HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre

dimarts 4 de desembre de 2018


Hafsteinn Gunnar Sigurdsson. Islàndia, 2017
amb: Steinbór Hroar Steinbórsson, Siguröur Sigurjónsson i
Lára Jóhanna Jónsdóttir
VO en islandès amb subtítols en castellà. 89 minuts

Podria ser catalogada com la versió punk dels serials televisius
i posa en el centre de la història la crisi conjugal d’una
parella jove i l’enfrontament salvatge entre dos matrimonis
de mitjana edat que viuen en cases adossades. El film, profundament
provocador, acaba llençant una reflexió que fa
por per la veritat intrínseca que posseeix: moltes vegades
som nosaltres els que ens provoquem les desgràcies. Una
tesi que es podria aplicar a la majoria de personatges
d’aquest caramel enverinat islandès.
No és la comèdia més refrescant de l’estiu, però sí una sòrdida
història força inquietant que, d’alguna manera, sembla
oferir una morbosa instantània dels mals d’Europa.
El realitzador filma els seus personatges com si els estigués
assetjant i aprofita cada escena per deixar en l’aire l’evidència
d’un profund neguit o d’una molt interioritzada insatisfacció.
Una pel·lícula poblada de monstres versemblants i
quotidians, on destaca la transformació del rostre d’un personatge
en descobrir la crueltat manifesta de la seva esposa.
El que fa després aquell personatge deixa clar que el cineasta
no conserva massa fe en l’ésser humà.



dimarts 11 de desembre de 2018


Gustavo Pizzi. Brasil, 2018
amb: Karine Teles, Otávio Müler i Adriana Esteves
VO en portuguès amb subtítols en castellà. 95 minuts

A Siempre juntos, la Irene, mare de quatre fills, ha d’assumir
que el gran deixa la casa per a continuar la seva carrera esportiva
a Alemanya. El pare ho veu com un pas natural en la
trajectòria del noi. A la Irene se li trenca tot per dins.
La Irene és el pal de paller d’aquesta família que tira endavant
gràcies sobretot a la seva empenta en un moment en
què fallen els ingressos i la casa cau a trossos. Siempre juntos
demostra que una comèdia dramàtica familiar no ha de ser
pas carrinclona, ans al contrari. Malgrat les moltes vicissituds,
el film celebra el suport mutu i la calidesa festiva—una
mica caòtica— d’aquest nucli familiar. I sobretot, la figura de
la mater amatissima i treballadora que encarna Teles.
Siempre juntos és la vida mateixa: les seves penalitats, la seva
espontaneïtat, els seus esclats de ràbia, de rialles i de plors.
I el realitzador brasiler ho filma amb naturalitat i bon gust,
cedint tot el protagonisme als membres d’una família en
ebullició: la mare a qui se li cau el món a sobre quan el nen
dels seus ulls se’n va a triomfar a l’altre costat del món; el
pare a qui la seva feina com a propietari d’una petita papereria
no li augura un gran futur; la germana petita que, fugint
dels maltractaments del seu marit, ha acabat instal·lada amb
el seu fill petit en una llar on ja hi ha tres criatures més i un
feliç oceà de desesperació capaç d’ofegar qualsevol.



dimarts 18 de desembre de 2018


Michael Haneke. França/Àustria, 2018
amb: Isabelle Huppert, Jean-Louis Trintignant i
Mathieu Kassowitz
VO en francès amb subtítols en castellà. 107 minuts

Happy end penetra en les interioritats d’una família degudament
burgesa que viu a prop de Calais, totalment aliena
a res que no sigui ella mateixa. Des del capdamunt, el patriarca
contempla l’enfonsament general. Des de baix de
tot, la neta petita observa l’esdevenir rigorosament absurd
de tot plegat. A un costat, la filla sense escarafalls comanda
amb mà de ferro el negoci familiar mentre el fill metge
s’entrega a una doble vida. A l’altre costat, els criats marroquins
i l’altre net, que ha perdut el nord… I en mig nosaltres,
contemplant despistats el ritual cruel en què Haneke
ha convertit el seu cinema. El resultat és una pel·lícula
freda i abstracta com una riallada lúgubre sobre la fi de tot.
La pel·lícula toca bona part dels temes que han acompanyat
el realitzador austríac al llarg de la seva trajectòria.
Novament, com a Caché, unmisteri abstracte activa elmecanisme
d’un sentiment molt proper a la culpa. Una altra
vegada, com a Funny games, la violència és retratada de
forma intranscendent. De la mateixa manera que a La pianista,
el cos de la dona és ofert en sacrifici i com passa a
La cinta blanca, la infantesa és utilitzada com a víctima. I
sobretot, igual que esdevé a Amor, la mort, únicament la
mort, és utilitzada coma epíleg irònic d’una fi anunciada…
i dissortadament feliç. És com la riallada que se sent de
sobte en un funeral.



dimarts 6 de novembre de 2018


Anna Muylaert. Brasil, 2016
amb Naomi Nero, Daniel Botelho, Dani Nefussi,
Matheus Nachtergaele, Lais Dias i Luciana Paes
VO en portuguès amb subtítols en castellà. 82 minuts

Pierre té 17 anys i està definint la seva personalitat. Des que
el seu pare va morir, la seva mare ha tingut cura d’ell i de la
seva germana de forma exemplar. Però tot canvia quan es
descobreix que va ser robat de l’hospital quan acabava de
néixer. Aquella mateixa nit la seva mare és detinguda i el
món de Pierre s’ensorra.

