dimarts 11 de desembre de
2018
Gustavo
Pizzi. Brasil, 2018
amb: Karine Teles, Otávio Müler i Adriana Esteves
VO en portuguès amb subtítols en castellà. 95 minuts
A Siempre juntos, la Irene,
mare de quatre fills, ha d’assumir
que el gran deixa la casa per a continuar la seva carrera
esportiva
a Alemanya. El pare ho veu com un pas natural en la
trajectòria del noi. A la Irene se li trenca tot per dins.
La Irene és el pal de paller d’aquesta família que tira endavant
gràcies sobretot a la seva empenta en un moment en
què fallen els ingressos i la casa cau a trossos. Siempre juntos
demostra que una comèdia dramàtica familiar no ha de ser
pas carrinclona, ans al contrari. Malgrat les moltes
vicissituds,
el film celebra el suport mutu i la calidesa festiva—una
mica caòtica— d’aquest nucli familiar. I sobretot, la figura de
la mater amatissima i treballadora que encarna Teles.
Siempre juntos és la vida
mateixa: les seves penalitats, la seva
espontaneïtat, els seus esclats de ràbia, de rialles i de plors.
I el realitzador brasiler ho filma amb naturalitat i bon gust,
cedint tot el protagonisme als membres d’una família en
ebullició: la mare a qui se li cau el món a sobre quan el nen
dels seus ulls se’n va a triomfar a l’altre costat del món; el
pare a qui la seva feina com a propietari d’una petita papereria
no li augura un gran futur; la germana petita que, fugint
dels maltractaments del seu marit, ha acabat instal·lada amb
el seu fill petit en una llar on ja hi ha tres criatures més i
un
feliç oceà de desesperació capaç d’ofegar qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada