HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre


dimarts 4 de desembre de 2012



David Trueba. Espanya, 2011
amb: José Sacristán, María Valverde i Ramón Fontseré
VO en castellà. 104 minuts


En un calurós dia de juliol de 1987, amb la ciutat mig buida, Miguel, un veterà articulista, temut i respectat, es cita en un vell café amb l’Ángela, una jove estudiant de periodisme. Obligats per l’atzar a compartir una jornada molt particular, entre tots dos es desencadenarà un duel de personalitats.
Ja fa uns quants anys, en els cercles periodístics de la capital corria la llegenda de que un veterà articulista de la premsa s’havia quedat atrapat en el bany del pis d’un amic amb una de les seves conquestes. Aquella anècdota li ha vingut que ni pintada a
David Trueba per tancar en un bany els dos personatges i fer que es despullin per dins i per fora davant l’espectador. I a partir d’aquella situació, el cineasta ha dibuixat un sucós retrat de dues generacions d’un moment molt concret del país, l’any 1987.
Segonamajoria absoluta del PSOE, el país estava a l’OTAN i havia ingressat al Mercat Comú…Molts dels periodistes que havien lliurat la batalla durant els anys del franquisme començaven a mostrar símptomes de desencís i un cert cinisme. Els joves que arribaven a la professió continuaven admirant-los i apareixien amb la il·lusió i les ganes de menjar-se el món que aquells ja no tenien.
Madrid 1987 enfronta aquelles dues escoles a través dels personatges de Miguel i Ángela, interpretats per José Sacristán i María Valverde. Un expert i reconegut articulista i una jove aspirant a periodista. Ambdós es queden tancats en un bany durant un dia i mig de forma fortuïta. Sónmoltes les hores de què disposen per coneixe’s a fons i poder parlar de periodisme, literatura, cinema, d’emocions, sexe, veritats i mentides, de l’avui, del passat i del demà… Temps per confessar-se, atacar-se, donar-se suport, entendre’s i, sobretot, per absorbir joventut i experiència.
                                                                                LA GRAN ILUSIÓN
«Al principi, el meu desig era enfrontar els personatges. Volia fer una pel·lícula nua, en la que pogués aprofitar el record que jo tenia d’aquell moment, d’aquells anys de la fi de la transició. Alguns ja es podien quedar tranquils, mentre que per a altres era el començament d’alguna cosa. Crec que el malestar que s’ha instal·lat avui contra el sistema té a veure amb l’excessiva satisfacció d’aquells anys. Hem viscut sense adonar-nos de que no ens havien ensenyat que la democràcia és un sistema que s’ha de posar sempre en qüestió, que ha de ser autocrític.»
                                                                                  DAVID TRUEBA
 



dimarts 11 de desembre de 2012



Woody Allen. Estats Units/Itàlia, 2012
amb: Woody Allen, Alec Baldwin, Roberto Benigni, Penélope
Cruz, Judy Davis, Jesse Eisenberg, Greta Gerwig i Ellen Page
VO en anglès i italià amb subtítols en castellà. 112 minuts

A Roma con amor és la història d’una colla de persones a
Itàlia, uns americans, altres italians, uns residents, altres
visitants i els romanços, aventures i embolics en els que es
veuen immersos.
A Roma con amor és una comèdia calidoscòpica ambientada
en una de les ciutats amb més encant del món. La pel·lícula
ens posa en contacte amb un conegut arquitecte americà
que reviu la seva joventut, amb un romà normal i
corrent de classe mitjana que, de sobte, es veu convertit
en la major celebritat de Roma, amb una jove parella provinciana
que té trobades romàntiques per separat i amb un
director d’òpera nord-americà que fa tot el possible per
dur als escenaris un empresari de pompes fúnebres que
canta molt bé.
«Gran part de l’activitat a Roma té lloc a l’exterior, als seus
cafès i als seus carrers. És una ciutat increïble, senzillament per
a passejar. La ciutat és en ella mateixa una obra d’art. Roma
és una ciutat tant de gent molt contemporània i sofisticada com
de gent molt tradicional. Atrau molts visitants, des d’homes de
negocis a turistes, que passen per Roma i gaudeixen dels seus
encants.»

