle d’un poble veí, la protegirà a ella i a la seva família.
«Melodrama polític molt físic i alhora completament abstracte, és una
història íntima i esgarrifosa sobre homes blancs enfrontant-se a la pèrdua
del seu poder econòmic postcolonial en algun país africà dividit entre un
govern corrupte i un anàrquic moviment rebel.
La descripció que la pel·lícula porta a terme de l’orgull colonitzador blanc,
tan fermament arrelada en el paisatge narratiu i visual i encarnada amb
tanta subtilesa per Isabelle Huppert, és una meravella. L’actriu duu a
terme una interpretació enlluernadorament visceral, i la càmera forma
amb ella una entitat única.»
           TRÀILER                                          CINEMANÍA

dimarts 6 de setembre de 2011

Sebastián Borensztein. Argentina/Espanya, 2011
amb: Ricardo Darín, Huang Sheng Huang, Muriel Santa Ana,
Enric Rodríguez i Iván Romanelli
VO en castellà. 93 minuts

«Aquesta és la història d’un argentí i un xinès units per una vaca
caiguda del cel. També podria dir-se que és la història de dos homes,
un argentí i un xinès, les tragèdies dels quals es creuen a Buenos
Aires, i d’aquest creuament en resulta la clau que resolt la vida
de tots dos. Aquesta és una història universal, però a la vegadamolt
argentina. Universal, perquè parla de les coses que ens preocupen,
i ens trasbalsen l’ànima, una cosa que no té nacionalitat ni temps. I
alhora molt argentina, perquè el seu protagonista és un excombatent
de la guerra de Las Malvinas.
Això és el que els passa a aquests dos éssers que provenen de les
antípodes del món, i que, sense haver-s’ho proposat, seran l’un la
salvació de l’altre i la possibilitat de que cadascú segueixi endavant
amb la seva vida. Aquesta trobada entre dos éssers tan diferents
aborda aspectes de l’esperit humà com ara la deixadesa, la soledat
i l’instint de supervivència. El to d’aquest conte és bàsicament el
d’una comèdia dramàtica i la mirada sobre les dues peripècies
existencials, la de l’argentí i la del xinès està impregnada d’humor i
per aquest camí transita de principi a fi.»
         
               TRÀILER                               SEBASTIÁN BORENSZTEIN