Ara Pierre s’enfronta al repte d’acostumar-se a viure amb la
seva veritable família. Una llar nova, un germà nou i fins i tot
un nom nou: Felipe. Els seus pares biològics, Gloria i Ma-
teus, han trigat 17 anys en trobar-lo i volen recuperar els
anys perduts a tota costa, obligant Felipe a adaptar-se als
ideals de la seva vida acomodada. Tanmateix, el fill acabat
d’arribar té plantejada la vida de manera molt diferent.

«El punt de partida de l’argument de Madre solo hay una és el
d’un cas molt famós al Brasil. El personatge de la primera mare
s’ha fer servir fins i tot en culebrots, però ningú no ha parlat real-
ment de la situació del fill. Per això volia desenvolupar aquesta
situació, perquè vaig pensar que, de manera simbòlica, cada fill
canvia de mare i de família quan s’arriba a l’adolescència i co-
mencen a manifestar-se nous aspectes de la seva personalitat.»

TRÀILER                                            ANNA MUYLAERT

 
dimarts 13 de novembre de 2018


Francesco Amato. Itàlia, 2017
amb: Toni Servillo, Verónica Echegui, Carla Signoris i
Luca Marinelli
VO en italià amb subtítols en castellà. 102 minuts

El Dr. Elia Venezia és un rígid psicoanalista amb una exis-
tència plàcida i previsible. Elia està separat de Giovanna (de
qui encara n’està enamorat i tenen un fill en comú). Per a
més inri, són veïns.

Elia viu una vida confortable fins que un dia és alertat pel seu
metge i es veu obligat a canviar la dieta i a practicar exercici
diari. És aleshores quan el rumb d’Elia canviarà radicalment
en conèixer Claudia, una jove entrenadora personal més
preocupada pel culte al cos que de la ment.

L’energia i l’espontaneïtat de Claudia condueixen Elia a ex-
perimentar un grapat de situacions exagerades a la ciutat de
Roma. Aquesta injecció de vitalitat farà que Elia es replante-
gi la seva existència i vegi la vida d’una forma diferent.

«Una gran Verónica Echegui, al més pur estil de Katharine Hep-
burn de La fiera de mi niña (Howard Hawks, 1938), desmanega
l’ordenada vida d’aquest psicoanalista que necessitava, amb ur-
gència!, algú que detectés els seus defectes, entre ells, la racaneria,
la gelosia i la manca d’empatia.»

TRÀILER                                               FOTOGRAMAS

També es projectarà dilluns 12 de novembre
en 2 sessions: 17:00 i 19:00.



dimarts 20 de novembre de 2018


David i Stéphane Foenkinos. França, 2017
amb: Karin Viard, Dara Tombroff, Anne Dorval i
Thibault de Montalembert
VO en francès amb subtítols en castellà. 107 minuts

Pel·lícula sobre una professora d’Humanitats amargada
perquè a tothom sembla anar-li bé excepte a ella, gelosa
de la seva filla, de la seva millor amiga, d’una jove com-
panya que s’acaba d’incorporar a l’institut i de totes aque-
lles persones que es creuen en el seu camí.

Moguda per una enveja compulsiva, Nathalie es veu im-
pulsada a sabotejar les vides d’aquells que l’envolten.
Gràcies exclusivament a Karin Viard, que torna a demos-
trar el seu impecable sentit del ritme còmic, els Foenkinos
aconsegueixen que comportaments inquietants resultin
sovint graciosos, malgrat que, en realitat, amb ells sem-
blen legitimar el clixé misogin segons el qual la crisi dels
50 converteix la dona en una neuròtica amargada.

Els realitzadors es mostren hàbils en el traç de la protago-
nista, de les seves neures, mesquineses i excessos diver-
sos. Injecten al relat la força còmica que permet uns
quants somriures i alguna que altra rialla i se’ls en va la mà
fins als excesos dramàtics en el darrer terç de la pel·lícula.

TRÀILER                                  

També es projectarà dilluns 19 de novembre
en 2 sessions: 17:00 i 19:00.


dimarts 27 de novembre de 2018



Fatih Akin. Alemanya, 2017
amb: Diane Kruger, Denis Moschitto, Johannes Krisch,
Samia Chancrin i Numan Acar
VO en alemany amb subtítols en castellà. 106 minuts

Sense renunciar a alguns dels temes habituals de la seva
filmografia, el realitzador turcoalemany dona un gir inte-
ressant a la seva carrera en aquesta pel·lícula. En ella, l’ac-
triu Diane Kruger interpreta una dona que perd el seu ma-
rit (un expresidiari i per a molts sospitós encara de realitzar
narcotràfic) i el seu fill en un atemptat amb bomba de fa-
bricació casolana en el barri turc d’Hamburg: cinema de
judicis clàssic amb la peculiaritat que la principal testimoni
és la mare i l’esposa de les víctimes.