TRÀILER                                     WOODY ALLEN



dimarts 18 de desembre de 2012


Jean-Marc Vallée. Canadà/França, 2012
amb: Vanessa Paradís, Kevin Parent, Hélène Florent,
Evelyne Brochu, Marin Gerrier i Alice Dubois
VO en francès amb subtítols en castellà. 120 minuts


Café de Flore és una història d’amor sobre unes persones
separades pel temps i la distància que, tanmateix, estan
connectades de forma profunda i misteriosa. Aquesta
pel·lícula fantàstica, tràgica i esperançadora conta els destins
paral·lels de Jacqueline, mare d’un nen afectat per la
síndrome de Down en els anys 60 a París, i d’Antoine, un
DJ d’èxit recent divorciat en el Mont-real actual. Les dues
històries s’uneixen a través de l’amor. Un amor eufòric,
obsessiu, tràgic, juvenil i atemporal.
Antoine, quaranta i pocs anys, sembla tenir-ho tot: una
exitosa carrera com a DJ, dues precioses filles i una bella
companya, Rose, de qui està apassionadament enamorat.
Però res no pot ser tan perfecte, i Carole, l’exdona d’Antoine,
no aconsegueix superar la separació. Té el cor esquinçat
i el control de la realitat se li escapa cada copmés.
Dos personatges envaeixen sempre els seus somnis: una
dona jove anomenada Jacqueline i el seu fill Laurent.
Coneixem Jacqueline i Laurent en els anys 60 a París.
Quan el seu marit l’abandona, Jacqueline ho sacrifica tot
per tenir cura del seu fill, afectat per la síndrome de Down.
Des del moment en què neix Laurent, promet proporcionar-
li una vida “normal” plena de felicitat. Durant anys
manté la seva promesa. Però un dia, a l’escola, Laurent fa
amistat amb Veronique, i a partir d’aquell moment tot canviarà
entre mare i fill.




dimarts 6 de novembre de 2012


John Michael McDonagh. Irlanda, 2011
amb: Brendan Gleeson, Don Cheadle, Mark Strong, Liam Cunningham i Fionnula Flanagan
VO en anglès amb subtítols en castellà. 95 minuts

Gerry Boyle és un excèntric policia irlandès, poca-solta i subversiu, que es veu obligat a col·laborar amb un ensopit agent de l’FBI per poder enxampar un grup de traficants de drogues que estan amenaçant la tranquil·litat del comptat de Galway.
John Michael McDonagh fa el seu debut darrera la càmera amb aquest film, barreja de western, comèdia negra i cinema policíac, imprimint-li un to entre còmic, enèrgic i transcendent, evitant les floritures formals i deixant que el seu domini del llenguatge “pop”, un guió molt sòlid, l’excel·lent repartiment, les melodies de Calexico i, sobretot, la melanconia inherent als paisatges celtes facin la resta.
Menció a part mereix la interpretació de l’actor Brendan Gleeson, que broda el seu personatge com a policia de dubtosa reputació. El sergent Gerry Boyle és el darrer dels independents. Encara que, pel seu aspecte personal, ningú no ho diria, es tracta d’una persona culta, interessada en la música i el cinema. Com els hi passa a tantes persones cíniques, en alguna part del seu interior s’hi amaga un idealista. Brendan Gleeson no havia tingut l’oportunitat de destacar en un paper des que el dramaturg Martin McDonagh, germà del realitzador, saltà del teatre al cinema amb la notable comèdia Escondidos en Brujas (2008).




dimarts 13 de novembre de 2012


Giovanni Veronesi. Itàlia, 2011
amb: Robert de Niro, Monica Bellucci, Carlo Verdone, Laura Chiatti, Ricardo Scamarcio i Valeria Solarino
VO en italià amb subtítols en castellà. 125 minuts

En aquesta ocasió Giovanni Veronesi centra el seu objectiu en les diferents edats de l’amor.
JOVENTUT. Roberto, un advocat jove i ambiciós, és a punt de casar-se amb Sara. El seu fulgurant encontre amb la bella, provocativa i misteriosa Micol li obrirà les portes a una realitat atemporal, suspesa entre personatges extravagants i temptacions irresistibles.
MADURESA. Fabio, un prestigiós presentador de televisió, marit fidel des de fa vint-i-cinc anys, es veu arrossegat per una trobada imprevista i fatal. L’enigmàtica Eliana no és qui diu ser. Un simple caprici es transformarà en una aventura tragicòmica i no li resultarà gens fàcil desempallagar-se de la noia.
MÉS ENLLÀ. Adrian és un professor nord-americà d’història de l’art que, des de fa uns anys i després d’haver-se divorciat de la seva dona, decideix viure a Roma, una ciutat que sempre li ha agradat. Reservat i solitarari, el fulminant encontre amb Viola, la filla del porter de casa seva, alterarà la seva tranquil·la existència, portant-lo a viure sensacions que duien molt de temps apaivagades i noves emocions.
El fil conductor de les peripècies amoroses dels protagonistes és un personatge emblemàtic: el taxista Cupido.




dimarts 20 de novembre de 2012


Aquesta pel·lícula es projectarà també el dilluns 19 de novembre, en dues sessions: 17:30 i 19:30h


Philippe Le Guay. França, 2010
amb: Fabrice Luchini, Sandrine Kiberlain, Natalia Verbeke, Carmen Maura i Lola Dueñas
                                                                               VO en francès amb subtítols en castellà. 104 minuts

Divertida comèdia que presenta un panorama idealitzat i ple de tòpics de la societat francesa de l’època. Una crònica frenètica amb una estètica exagerada, més propera al conte o al còmic que al cinema de gènere. Començant per les caricaturesques dones de la 6ª planta que, com la pel·lícula simplifica, netegen bé, cuinen millor, no paren de cantar, cridar i ballar i discuteixen apassionadament  de política i religió.
Davant d’elles, un no menys característic Sr. Joubert, el típic francès estirat, seriós, intel·lectual, orgullós i indiferent. I, com era d’esperar, aquests dos mons acaben trobant-se quan Maria comença a treballar a casa del Sr. Joubert i aquest no pot resistir-se als seus encants. Però, a més de la clàssica història d’amor entre tots dos, el realitzador decideix convertir el personatge interpretat per Luchini en un enamorat del país veí.
La pel·lícula es transforma llavors en un seguit de gags i d’ocurrències sobre la mirada tòpica que cadascú té vers una cultura desconeguda, sobre les gairebé sempre innecessàries convencions socials i sobre l’absurditat de la diferència de classe i de procedència.

TRÀILER                                                                                DIRIGIDO
 

 


dilluns 26 de novembre de 2012



Yasemin Samdereli. Alemanya, 2011
amb: Vedat Erincin, Fahri Yardim, Lilay Huser, Demet Gül i Aylin Tezel
VO en alemany i turc amb subtítols en castellà. 97 minuts

Retrata el procès d’emigració de la comunitat turca a terres alemanyes. El resultat és un film costumista i lluminós que remet a la tendresa i als bons sentiments.




dimarts 27 de novembre de 2012


Ventura Pons. Catalunya, 2011
amb: Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan, Amparo Moreno, Diana Gòmez i Ricard Farré
VO en català. 90 minuts

Vet ací la nostra cita puntual amb Ventura Pons, de qui ja hem programat: Amor idiota, Anita no perd el tren, Animals ferits, Forasters i Mil cretins.
El David té vint anys i arriba a Barcelona buscant una oportunitat. La Gràcia té més de seixanta i li ofereix una habitació a canvi de companyia i atenció. La seva convivència esdevé explosiva des del principi. S’adonaran a temps que es necessiten?




dimarts 2 d’octubre de 2012
Malgoska Szumowska. França, 2011
amb: Juliette Binoche, Anaïs Demoustier, Joanna Kulig,
Louis-Do de Lencquesaing i François Civil
VO en francès amb subtítols en castellà. 99 minuts

«És un fet conegut que existeixen noies que recorren a la prostitució
per a pagar-se els estudis universitaris. Els mitjans tracten
aquest tema amb una barreja de desaprovació i de curiositat voyeurista.
El sexe sempre ven. En les pàgines de les revistes s’anuncien
un munt d’articles. Dones com a objectes sexuals i articles
lapidaris i moralitzants, barreja d’indignació i fascinació per les
dones que venen els seus cossos per aconseguir aquests articles.
»Volíem tractar el tema de la prostitució estudiantil mitjançant
un intercanvi d’opinions femenines. Una periodista femenina que
gaudeix d’una situació social envejable interroga dues estudiants,
dues noies que desitgen ascendir per l’escala social i que es venen
per pagar-se els estudis. La recerca canviarà la forma en què la
periodista percep el desig.»
               MALGOSKA SZUMOWSKA
«Em vaig adonar immediatament de la intel·ligència amb què
s’havia desenvolupat el tema, utilitzant un punt de vista valent i
gens complaent. La pel·lícula no acusa ningú, senzillament qüestiona.
Ens permet veure una societat que influeix en la nostra
manera de ser i de pensar. La prostitució és rendible, no requereix
gaire temps, ofereix una certa comoditat econòmica i permet sentir-
se part de la societat de consum. Estem acostumats a veure als
carrers i a les revistes anuncis de noies adolescents, envoltades de
tota mena de luxes, adoptant postures que freguen la pornografia.
Amb el temps, aquests anuncis ens porten a creure que la
joventut, el luxe i el sexe queden bé i que tampoc n’hi ha per tant.»
               JULIETTE BINOCHE



dimarts 9 d’octubre

Anne Sewitsky. Noruega, 2010
amb: Agnes Kittelsen, Joachim Rafaelsen, Maibritt Saerens i
Henrik Rafaelsen
VO en noruec amb subtítols en castellà. 88 minuts

