HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

dimarts 7 de juliol de 2020
Bon Joon-Ho. Corea del Sud, 2019
amb: Song Kang Ho, Lee Sun Kyun, Cho Yeo Jeong, Chai Woo Shik i Park So Dam
VO en coreà amb subtítols en castellà. 131 minuts

Tota la família de Ki-Taek es troba a l’atur i s’interessa molt pel tren de vida de la riquíssima família Park. Un dia, el seu fill aconsegueix que el recomanin per donar classes particulars d’anglès a casa dels Park. És l’inici d’un engranatge incontrolable, del qual ningú no en sortirà indemne.
Novament la societat dividida en dues categories socials, no solament antagòniques, sinó condemnades a l’explotació, la humiliació i la por. I, com no podia ser d’una altra manera, aquella estranya obsessió per les clavegueres, els túnels i les vides ocultes.
La pel·lícula conta la història de dues famílies idèntiques.
Això sí, l’una viu en una casa de gamma alta i l’altra, en un soterrani enfonsat en un obscur forat. I així fins que tot es confon i aquesta faula sinistra es torna el més terrorífic dels relats sobre la identitat. Però perfectament real. El resultat és tan precís i proper que neguiteja tant com entreté. Sorprèn la seva posada en escena, sempre en el límit del ver-semblant, sempre en el punt exacte en què tragèdia i comèdia es fonen; i entusiasma la seva facilitat per fer mal. Pensàvem que era el capitalisme i es tractava només de
l’Apocalipsi.

TRÀILER                                                                 METRÓPOLI


dimarts 14 de juliol de 2020
Ken Loach. Gran Bretanya, 2019
amb: Debbie Honeywood, Kris Hitchen, Rhys Stone I Katie Proctor
VO en anglès amb subtítols en castellà. 101 minuts

Un pare de família de classe obrera, en l’àmbit dels falsos autónoms, amb un treball i un horari fix i extenuant. Una mare que té cura d’avis i malalts. Treballant de sol a sol en
ple segle XXI.
Allunyada de les seves obres més retòriques en la dicotomia entre el bé i el mal, aquesta vegada la parella artística formada per Loach i el seu guionista habitual, Paul Laverty, ha compost un retrat de personatges admirable on cadascú troba, al llarg del relat, un camí cap a la defensa de les seves actituds. Uns, és clar, amb més convicció que d’altres. Són les febleses de l’ésser humà, és la desesperació social davant
de la pèrdua de drets socials i laborals històricament conquerits.
La visceralitat de Loach i la seva perpètua intenció de canviar el món apareixen aquí amb emocionant tendresa, exposades per un grup d’admirables actors no gaire coneguts. En un món on a un autònom li està prohibit posar-se malalt, el desastre és a tocar. I no es tracta de que Loach abusi del “miserabilisme” o forci la tragèdia. Es tracta de retratar una realitat, de vegades esquerpa, que no acabem d’entreveure perquè ens trobem massa ocupats treballant.

TRÀILER                                                                          EL PAÍS


dimarts 21 de juliol de 2020
Greta Gerwig. Estats Units, 2019
amb: Saoirse Ronan, Emma Watson, Florence Puch, Eliza Scanlen, Laura Dern, Timothée Chalamet i Meryl Streep
VO en anglès amb subtítols en castellà. 135 minuts

En plena era del moviment Me too, molts es qüestionaren si Mujercitas era o no feminista i una novel·la de creixement i evolució personal, però també un model de con-
ducta per a senyoretes de casa bona.
No és casualitat que aquesta nova versió cinematogràfica arribi ara, en un moment clau per a la sonoritat i visibilitat de la lluita pels drets de les dones. De fet les quatre actrius
que interpreten les germanes March guarden certes similituds psíquiques i físiques amb els seus personatges. Totes són dones empoderades, fortes i independents que lluiten per aconseguir realitzar els seus somnis en un món patriarcal que no els hi posa les coses gens fàcils.
Els temes que tracta el llibre són l’art, els diners, l’ambició i la creació, i la forma en què tot això interactua amb el fet de ser dona. Fa 150 anys que Jo, Meg, Amy i Beth March són referents per les noies de mig món, però l’atrevida història de Mujercitas reviu ara amb un ressò peculiar de la mà de Greta Gerwig i Saoirse Ronan, que li atorguen al clàssic un aire més combatiu i feminista. Una força que queda plasmada a la fi de la pel·lícula, en el discurs en què Jo denuncia que la societat relegui les dones a una ambició merament romàntica.

TRÀILER                                                       LA VANGUARDIA


dimarts 28 de juliol de 2020

Sam Mendes. Gran Bretanya/Estats Units, 2019
amb: George MacKay, Dean-Charles Chapman, Colin Firth, Mark Strong i Benedict Cumberbath
VO en anglès amb subtítols en castellà. 118 minuts

Més enllà del valor tècnic i dramàtic i de l’extraordinària forma de compondre en moviment del director de fotografia Roger Deakins, la veritat és que 1917 és una de les pel·lícules que més i millor justifiquen l’ús d’un únic pla-seqüència, ja que el seu ús està en consonància amb la sensació tan directa i brutal de comunicar l’angúnia del combatent en temps real, sense alè, ja sigui en les angostes trinxeres o camp a través, entre xarxes de filferro de pues, envoltat de cadàvers d’homes i animals, dins del cràter foradat per un obús, perdut entre les runes d’una ciutat bombardejada o caient pels ràpids d’un riu.
La història és mínima. Allò que importa és l’experiència del viatge que li serveix a Mendes per reflectir una guerra —la primera contesa mundial— sense cap mena d’èpica, amb més fang que glòria, sense herois ni dolents. Dos soldats britànics han de recórrer una zona al descobert per a avisar un destacament que no entri en combat, ja que els alemanys els han parat una trampa. Dues hores dura el viatge i en aquell temps agobiant un dels protagonistes introdueix la seva mà ferida en les entranyes d’un soldat
mort, una rata immensa a la recerca de menjar provoca una explosió, un avió derribat cau fantasmagòricament, una noia francesa s’amaga en una casa destrossada amb
un nadó que no és el seu i en un bosc es repleguen els combatents per a escoltar una bonica cançó i oblidar, per uns moments, que no estan en guerra.

TRÀILER                                                                         EL PERIÓDICO