A la primera part, la que fa referència al dol, i la fractura de
Katja, la protagonista, amb el món més o menys feliç que
ha conegut, el tret característic és la pluja: l’hivern del seu
desencís i una cortina d’aigua que no afluixa. La segona
part transcorre a les dependències del tribunal on es cele-
bra el judici contra els dos neonazis acusats d’haver comés
l’atemptat. La tercera part, la de la venjança, és, contrària-
ment, lluminosa: l’acció queda emmarcada en la costa gre-
ga, amb el mar sempre de fons, bo i que la llum tardorenca
(o potser primaveral) no s’adigui amb el que amoïna la
protagonista.

TRÀILER                                             EL PAÍS

També es projectarà dilluns 26 de novembre
en 2 sessions: 17.00 i 19.00.



dimarts 2 d’octubre de 2018


Sean Baker. Estats Units, 2017
amb: Brooklynn Prince, Bria Vinaite i Willem Dafoe
VO en anglès amb subtítols en castellà. 105 minuts

Moonie somia amb anar a Disneylandia, però el més a prop
que ha estat del parc temàtic és el motel barat als afores
d’Orlando (Florida) en el que viu amb la seva mare Halley,
de 22 anys: el Magic Castle Motel. El més semblant que
Moonie té a un pare és Bobby, el gerent del motel. Halley ha
perdut la seva feina i una altra nena de la mateixa edat que
Moonie s’ha instal·lat almotel del costat. Promet ser un estiu
inoblidable.
«La clau del film és contemplar uns nens que viuen en la indigència
a pocs minuts de Disney World. Els motels barats dels afores
de les ciutats d’Estats Units són el darrer refugi per a les famílies
pobres abans de caure en la mendicitat. Han esdevingut indrets
d’addicció i criminalitat. A la meva pel·lícula, intento deixar de
banda el miserabilisme i em decanto pel vitalisme. M’agrada introduir
elements de comèdia quan afronto drames profunds i temes
seriosos.
Vaig descobrir a Instagram l’actriu Bria Vinaite, que encarna la
mare de Moonie. Em va cridar l’atenció la seva expressivitat, i
després vaig veure que tenia una química increïble amb la canalla.
Volia exaltar el colorit d’aquells motels atrotinats i capturar
la manera brillant que tenen els nens de veure les coses.»

TRÀILER                                         SEAN BAKER

Entrada: 2,90 , amb motiu de la Festa del Cinema.


dimarts 9 d’octubre


Wes Anderson. Estats Units, 2017. Animació (Stop-Motion)
amb les veus originals d’Scarlett Johansson, Bill Murray,
Tilda Swinton, Edward Norton i Frances McDormand
VO en anglès amb subtítols en castellà. 101 Minuts

Narra la història d’Atari Kobayashi, un nen de 12 anys
que viu sota la protecció del corrupte alcalde Kobayashi.
Quan totes les mascotes canines són desterrades a un
enorme abocador conegut com l’Illa de les Escombraries,
Atari creua el riu a bord del seu avió turbopropulsat
en busca d’Spots, el seu gos protector. Allí, amb la col·laboració
d’una colla de gossos amics, inicia un èpic viatge
que decidirà el destí de tota la província.



dimarts 16 d’octubre


Mathieu Amalric. França, 2017
amb: Jeanne Balibar, Mathieu Amalric, Aurore Clément i
Grégoire Colin
VO en francès amb subtítols en castellà. 95 minuts
Fascinant retrat de la carismàtica cantant francesa Barbara,
que s’allunya del biopic tradicional i s’endinsa en la
coneguda tècnica del cinema dins del cinema per a, més
que mostrar la vida o la personalitat de l’artista, despullar
l’ànima d’una dona excèntrica, vividora, diva i absolutament
única.
«Ma plus belle histoire d’amour
c’est vous.»   BARBARA


TRÀILER                                        


dimarts 23 d’octubre


James Franco. Estats Units, 2017
amb: James Franco, Dave Franco, Seth Rogen i Alison Brie
VO en anglès amb subtítols en castellà. 104 minuts

Transforma la tragicòmica història real de l’aspirant a cineasta
i fracassat desconegut de Hollywood, Tommy
Wiseau —un artista de passió sincera i mètodes qüestionables—
en una celebració d’amistat, expressió artística
i somnis perseguits davant les condicions més adverses.
Basada en el best-seller de Greg Sestero (The disaster artist:
My life inside The Room, the greatest bad movie ever
made), en el que es narra tot sobre la producció del clàssic
de culte de Tommy Wiseau, The Room.