A la vida de Kaja potser li manquen molts al·licients (fins i
tot sexuals), però mai uns veïns pesats i amb aires de superioritat.
Per això decideix prendre el que li ve de gust, seguint
només els dictats de la felicitat.
Una comèdia que, sense deixar d’explicar una infidelitat
amb tots els ets i uts, ho fa amb un sentit de l’humor refrescant,
poètic i encomanadís.

TRÀILER                                                      FOTOGRAMAS



dimarts 16 d’octubre


Ignacio Farreras. Espanya, 2011
Animació. Amb les veus de Tacho González (Emilio), Álvaro
Guevara (Miguel) i Mabel Rivera (Antonia)
VO en castellà. 89 minuts

Basada en l’aclamat còmic delmateix títol (Premi Nacional
de Còmic 2008), narra l’amistat entre Emilio i Miguel, dos
ancians reclosos en un geriàtric. Emilio, que acaba d’arribar
a la residència amb un principi d’Alzheimer, serà ajudat
per Miguel i altres companys per no acabar al temut pavelló
dels desnonats. El seu esbojarrat pla tenyeix de comèdia
i de tendresa l’avorrit dia a dia de la residència, perquè encara
que per a molts les seves vides hagin acabat, ells acaben de començar-ne una de nova.




dimarts 23 d’octubre


Zhang Yimou. Xina, 2011
amb: Zhou Dongyu, Shawn Dou, Xi Meijuan i Li Xuejian
VO en mandarí amb subtítols en castellà. 115 minuts

Durant la Revolució Cultural la jove Jing ha de traslladar-se a un poble perdut entre les muntanyes per a la seva reeducació. El seu pare has estat empresonat per dissident i la seva mare lluita per a alimentar els seus tres fills. Jing és conscient que tant el seu futur com el benestar de la seva família depenen del seu bon comportament. Però la seva prudent i tranquil·la existència es veu alterada quan s’enamora de Sun, l’atractiu fill d’un militar d’elit. Malgrat la diferència social que els separa, l’amor floreix entre tots dos pur, apassionat i secret.



dimarts 30 d’octubre de 2012


Rémi Bezançon. França, 2011
amb: Louise Bourgoin, Pio Marmaï, Josiane Balasko,
Thierry Frémont i Gabrielle Lazure
VO en francès amb subtítols en castellà. 107 minuts

La visió íntima d’una maternitat sincera i sense embuts.
«M’interessava la diferència entre el que hom s’imagina i la
realitat: Barbara és una dona jove que té tendència a viure dins
d’una bombolla, en una abstracció, en les altes esferes de la
metafísica. Ho sap tot en teoria, però li manca completament
la pràctica. Amb l’arribada del nadó, es veurà obligada a
deixar de banda les seves certeses filosòfiques per enfrontar-se
a una realitat de la que no es parla en els llibres.
»La pel·lícula es compon de dues parts molt diferents, abans i
després del part. La imaginació i la realitat del feliç esdeveniment
separats per un filtre, un pas: el part. La primera part és
molt onírica, penetrem en la subjectivitat de Barbara, allò que
sent, allò que imagina, el somni de l’amor perfecte, l’idealisme
de la maternitat. La posada en escena és mes reposada, està
més enquadrada i acurada estèticament, amb moviments de
càmera molt fluïts i colors brillants. Amb l’arribada del nadó,
la cortina de somni s’esquinça brutalment, el caos de la vida
s’apodera de tot. Barbara passa per diferents etapes, l’aprensió
dels primers dies, el cansament causat per nits sense dormir,
seguides per un amor desbocat, un èxtasi inesperat, fins a acabar
completament desorientada. La segona part és més realista,
la llum és més crua, els colors menys forts. Està rodada
càmera en mà i les imatges són més ràpides, més mogudes, els
plans són més curts i la posada en escena és més intimista.»
      TRÀILER                                                                                  REMI BEZANÇON